TEXT ÍNTEGRE DE LES 675 ESMENES D'USTEC·STEs AL PROJECTE DE LLEI DE LA LEC
ESMENES D’USTEC·STEs AL PROJECTE DE LLEI DE LA LEC
Dimecres, 17 de desembre 2008, USTEC·STEs hem presentat 675 esmenes a la LEC, als diferents grups parlamentaris i al President de la Mesa del Parlament, per tal que puguin tenir les nostres propostes i puguin defensar-les.
USTEC·STEs i la majoria del professorat s’han manifestat per la retirada del Projecte de la LEC en diverses mobilitzacions, entre les quals destaquen les vagues del 14 de febrer i el 13 de novembre, que han comptat amb les manifestacions més massives de professorat, alumnat i ciutadania que s’han vist des de feia molt de temps. Malgrat tot, no s’ha escoltat la nostra veu i el Projecte continua el seu tràmit parlamentari. És per això que USTEC·STEs fem arribar al Parlament les nostres contrapropostes a aquest Projecte de Llei, tot esperant que es tinguin en compte, atès que representen la voluntat majoritària del professorat i d’un ampli sector de la comunitat educativa. Reiterem un cop més que, per aconseguir aquest propòsit, combinarem la continuació de les mobilitzacions amb la presentació d’alternatives .
Aquestes esmenes responen a la necessitat d’una llei que aposti decididament per la gestió pública de l’educació, que posi límits als centres privats que reben fons públic, que promogui una organització democràtica i participativa en els centres públics i que posi els mitjans necessaris per poder donar resposta a tot l’alumnat, sobretot el que té més dificultats. Només així podrem millorar la qualitat i l’equitat del nostre sistema educatiu.
En concret, les esmenes fan referència als següents apartats:
1. PÚBLICA-PRIVADA
2. MUNICIPALITZACIÓ
3. GESTIÓ I AUTONOMIA
4. AVALUACIÓ
5. PROFESSORAT
6. INVERSIÓ
· Increment de la inversió en educació fins a un mínim del 6% del PIB, prioritzant l’ensenyament públic (Disposició addicional tercera)
ALGUNES ESMENES:
1.PÚBLICA-PRIVADA
(Art. 187.3)
:Finançament dels centres privats sostinguts amb fons públics
3. A l’efecte del que disposa l’apartat anterior, es considera que un centre docent privat satisfà necessitats d’escolarització quan compleix les condicions següents:
a) Escolaritza l’alumnat en règim mixt dins les mateixes aules.
b) Escolaritza alumnat amb necessitats educatives especials i de condicions socials desafavorides en nombre igual o superior a la resta de centres públics de la zona d’escolarització.
c) Tenir una relació d’alumnat per unitat de concertació no inferior a la que determini la Llei per tots els centres.
d) Escolaritzar alumnat amb residència efectiva al municipi o a la zona escolar corresponent en nombre igual o superior a la resta de centres públics de la zona d’escolarització.
A més de complir les condicions esmentades, tenen preferència els que estiguin constituïts i funcionin en règim de cooperativa.
(art. 44, 46)
1. Per tal de garantir el dret de les persones a accedir a l’educació en condicions d’igualtat, el Govern regula el procés d’accés als centres sostinguts per fons públics, en el qual ha de participar la comunitat educativa i els ens locals, i en determina els criteris de prioritat. En aquest procés es tindrà en compte la preferència de centre per part dels pares, mares o tutors legals de l’alumnat, que quedarà supeditat a les necessitats d’escolarització i als principis d’equitat, inclusió educativa i foment de la cohesió social i a l’oferta educativa.
(art. 44.3) 3. L’administració educativa crearà una oficina única d’escolarització als municipis amb més d’un centre educatiu on es tramitaran totes les preinscripcions i matrícules de tots els nivells educatius, i s’assignaran les places escolars d’acord amb els criteris establerts en aquesta Llei.
(art. 41.b i c)
Article 41. Principis ordenadors de la prestació del Servei d’Educació de Catalunya educativa dels centres sostinguts amb fons públics
b) el principi de la gratuïtat dels llocs escolars propis dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts en aquesta Llei. En el cas dels centres privats finançats amb fons públics cal un compromís d’integració progressiva a la xarxa del Departament d’Educació;
c) el principi d’accés de l’alumnat en condicions d’igualtat i cohesió social per impossibilitar la concentració d’alumnat en funció del nivell socioeconòmic i de l'origen cultural;
(art.43.4) 4. L’incompliment d’alguns dels requisits recollits a l’article 41 comporta la supressió immediata del concert
(art.46.6)
El Departamentaporta recursos addicionals als centres de titularitat públicaen funció de les característiques socioeconòmiqes de la zona, la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre .Aquests recursos addicionals, en el cas dels centres privats concertats, es podran articular mitjançant ajuts a les famílies de condicions econòmiques i socials desafavorides amb fills i filles escolaritzats en aquest tipus de centre, sempre que no s’hagi triat el centre com a opció preferent.
(art.48.3) El Departament establirà un règim sancionador a tots aquells centres que contravinguin l’establert en aquest article, i que en casos greus pot suposar la pèrdua total del concert per al que incompleixi la normativa.
2. MUNICIPALITZACIÓ
(142) 1. L’Administració educativa és la Generalitat de Catalunya i actua mitjançant el Departament.
(art. 143)
Els ens locals tindran les següents competències de corresponsabilització amb l’administració educativa de la Generalitat:
1.- La creació i gestió d'oficines úniques de matriculació i la participació en les comissions de matriculació.
