USTEC-STEs IAC Xè Congrés

RESOLUCIÓ DEL Xè CONGRÉS D’USTEC·STEs PEL DRET DE CATALUNYA A DECIDIR SOBRE EL SEU FUTUR NACIONAL

La situació política de Catalunya està profundament marcada per la creixent reivindicació de l’exercici del dret a decidir com a comunitat nacional i a esdevenir un nou estat en el context europeu. Aquest moment històric es produeix en un entorn social de veritable atac econòmic contra les classes populars, contra qui recau tot el pes de la crisi i que comporta no només el seu empobriment sinó també una pèrdua de drets socials que pot ser irreversible. La creixent fractura social i el col·lapse com a societat tenen origen en les polítiques econòmiques internacionals, però l’impacte es fa més gran a Catalunya per no poder disposar dels recursos generats per les nostres rendes, recaptades per l’Estat i que en gran part no tornen, i per les polítiques antisocials del govern de CiU en aquests darrers anys.

El salt quantitatiu en la reivindicació d’un estat propi, en aquests moments, és la conseqüència de molts d’aquests malestars i la majoria social que s’està expressant és molt transversal i diversa, mobilitzada per raons més societàries que no pas identitàries, com un projecte col·lectiu de drets i llibertats compartides. Un fet a destacar és que aquest moviment ha estat impulsat per la societat civil que, especialment en la convocatòria de l’11 de setembre d’enguany, ha assolit respostes de mobilització mai vistes en aquest país. En aquest sentit, USTEC·STEs, com el sindicat més representatiu de l’educació pública i com a organització de base nacional, és i ha de ser present en tot aquest procés, com hem fet defensant la llengua catalana dels atacs polítics i judicials, o replicant les pretensions del ministre Wert referents a la recentralització i control de currículums per part de l’estat i la voluntat manifestada de prendre mesures d’espanyolització dels nens i nenes de Catalunya.

És per totes aquestes consideracions i per les responsabilitats que volem adquirir davant el país en aquests moments d’alta dinàmica política i social, que volem fer publiques les següents declaracions:

Catalunya és una nació i el poble català és el subjecte històric i polític en qui resideix la sobirania i és el dipositari del dret a decidir per si mateix i a dotar-se de les formes d’organització política i social que lliurement vulgui escollir. La celebració d’un referèndum en què el poble sigui consultat és avui una exigència democràtica.
El fet nacional no és una cosa sobreafegida o estranya al fet social, ni molt menys contradictòria. Són indissociables perquè la nació són les persones i les lluites per l’emancipació nacional i per l’equitat i la preservació del benestar social van unides, perquè tenen els mateixos protagonistes i perquè aspiren a un futur en el qual no només puguem disposar com a país dels recursos que són fruit del nostre treball sinó també per decidir sobiranament sobre la seva distribució en funció de les necessitats socials.
L’espai públic, com espai de tothom, especialment els serveis públics que han de garantir el benestar de les persones, la seva promoció social i la igualtat d’oportunitats, és un element estructurador social i nacional, dóna sentit de pertinença col·lectiva i la seva qualitat és garantia que, anem fins on decidim anar com a societat, ningú no quedi enrere i és la mesura de si el projecte és un projecte per a tothom, és a dir democràtic. No hi ha res més desnacionalitzador que el desmantellament o la privatització dels serveis públics.
L’escola catalana, especialment la pública, té i ha tingut un paper clau en fer de Catalunya un sol poble i en facilitar l’accés universal a la llengua i la cultura catalanes, com elements d’identitat, però també com una voluntat d’inclusió que ens permet una igualtat com a ciutadans, dins d’una diversitat que és pròpia de la realitat catalana,. Compartir la llengua i la cultura catalanes en l’espai escolar no és una imposició d’uns sobre els altres, o una tria de quins drets lingüístics han de prevaldre, sinó la construcció d’un espai comú que ens fa més iguals.

