ustec stes iac unio general trebaladors ensenyament logotip

Comunicat d'inici de curs 2018-2019

Un curs continuista que ens cal redreçar

Malauradament, el curs comença sense cap millora respecte al curs passat, una situació atribuïble, en part, a l’aplicació de l’article 155, sobretot per la paràlisi pressupostària. Fins i tot ha començat amb una nova retallada: al juliol un acord de Govern ha impedit que, tal com estava previst, s’apliqués la reducció de dues hores lectives al professorat major de 55 anys.

Veníem d’un cicle econòmic en el qual només va caldre un any de recessió per aplicar unes retallades que van afectar profundament l’educació pública. En canvi, anem pel cinquè de creixement econòmic i encara no s’han revertit aquestes retallades. La pròrroga pressupostària, combinada amb el creixement econòmic d’enguany, ha fet que el pressupost del Departament representi el 2,04% del PIB, quan la LEC en prescriu un 6%, equiparable als sistemes educatius dels països del nostre entorn.

Durant l’aplicació del 155, es van renovar tots els concerts d’educació infantil i postobligatòria, amb la qual cosa es perpetua una doble segregació escolar per nivell socioeconòmic i per sexes.

Altres aspectes no tenen res a veure amb el 155. Així, el Departament continua amb l’aplicació del Decret de provisió i perfils, que, juntament amb el de direccions, ha malmès greument els claustres i per extensió els centres educatius.

L’infrafinançament, la segregació escolar i la manca de democràcia són els tres principals problemes del nostre sistema educatiu. Aquest curs que comença ens ha de servir per redreçar aquestes derives que fa massa anys que arrosseguem. Les demandes d’USTEC·STEs van en aquesta direcció.

 Més professorat

Ens caldrien 7.200 docents per tenir la mateixa capacitat de servei que hi havia l’any 2010. També hauria d’augmentar sensiblement el personal de suport educatiu, sobretot després de l’aprovació del Decret d’inclusiva.

Demanem a totes les forces polítiques amb representació parlamentària que es deixin de discursos i que entenguin que els centres educatius obren cada dia. Necessitem un pressupost expansiu en educació: no ens podem permetre una altra pròrroga pressupostària. L’acord signat amb el Departament el 31 de gener de l’any passat va permetre un increment de 4.714 docents per al curs 17-18. No acceptarem un increment inferior en els pressupostària del 2019, sobretot després de la pròrroga del pressupost, que només ha permès contractar més professorat per atendre l’increment de matrícula però no pas per millorar la qualitat del sistema.

La recuperació de la segona hora lectiva que es va introduir a l’acord signat l’any passat és irrenunciable per a USTEC·STEs. Per revertir aquesta retallada, que afecta tant les condicions laborals com la qualitat del sistema, calen 3.000 docents.

La conversió dels terços de jornada en mitges jornades, que milloraria sensiblement les condicions del sector més precari del professorat i proporcionaria als centres més hores per atendre l’alumnat, suposaria un increment de 500 docents.

 La resta de docents fins als 4.714 hauria d’anar a reduccions de ràtio, tan necessàries si volem un sistema educatiu realment inclusiu.

 El cost per als pressupostos del 2019 seria el següent: 40 milions per a la segona hora lectiva, 7 milions per a la conversió de terços a mitges jornades i 23 milions per a la millora de les ràtios. En total són 70 milions d’euros, que esperem aconseguir amb les mobilitzacions que calguin, incloent-hi la vaga, si el Govern no s’avé a incloure aquestes mesures en els pressupostos del 2019.

Menys segregació

El nou conseller s’ha plantejat com a objectiu posar fi a la segregació escolar mitjançant un decret d’admissió d’alumnat. En el marc del pacte contra la segregació escolar, USTEC·STEs ha proposat al conseller Bargalló que la llibertat d’elecció de centre de les famílies estigués supeditada al dret a una educació de qualitat. Lògicament, tota la patronal de la concertada s’hi va oposar, tot aferrant-se als seus privilegis. Per a USTEC·STEs, posar fi a la doble xarxa continua sent un dels seus objectius principals.

Més democràcia

De les adjudicacions d’estiu es desprèn que:

1. De totes les adjudicacions a jornada sencera, en el 78,66% ha intervingut directament la direcció.

2. Les places perfilades han passat de 4.344 el curs passat a 5.667 aquest curs. Això representa el 8,19% de la plantilla, mentre que el curs passat suposava el 6,4%. Tot i les facilitats que posa el Departament a l’hora de perfilar places (que poden arribar fins a un 50% del total de la plantilla del centre), aquest percentatge no s’ha disparat, però continua sent una xacra perquè crea unes condicions laborals diferents (obtenció de lloc de treball, mobilitat...) en els centres educatius. Les places perfilades divideixen la plantilla, i ja tenim constància que en centres on canvia la direcció (ja sigui per jubilació o per recanvi) aquests llocs han provocat molts malentesos, tensions, etc. Perquè, com ja vam avisar, molt sovint els perfils no tenen res a veure amb els centres educatius sinó amb les relacions interpersonals.

