USTEC

1r de MAIG 2015

BARCELONA

PA, TREBALL, SOSTRE, LLIBERTAT I DIGNITAT CAMINANT CAP A LA VAGA GENERAL !

Avui 1r de maig de 2015, commemorem una vegada més la revolta de Haymarket a Chicago del 1886, que acabaria en la instauració de la jornada de treball de 8 hores. Des de les Marxes de la Dignitat entenem que tots el drets i les millores en les condicions laborals i de vida han esdevingut i així continuarà sent fruit de la lluita col·lectiva, laboral i social. Avui, 129 anys després, malgrat tots els canvis tecnològics que permetran un millor repartiment del treball i la riquesa, cada vegada es treballen més hores per menys diners, motiu contra el qual s’han rebel·lat els tècnics de Movistar. L’atur, els desnonaments, les retallades de les pensions presents i futures, les reformes laborals, els ERES, la privatització dels serveis públics, l’apartheid polític i jurídic de les persones immigrants, l’atac a les dones, la discriminació LGTBI o l’augment de la retòrica neofeixista i xenòfoba, la repressió expressada a la llei mordassa, així com la negació del dret a l’autodeterminació dels pobles, constitueixen un quadre general en què els rics i poderosos ataquen les classes populars des de tots els fronts possibles. Davant d’aquesta situació, només ens queda construir un espai d’unitat de les lluites, del sindicalisme combatiu, de les organitzacions socials i polítiques disposades a no acotar el cap i lluitar per una vida millor. Això són, amb totes les contradiccions que vulguem, les Marxes de la Dignitat. Des d’aquest espai d’unitat, amb modèstia però amb convenciment, hem començat a construir una Vaga General, laboral i social per a la propera tardor. Les vagues no es convoquen, es construeixen, i per aquest motiu fem una Crida a constituir des de les assemblees de barri i els centres de treball, per desenvolupar les eines necessàries que ens permetin colpejar juntes des de la diversitat. Des de fa més d’un any hem recollit un conjunt de reivindicacions basades en les necessitats socials i laborals, des d’on començar a construir la vaga general laboral i social, que permeti també lluitar a aquelles persones sense treball. Dir No al pagament del deute il·legítim, enfrontant-nos a la banca europea i en especial al BCE (Banc Central Europeu). Acabar amb l’atur i la precarietat mitjançant el repartiment del treball i la riquesa. Retirar immediatament totes les retallades socials i també les reformes laborals. Garantir el treball, l’educació, la sanitat, l’aliment, l’habitatge i les pensions dignes per a totes les persones sense distinció d’origen. Així com una renda garantida ciutadana. Derogar la llei mordassa i acabar amb la impunitat dels cossos repressius. Aclariment de tots els fets de corrupció, dimissió de tots els governs implicats i retorn del diner robat. No a la signatura del TTIP, un tractat pensat per a que les multinacionals passin per damunt dels pocs drets que tenim, i el final de la intervenció de la troika sobre l’economia. Garantir el dret a l’autodeterminació de tots els pobles, incloent-hi la independència.

UNA VAGA GENERAL, LABORAL I SOCIAL ÉS POSSIBLE I NECESSÀRIA

 