A Salou, 2 de desembre de 2012

Xè CONGRÉS D’USTEC·STEs

Lluitem per avançar

Durant els dies 30 de novembre i 1 i 2 de desembre USTEC·STEs ha celebrat el Xè Congrés. Un congrés que segella 35 anys de compromís en la defensa de l’ensenyament públic i la seva qualitat i de les condicions de treball del seu professorat.

Durant aquests tres dies, 129 delegats i delegades d’arreu de Catalunya, triats a les assemblees d’afiliació, hem debatut sobre com podem millorar la nostra organització per fer més efectiva tant la nostra acció sindical, en benefici del professorat i de l’ensenyament públic, com la nostra intervenció social.

S’han complert 35 anys des de la constitució del nostre sindicat. 35 anys d’esforços i lluita per defensar l’ensenyament públic dels atacs de les polítiques neoliberals i per construir un ensenyament públic català, laic, democràtic, gratuït, coeducatiu i de qualitat per a tothom.

Hem dedicat aquests tres dies a aprofundir en els nostres arguments, que hem polit i afinat per construir un discurs sòlid i rigorós per continuar enfrontant-nos amb tota fermesa a aspectes fonamentals de l’aplicació de la LEC, tant contra les polítiques administratives que se’n deriven (criteris de l’oferta educativa, formes de selecció de l’alumnat per part de les patronals dels centres privats, manteniment del concert a centres que segreguen l’alumnat per sexes, concerts als ensenyaments postobligatoris...), com contra els intents de privatització de l’ensenyament públic (obertura a la gestió privada de serveis com la formació, l’assessorament, la innovació, els serveis educatius o, fins i tot, de la funció docent directa en casos de suport a l’alumnat amb més grans dificultats d’aprenentatge; canvis en la gestió i en l’organització del treball docent cap a un model més vertical i autoritari...), però també, ara més que mai, contra una política de retallades de recursos humans i materials que transcendeix l’actual situació econòmica conjuntural i s’inscriu, conjuntament amb els factors anteriors i amb la individualització de les relacions laborals, en un procés estructural que faci possible la permeabilització de l’ensenyament públic a la gestió privada.

Aquest Congrés ha cohesionat encara més la nostra organització en la convicció de continuar la lluita i la mobilització unitària com l’única possibilitat real de frenar aquesta política salvatge de retallades i privatitzacions, i ens ha refermat en la voluntat d’incrementar tant com sigui possible la nostra presència en els centres educatius per fer-les efectives i, alhora, fer arribar propostes al professorat per recuperar el caràcter democràtic de la gestió dels centres.

Així mateix, el nostre sindicat, a través de la proposta de sindicalisme alternatiu que representa la IAC, aposta per una major intervenció en una lluita social global que ha de ser l’eix unitari de tot el conjunt d’assalariats/des per frenar les polítiques antilaborals i antisocials dels governs del PP i CiU.

També hem abordat la necessitat d’aprofundir en la nostra participació en la lluita contra la repressió sindical i política en defensa de les llibertats democràtiques i cíviques, com també per avançar en el camí cap a un referèndum que ens permeti decidir com a poble quin i com ha de ser el nostre futur.

Durant tot el Congrés hem comptat amb la presència de la IAC i de cadascuna de les organitzacions que la conformen (CATAC, FTC, CATAC·CTS, CAU, FAA ), com també de la Confederació STEs, STEE-EILAS, STEPV, STEI, USTEA, i hem rebut comunicats de suport de STEG, STEA, CIG i Solidaires France.

També hem rebut salutacions a l’acte d’obertura del Congrés de les federacions d’ensenyament de CCOO, UGT i CGT, del Sindicat d’Estudiants i de les organitzacions de pares i mares FAPAC i FAPAEs.

Finalment, hem rebut una salutació fraternal molt emotiva a través d’un vídeo de la representació de la comunitat Primavera d’El Ixcán (Guatemala) i una comunicació des de la comunitat Nueva Esperanza El Salvador) agraint-nos la col·laboració solidària.

El Congrés va concloure amb l’elecció dels membres del nostre Secretariat i del nostre Consell Nacional, i de la comissió de conflictes i arbitratges.