2.- Participació en l’elaboració del mapa escolar del seu municipi i, si s’escau, la planificació del mapa escolar de la zona o comarca.
3.- Cessió dels solars, adequació de l'entorn i manteniment de les instal·lacions dels centres d’educació infantil i primària públics.
4.- La implicació en l’elaboració de polítiques socials (acollida de les famílies, millora de l'entorn educatiu, foment de la cohesió social...) per garantir la igualtat de drets a tots els infants.
5.-Col·laborar en les activitats extraescolars dels centres fora de l’horari lectiu. Aquests serveis es coordinaran amb els centres educatius. Coordinar, conjuntament amb el Departament d'Educació, els diferents serveis (Justícia, Serveis Socials, Educació, Sanitat) per tal de poder donar respostes globals als problemes que es plantegin.
6.- Compartir amb els consells comarcals la responsabilitat del transport escolar.
7.- Gestionar els centres de la seva titularitat.
3. GESTIÓ I AUTONOMIA
(130.2)
2. L’elecció del director o directora serà directa per part del consell escolar del centre per sufragi secret i majoria absoluta.
(arts 123.4)
4. El consell escolar i el claustre del professorat són òrgans col·legiats de govern.
(art. 125)
Sota la dependència del claustre es constituiran altres estructures horitzontals col·lectives de participació en el funcionament del centre per nivell, etapa, departament i seminari. Mitjançant reglament, el Govern en determinarà les funcions, competències i grau d’autonomia. Així mateix, la interrelació de l’activitat docent d’aquestes estructures exigeix la seva coordinació en el treball global del centre. En aquest sentit, es crearan, entre altres coordinacions, les de cicle, departament, riscos laborals i la de coeducació i mediació de conflictes. Per reglament, prèvia negociació amb les organitzacions sindicals representatives, es determinaran les seves funcions i el crèdit horari lectiu per acomplir-les. Aquestes coordinacions tindran una funció representativa i seran elegides democràticament per l’estructura corresponent.
(art. 186)
1. El Govern, mitjançant la Llei de pressupostos, establirà amb criteris de suficiència la partida anual per al finançament dels centres públics.
2. El Departament adequarà cada any els pressupostos a l’evolució econòmica i de preus del país; com a mínim a l’increment de l’IPC específic de Catalunya.
(art.92.a)
a) Les assignacions pressupostàries dels centres públics aniran a càrrec del pressupost de la Generalitat, en funció de criteris com nombre d’alumnat, ràtio i característiques relacionades amb l’entorn social i cultural. Les assignacions complementàries provinents d’altres administracions públiques aniran encaminades a sufragar activitats extraescolars.
(art. 101.3)
3. El Departament, en aplicació de l’article 91, pot establir per a llocs de treball de caràcter temporal requisits per als perfils específics tipificats en funció de les diferents necessitats comuns a les diverses tipologies de centres i regular, prèvia negociació amb els representants del professorat, l’increment de dotació de professorat que sigui necessari per dur a terme algun projecte d’innovació i millora educativa.”.
(Art.105)
3. El govern publicarà l’oferta d’ocupació pública docent atenent a un doble criteri. El 85% de les places s’adreçarà específicament al personal que ha accedit per l’article 109 a la funció pública docent com a funcionari interí. El 15% restant s’ofertarà en torn lliure.
4. AVALUACIÓ
(art. 166)
L’avaluació del sistema educatiu és el procés d’abast intern i d’abast general, que descriu, analitza, valora i interpreta les polítiques, les institucions i les pràctiques educatives amb l’objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les. En cap cas la seva finalitat serà l’establiment de classificacions de centres en funció dels barems i resultats. La finalitat de l’avaluació és contribuir a:
a) millorar la qualitat i l’equitat del sistema educatiu;
b) promoure la transparència del sistema educatiu;
c)analitzar i aportar informació sobre el grau d’assoliment dels objectius educatius;
d) fer anàlisi prospectiva sobre el sistema educatiu; elaborar recomanacions sobre política i pràctica educativa
e) promoure la igualtat d’oportunitats, l’equitat i les possibilitats educatives.
(Art.170.c) c) Avaluació de l’exercici docent com a element de reflexió col·lectiva que permeti extreure conclusions per millorar la tasca docent.
5. FINANÇAMENT
Disposició final Tercera. Finançament general: El Govern incrementarà progressivament els recursos econòmics destinats al sistema per tal d’assolir els objectius fixats en aquesta Llei i augmentar-los progressivament durant els propers quatre anys fins a arribar a un mínim del 6% del PIB.
6. CONSIDERACIÓ GENERAL
És un projecte de llei que no té en compte la llei, aprovada pel Parlament de Catalunya, del “Dret de les dones a l’eradicació de la violència masclista”, que aposta decididament per un model coeducatiu, compensador de desigualtats i instrument bàsic per a la prevenció de les violències. I, en canvi, tolera i destina diners públics a escoles que directament segreguen per sexes.
Des d’USTEC·STEs entenem que l’educació del nostre país és prou important per establir una reflexió col·lectiva sobre la necessitat d’un consens social entre tot el conjunt de la societat. I, en especial en aquells sectors de la comunitat educativa que hem de treballar per a l’educació del segle XXI. Volem, doncs, fer una crida als representants polítics perquè actuïn en consciència i tinguin en compte la important responsabilitat encomanada per la comunitat educativa.
L’única llei amb garantia d’èxit és aquella que pot garantir la complicitat de famílies, estudiants i, especialment, d’un professorat ignorat i menystingut al llarg de tot el procés.
Barcelona, 17 desembre 2008
-----------
USTEC·STEs IAC, Actualitzat: 23/01/2009 14:59 (2)