Girona

PER UN NOU ESTAT FET PER I PER ALS TREBALLADORS I TREBALLADORES DE CATALUNYA

Proclamava Bakunin que els estats grans només poden sostenir-se mitjançant el crim, mentre que els estats petits només són virtuosos per la seva feblesa. Convé recordar aquesta frase d’un home que inspirà l’estructuració del moviment obrer organitzat del nostre país, aviat farà segle i mig. Convé recordar un rus que fou prou conseqüent a l’hora de posar-se al costat dels independentistes polonesos en els seus intents d’emancipar-se de l’imperi tsarista. Convé recordar que el moviment obrer fou qui consciencià els treballadors i treballadores de la seva condició de classe, i que a partir d’aquí, van plantejar-se la seva pròpia emancipació de l’imperi de classe global que els oprimia. Hem viscut uns darrers anys de canvis i agitació, tant a nivell global com local. Com a catalans, estem despertant de l’anestèsia a què ens va sotmetre la Transició i una Constitució que ha resultat ser paper mullat. Com a classe treballadora, alguns van despertant de l’estranya ressaca de la festa consumista, de diners fàcils (per a uns pocs) que ens havien promès. Alguns han obert els ulls. Certament, les classes mitjanes s’han despertat abans que nosaltres i s’han fet amb l’estelada per propiciar la ruptura pendent. La ruptura respecte els feixistes corruptes que són els titulars d’un imperi espanyol disfressat d’estat, i respecte una nació supremacista que esclafa les identitats no castellanes. Les classes treballadores sembla que també anem despertant, uns amb més decisió que altres. Malgrat la nostra son, el nostre malestar, i fins i tot un punt d’aspecte lamentable, arriben temps decisius, i cal comportar-se amb valor i decisió, resolutivament enfront els grans desafiaments que al davant se’ns drecen. Venim d’anys en què definir-se com a treballador feia lleig. Bona part de nosaltres hem tractat de disfressar-nos de classes mitjanes, hem fet el joc a qui pretenia invisibilitzar-nos. Alguns han assumit la inferioritat social atribuïda a qui treballa amb les mans. Es tracta, ras i curt, d’allò que en diem haver perdut la consciència de classe. I aquest ha estat l’error més greu que hem comès la classe treballadora. Aquí i a Berlín. Ara, quan l’imperi espanyol es treu la careta feixista, quan les oligarquies globals ja no dissimulen en la seva voluntat de fer més nombrosos els sacrificis humans, no ens queda altre remei que aixecar-nos i combatre decididament, sense vergonyes, sense pors ni recances. I en primer lloc cal recuperar l’orgull. L’orgull de qui fa i crea coses amb les mans, amb el cap, i amb el cor, la de qui ajuda a què els altres visquin millor, l’orgull de qui té prou decisió per bastir un món més just, que obligatòriament es tradueix en crear un país més lliure i igualitari. Tanmateix, és del tot necessari que el conjunt de la classe treballadora sigui conscient d'un altre dels efectes més devastadors del sistema capitalista, la destrucció del medi ambient. El model capitalista d'acumulació i creixement il·limitat ens porta a una situació insostenible que impulsa la creació desmesurada d'infraestructures i el foment d'un consumisme irracional i perillós pel clima i la naturalesa. Les grans empreses impulsen projectes innecesaris com la MAT, com les prospeccions petrolíferes a les nostres costes o el creixement il·limitat d'emissions de CO2. Davant d'aquesta deriva destructora de la naturalesa cal que la classe treballadora dels Països Catalans i d'arreu del món enforteixi la seva consciència ecològica i estableixi lligams amb les lluites per un planeta i un país sa, viu i ben conservat. Cal enfortir també la lluita ecologista! I aquesta revolta comença en l’ara i l’aquí. Enfront la possibilitat de, com deia Francesc Macià, de construir conjuntament una Catalunya socialment justa, políticament lliure i espiritualment gloriosa, cal que siguem els treballadors i treballadores de tota mena qui ens apropiem d’un país que és nostre. Una nació petita ha de tenir un estat feble per tal que una societat forta, organitzada des dels treballadors de tota mena i condició, la lideri i controli. Perquè som concrets i pràctics, i la revolució comença des de casa. Per això, i perquè un cop desperts hem de fer que cada dia sigui un primer de maig, hem d’anar treballant per tal que el nou estat que bastim, es faci pels treballadors i per als treballadors.

TARRAGONA

 

ALT MARESME

COMUNICAT 1R DE MAIG ALT MARESME

Us convoquem a la manifestació del 1r de maig a l'Alt Maresme que tindrà lloc a Calella. La convocatòria és aquest divendres a les 11h a la Plaça Catalunya amb el lema "PA, SOSTRE, TREBALL I DIGNITAT. Pel repartiment del treball i la riquesa". La manifestació transcorrerà pel carrer Esglèsia fins la plaça de l'Ajuntament. Us adjunto el cartell i el manifest perquè considereu la vostra participació i/o difusió.

USTEC·STEs IAC Alt Maresme

 

PA, SOSTRE, TREBALL I DIGNITAT!

