ustec

recull de premsa

linia negra Del 1 al 13-9-2018 linia negra

RdP USTEC•STEs (IAC): Un curs continuïsta que cal redreçar (1era part) - YouTube

RdP d’Ustec•stes (IAC): Un curs continuïsta que cal redreçar (2a part) - YouTube

RdP d’USTEC•STEs (IAC) Un curs continuïsta que cal redreça (3a) - YouTube

Alacarta.cat: Debat inici curs

Diari Jornada: USTEC-STEs reclama que els pressupostos del 2019 permetin un increment de 5.000 docents

El sindicat USTEC-STEs reclama al Govern que inclogui en els pressupostos per al 2019 una partida que permeti un increment d'almenys 5.000 docents per al proper curs, i que xifra en uns 70 MEUR. Per això també insta el conjunt de partits polítics que es posin d'acord per aprovar aquests comptes. «Quan anem a parlar amb els grups parlamentaris, els diem que les escoles s'obren cada dia i que s'han de posar d'acord. Seria un desastre que es tornessin a prorrogar els pressupostos», ha alertat el portaveu nacional d'USTEC-STEs, Ramon Font, en una roda de premsa aquest dimecres coincidint amb l'inici d'un curs escolar que el sindicat descriu com a «continuïsta» i amb «problemes que s'han de redreçar». Per a Font, entre els principals esculls que ha de superar el sistema educatiu, es troben l'«infrafinançament, la segregació escolar i la manca de democràcia als centres». «Si per redreçar aquests problemes, ho fem en col·laboració amb Ensenyament, millor; però si hem d'anar en contra de les polítiques del Departament, convocarem mobilitzacions», ha avisat el portaveu del sindicat.

El sindicat USTEC-STEs demana un pressupost expansiu en educació i avisa que, després de l'acord signat amb el Departament d'Ensenyament el 31 de gener de l'any passat que va permetre un increment de 4.714 docents, no acceptarà un augment inferior en els pressupostos del 2019. El sindicat posa èmfasi que la pròrroga pressupostària només ha permès contractar més docents per atendre l'increment de matrícula i no per millorar la qualitat del sistema. El sindicat calcula que caldrien 7.200 docents més per recuperar la capacitat de servei que el sistema educatiu tenia el 2010. 

USTEC-STEs assenyala que aquests, com a mínim, 5.000 docents que reclama servirien per a la recuperació de la segona hora lectiva, la conversió dels terços en mitges jornades i la reducció de ràtios. De fet, la recuperació de l'horari lectiu és «irrenunciable» per al sindicat: «Si cal endegarem mobilitzacions amb totes les forces que tinguem. Si posen en el pressupost la recuperació de l'horari lectiu serà un motiu de pau social i un gest de molt bona voluntat que nosaltres agrairíem molt». La conversió en mitges jornades, destaca el sindicat, permetria millorar les condicions del sector més precari del professorat i donaria als centres més hores per a millores en el servei. De moment, el sindicat no detalla quin tipus de mobilitzacions plantejarien ni quin marge de confiança dona al Departament, perquè vol esperar si aquestes peticions són ateses. 

Una altra de les prioritats que situa el sindicat és lluitar contra la segregació escolar, un objectiu assumit pel Departament d'Ensenyament, que modificarà el decret d'admissió de l'alumnat de cara al curs que ve. USTEC-STEs proposa que «la llibertat d'elecció de centre de les famílies estigui supeditada al dret a una educació de qualitat» i demana que es posi fi a «la doble xarxa» d'escoles públiques i concertades. 

USTEC-STEs reclama més democràcia als centres educatius i assenyala que les places perfilades han passat de 4.344 el curs passat a 5.667 a l'actual; el 8,19% de la plantilla (6,4% l'any passat), segons xifres facilitades pel sindicat. Per a l'organització, les «adjudicacions a dit» són «una xacra perquè creen unes condicions laborals diferents» en els centres educatius. Font ha assegurat que tenen constància de «mala maror i tensions» quan, per exemple, canvia la direcció del centre. 

D'altra banda, USTEC-STEs creu que cal «funcionaritzar el col·lectiu interí» i aprofitar així la seva experiència docent acumulada a l'aula i demana un pacte d'estabilitat per a aquest col·lectiu. El sindicat critica les oposicions que es van celebrar aquest any perquè han estat, lamenten, un «fracàs» per a aquest col·lectiu. Així, segons el sindicat, dels 877 interins amb més de 15 anys de serveis prestats, només 30 han estat seleccionats. En aquest sentit, critica que la primera fase de les oposicions, eliminatòria, sigui «completament memorística i allunyada del treball quotidià a l'aula». 

El sindicat també denuncia que els professorat de Catalunya ha perdut un 17,27% en les seves retribucions directes des del 2010.

Ebre Digital: El sindicat USTEC-STES iac adverteix que l'educació s'estanca

Arrancant amb l’inici escolar, el sindicat USTEC-STES iac posa al damunt la taula la manca de professors, els problemes econòmics que venen de la congelació dels pressupostos pel 155 i, qüestiona l’estabilitat laboral dels docents. El major sindicat d’ensenyament exposa que tot i haver oposicions les xifres indiquen que els aprovats amb prou feines han servit per cobrir les jubilacions. A més, s’ofereix a negociar un pacte d’estabilitat per al personal interí per tal d’assegurar la seva contractació i estabilitat laboral.

El sindicat USTEC-STES iac ha valorat el nou sistema d’avaluació a l’ensenyament secundari per competències, aprovat el passat 4 de juliol pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat. I, dubten de la seva utilitat a més de recriminar que serà una sobrecàrrega burocràtica per als docents.