3. 23.378 vacants han estat assignades a personal interí en les adjudicacions d’estiu, la qual cosa vol dir que un 33,8 % de la plantilla és interina. Si hi sumem les primeres substitucions d’aquest curs (7.300), ens n’anem a un 40% de la plantilla només en començar el curs. Sens dubte, aquesta xifra anirà creixent al llarg del curs.

 

USTEC·STEs denuncia que, en contra del que se’ns havia comunicat i amb escàs suport de la mateixa normativa, moltes substitucions i vacants de moltes especialitats (entre les quals hi havia les més sol·licitades) s’han quedat sense cobrir perquè no s’han introduït en els nomenaments telemàtics normals les persones que encara no tenen el requisit del màster de secundària, però sí que s’han compromès a treure-se’l. En els nomenaments de finals d’agost 249 vacants es van quedar sense cobrir, mentre que en els primers nomenaments de setembre 179 substitucions tampoc no s’han cobert. També volem denunciar que la UOC ja està avisant que no podrà absorbir tota la demanda d’aquest màster.

El Departament d’Ensenyament ha ignorat la proposta d’USTEC·STEs (IAC) de separar els nomenaments de finals d’agost (4.000 nomenaments en total) en, primer, vacants i, després, substitucions. Aquest senzill canvi hauria evitat molts problemes de l’actual sistema informàtic de nomenaments. Com que és el servei territorial qui fixa l’ordre de les especialitats que surten, un interí que té dues especialitats activades es pot quedar amb una substitució en lloc d’una vacant de l’altra especialitat a causa de l’atzar. El Departament té al calaix la proposta d’USTEC·STEs de nomenaments telemàtics, en què és la persona qui tria.

4. Quant a les oposicions, USTEC·STEs en fa una valoració molt negativa:

Les oposicions han estat un fracàs per a algun col·lectiu: per exemple, dels 877 interins i interines amb més de 15 anys de serveis prestats que treballen en les especialitats que han sortit a oposicions, només 30 han estat seleccionats/des (un de cada 29).

A l’abril les persones amb força serveis prestats estan immerses en la feina i, a més, poden tenir situacions familiars que dificulten superar un model d’oposició en què la primera fase, eliminatòria, és completament memorística i allunyada del treball quotidià a l’aula.

 

En breu s’ha de negociar i publicar l’oferta pública i el nou sistema d’accés i ens tornarem a trobar un altre cop un sistema obsolet de caire memorístic. USTEC proposarà una doble via d’accés (una per al personal interí i una altra per als qui encara no han treballat per al Departament) i també la possibilitat d’un concurs de mèrits, que l’article 61.6 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic permet en situacions excepcionals.

USTEC·STEs creu que cal funcionaritzar el col·lectiu interí per posar-ne en valor l’experiència docent acumulada a l’aula. Tanmateix, per aconseguir millorar significativament el sistema d’accés, que les proves es realitzin un cop finalitzat el període lectiu i estabilitzar el personal interí, cal que aquest col·lectiu es mobilitzi.

Mobilitzacions de la funció pública

Quant a la pèrdua de poder adquisitiu real acumulat, cal denunciar que el professorat de Catalunya ha perdut des del 2010 un 17,27% en les seves retribucions directes. Si hi sumem increments salarials indirectes, com ara el 0,8% del FAS o 0,5% del pla de pensions, el complement productivitat del personal laboral o l’allargament de 6 a 9 anys del primer estadi docent, ens n’aniríem a una pèrdua de poder adquisitiu superior al 20%, segons les situacions personals i professionals. A més, encara no tenim la seguretat que l’increment retributiu minso que per al 2018 estableixen com a obligatori els pressupostos generals de l’Estat s’apliqui a Catalunya ni quan es farà.

 

A la Mesa General de Funció Pública del proper 18 de setembre ens hauran de donar moltes explicacions sobre aquestes qüestions. Si no es comencen a recuperar condicions laborals perdudes, la Intersindical Alternativa de Catalunya no descartem cap tipus de mobilització relacionada amb reversió de les diferents retallades en el marc de la negociació dels propers pressupostos de la Generalitat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 


linia

afiliat ustec

Perquè som un sindicat que depen en més d'un 90% de teves aportacions i no pas de subvencions... AFILIA'T!
Tu garanteixes la nostra independència.

linia

USTEC·STEs IAC, Actualitzat:

21/09/2018 09:57 (3)