Pel repartiment del treball i la riquesa Arribem a un altre Primer de Maig immersos en aquesta crisi econòmica, de valors, democràtica, social, mediambiental... que les classes populars estem patint i pagant quan no l'hem provocat. Mentrestant, els seus culpables continuen tenint guanys multimilionaris a costa de l'explotació de persones, l'especulació i el frau. Les contradiccions del sistema capitalista s'han aguditzat i la seva inviabilitat és una realitat cada cop més palpable: aquest sistema és incompatible amb la dignitat humana i la vida al nostre planeta. Viure s'han convertit en una lluita constant per la mateixa vida per a moltes persones. Poder menjar qualsevol cosa, dormir sota un sostre i treballar a qualsevol preu és el que suplica avui dia moltíssima gent, companys, coneguts i amics. Al Maresme, vam tancar l'any 2014 amb una taxa d'atur del 15,84%. Entre les poblacions amb un índex d'atur més alt: Pineda de Mar (21,13%), Mataró (20,04%), Tordera (17,56%), Malgrat de Mar (16,89%), Premià de Mar (16,85%), Calella (16,68%) i Sant Iscle de Vallalta (16,47%). La crisi econòmica (que no és una crisi, és una estafa) és vista per l'entremat polític empresarial -i així l'han provocat- com a una oportunitat per augmentar els seus guanys materials i financers. No ens oblidem de tot l'aparell mediàtic que s'encarreguen de reproduir el seu fals relat una i altra vegada segons el qual som les classes populars les culpables de la situació actual. La dictadura dels mercats financers és més que evident i les agressions al poble treballador cada cop més dures. Així, la Unió Europea (UE), juntament amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE) -la Troika- s'han erigit com a propietaris del continent europeu i de tot el que en forma part. Les seves polítiques antisocials només tenen un objectiu: beneficiar els bancs, les multinacionals i les grans fortunes d'aquest planeta per preservar el seu nivell de vida. Tot això, a costa del retrocés en drets socials i democràtics i de la misèria, fam i humiliació de la població. Recordem, a més, que els tres últims directors gerents de l’FMI, han estat o estant sent investigats o processats: Lagarde va ser imputada per “negligència” per la seva participació en una compensació de 400 milions d'euros a un empresari amic del president francès Sarkozy. El seu predecessor, Dominique Strauss-Kahn està sent jutjat per proxenetisme. I sobre l'exministre d'economia i exvicepresident del Govern espanyol, Rodrigo Rato, hi pesen les acusacions de frau, alçament de béns i blanqueig de capitals. És públic, doncs, que qui ens governa és una màfia amb totes les lletres. Davant de la conjuntura actual i amb motiu del Dia Internacional de la Classe Treballadora, els col·lectius sotasignants presents a l'Alt Maresme, manifestem el següent: Vivim en un estadi de submissió de la gran majoria de la població als interessos d'uns pocs. La classe treballadora existim en benefici únic i particular dels poderosos, l'oligarquia financera, i els seus servents, la classe política. A ulls del capital, no som persones ni tenim nom i cognom, sinó que som recursos humans i tenim números. Vivim, des de fa anys, en un temps de retrocés democràtic i de drets laborals i socials. Atur, precarietat, temporalitat, exclusió social, desnonaments, deute públic, corrupció, discriminació... El sistema capitalista està dissenyat per mantenir els privilegis d'uns pocs costi el que costi. Una mostra de la dictadura a la què estem sotmesos és la negociació opaca del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP) entre la UE i els Estats Units d'Amèrica (EUA), el qual preveu una reducció de drets laborals i menys protecció per a les empreses locals i els treballadors de les multinacionals. Aquestes últimes, si s'aprovés el TTIP, serien encara més poderoses podent imposar els seus desitjos als Estats. Qui ha demanat la negociació d'aquest tractat? La població no. Una mostra més del totalitarisme de la UE. De fet, per això va ser creada: per facilitar les coses a les grans empreses, no pas per defensar socialment a la població del continent. Vivim en una societat on els contractes precaris, els sous miserables i la temporalitat es veuen com una cosa normal. Ens volen competitius entre nosaltres, que ens trepitgem els uns als altres per aconseguir un lloc de treball. La divisió de la classe treballadora és una de les eines de la patronal per mantenir els seus privilegis. Nosaltres hem d'actuar de forma cooperadora i solidària amb tots els companys i les companyes. Vivim en una societat on les dones i les persones migrades pateixen una discriminació en les condicions laborals. El patriarcat s'accentua en moments de recessió econòmica i crisi social i la lluita des del feminisme ha de ser l'eina per combatre'l. Són inadmissibles les segregacions laborals per sexe, la diferencia salarial entre dones i homes d'un mateix col·lectiu professional en mateixes condicions, és masclista continuar relegant a la dona a les feines de cura i que l'home no les pugui assumir, havent, ella, de renunciar a la seva carrera professional o acadèmica per estar a casa. Hem de caminar cap a una societat igualitària, on no hi hagi ni “tasques per una dona” ni “tasques per un home”. Vivim en una societat on els joves han de fugir a l'estranger en busca d'una feina digna, o de simplement una feina. Amb la impossibilitat d'emancipar-se, les noves generacions es veuen relegades en un racó lluny dels espais de decisió i participació política. I és que en aquesta societat aprendre costa diners: l'educació està entesa com un servei i no com un dret. Caminem cap a un sistema educatiu elitista i al servei de les empreses i no pas de la població. Hem d'aturar aquesta deriva privatitzadora de l'educació si volem que els nostres joves no es vegin discriminats per raó de classe social i tothom tingui les mateixes oportunitats educatives. Tenim unes institucions segrestades pels mercats financers, les multinacionals i els poders fàctics. La classe política corrupte que ens governa no té cap remordiment a l'hora de mentir-nos, d'abocar-nos a la pobresa, de pegar-nos a cops de porra i de fotre'ns fora de les nostres cases. La classe treballadora hem d'obrir els ulls i actuar a favor de la llibertat i la justícia social. No podem seguir passiva mentre ens retallen drets laborals, ens privatitzen el sistema educatiu, ens precaritzen el sistema sanitari, ens segresten la democràcia... Amb la nostra misèria ells creen la seva riquesa. Cal democratitzar l'economia i posar-la al servei de les persones. Hem de construir un model socioeconòmic ètic i solidari que tingui com a objectiu respondre a les necessitats de la població i que no actuï en base a la llei de l'oferta i la demanda. Cal donar al poble allò que és seu: el poder de decisió, la sobirania. Hem de bastir un nou model de democràcia radical i participativa. Hem de recuperar valors com el de l'assemblearisme, el consens, etc. Votar cada 4 anys no és democràcia, i aplicar les directius dels mercats financers i les grans fortunes tampoc! Cal acabar amb les discriminacions laborals per raó de gènere, sexe o color de pell. Acabar amb el sexisme als llocs de treball i al carrer és cosa de tots i totes. Cal lluitar per un treball i salaris dignes, de qualitat i estables i posar fre a l'exclusió social, i avançar cap a una un sistema de producció democràtic, col·lectiu, ètic, just i sostenible. Cal generar formació pública i gratuïta constant, a joves i adults, per millorar el nostre coneixement i les nostres capacitats com a persones. Per tot això és necessari dotar-nos d'eines que ens permetin avançar. En aquest sentit, la classe treballadora hem de cercar l'obertura d'un procés constituent popular i participatiu al Principat de Catalunya que ens permeti posar les bases a una nova societat de manera que puguem construir un país lliure i democràtic en lo econòmic, social i cultural. L'autodeterminació l'entenem com a una qüestió de classe i una oportunitat per construir un futur superador de les desigualtats i les injustícies. Només cal llegir els diaris per saber que ni els rics, ni els bancs, ni la burgesia catalana volen la independència. Perquè? Perquè veuen en perill els seus privilegis i el seu estat de dominació total i absolut sobre les classes populars catalanes. En aquest sentit, també estem convençuts que la construcció d'un nou país just i solidari al Principat de Catalunya impulsarà també la necessitat de trencar amb el Règim del 78 a la resta de les classes populars dels països oprimits pel Regne d'Espanya. O anem endavant amb la llibertat del poble treballador català, o anem endarrere en drets socials i democràtics. L'1 de maig no és un dia de vacances ni de festa, és un dia de reivindicació i de combat! Visca el Primer de Maig! Visca la classe treballadora! Visca la Terra! Candidatura d'Unitat Popular (CUP) Confederació General del Treball (CGT) Maresme Joves per la Terra (Col·lectiu de l'Alt Maresme) Podem Calella Poble Lliure Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) USTEC STEs Sindicat d'Ensenyament– Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

linia

afiliat ustec

Perquè som un sindicat que depen en més d'un 90% de teves aportacions i no pas de subvencions... AFILIA'T!
Tu garanteixes la nostra independència.

linia

USTEC·STEs IAC, Actualitzat:

15/01/2017 10:28 (1)