Finalment, el sindicat explica que si a la Mesa General de Funció Pública el proper 18 de setembre no s’arriba a un acord no descarten convocar mobilitzacions.

Empordà: Ustec-Stes assegura que cal crear "urgentment" 945 dotacions de professors a les comarques gironines

Ustec-Stes calcula que, per garantir la qualitat de l'ensenyament i cobrir les necessitats dels alumnes, cal crear "urgentment" 945 dotacions de professors a les comarques gironines. El portaveu del sindicat, Xavier Díez, ha assegurat que el "lleuger increment" que hi ha hagut aquest curs en el nombre de docents no és real perquè, analitzant l'evolució des del 2009, hi ha hagut un augment de l'11,4% d'alumnes però només han contractat un 0,8% més de mestres. "L'increment de ràtios i de complexitat a les aules es tradueix en res a les comarques gironines" ha criticat Díez. El sindicat, a més, denuncia "arbitrarietat i discriminació" en la designació de professors. Segons Díez, han detectat una desena de casos en què els directors que poden triar "a dit bona part de la plantilla" han evitat confirmar mestres embarassades, amb reducció de jornada per cura de familiar o professors que discrepen de la línia pedagògica de l'escola.
El sindicat assegura que la creació de 945 dotacions més de professors a les comarques gironines només serviria per estar "igual de malament" que el 2009 perquè, en realitat, en caldrien molts més. Xavier Díez ha criticat que la consellera d'Ensenyament i el director dels serveis territorials es "pengessin medalles" ressaltant l'increment de professors per al curs 2016-2017 en relació amb l'any anterior.

Ustec-Stes ha criticat que posin el focus només d'un any per l'altre i posa dades sobre la taula per analitzar la progressió des del 2009. El curs ha començat a la demarcació amb 120.563 alumnes i 8.361 professors, 51 dotacions més que el setembre passat. Díez exposa, però, que en set anys el nombre d'alumnat ha augmentat un 11,4% mentre que el de professors només un 0,8%. "És evident que la proporció no és la mateixa, hi ha un empitjorament de l'atenció que reben els alumnes i de les condicions laborals dels docents", ha exposat Díez.

En el cas de les comarques gironines, Ustec-Stes exposa que aquesta desproporció encara afecta més perquè és una de les demarcacions amb més complexitat. "La demarcació és la té major percentatge d'alumnat estranger de tot l'estat, el 18%, i es multipliquen les problemàtiques d'urgència social", exposa el sindicat que afegeix que per pal·liar la situació caldrien, almenys, més de 1.100 docents més.

Discriminació

Durant la valoració de l'inici de curs, Díez també ha carregat contra "l'arbitrarietat i la discriminació" que provoca l'increment de poder dels directors de les escoles. "A la pràctica, poden triar a dit bona part de la plantilla", ha afirmat. Ustec-Stes té detectats una desena de casos de discriminació perquè els directors no han confirmat docents per haver sol·licitat permisos de maternitat o reduccions de jornada per tenir cura de familiars, professors que han presentat candidatures alternatives a la direcció dels centres o mestres del claustre que discrepen de la línia pedagògica de l'escola.

A més, el sindicat lamenta que molts d'aquests professionals no volen recórrer als tribunals per combatre aquestes injustícies. Ustec-Stes afirma que, si ho fan, els docents s'exposen a entrar a formar part d'una mena de "llista negra" entre directors de centres i tenen por de no poder tornar a treballar.

Tres generacions en barracons

El portaveu també ha criticat l'excés de barracons a les comarques gironines. "Tenim la medalla d'or amb 107 centres que tenen barracons", lamenta. Díez ressalta que un de cada tres alumnes passen en algun moment de la seva formació per mòduls prefabricats i alerten que és un problema endèmic. "Es pot donar el cas que tres generacions d'una mateixa família hagin estudiat en barracons", ha afirmat. El sindicat veu "mala fe" i "falta de planificació" per part del Departament i sospita que és una estratègia per afavorir les escoles concertades.

Díez acusa Ensenyament de "negligent" pels problemes que hi ha hagut aquest any en els nomenaments de setembre. "Ho atribueixen a un error informàtic que van corregir, però no estem segurs que els errors hagin quedat subsanats", adverteix Díez. El sindicat alerta que de 760 nomenaments, van detectar desenes de casos de nomenaments de persones en especialitats diferents de les requerides, de baixa per maternitat, de places duplicades o vacants inexistents. Ustec-Stes també lamenta que els nomenaments es fessin el dia 6 i no l'1 de setembre. "Alguns professors comencen avui sense que el tutor sàpiga ni com es diu ni què ha de fer i tot plegat per estalviar-se 250.000 euros", ha conclòs.

Tac12: Arrenca un nou curs amb excedent de grups a Tarragona i amb reclamacions dels sindicats

El sector educatiu i l'ajuntament de Tarragona arribaran a un acord a finals d'any per acabar amb la manca d'espai als Instituts del centre de la ciutat. Així ho afirmen des d'Ensenyament just en arrencar un nou curs escolar que compta amb gairebé 154.000 alumnes matriculats. Des del sindicat USTEC-STEs alerten de la pèrdua de poder adquisitiu dels mestres, de la mancança de docents i de la necessitat de recuperar retribucions i dels desavantatges de la nova avaluació per competències.

L'Escola l'Arrabassada ha escenificat l'arrencada del curs. Des del 2007 els nens i nenes estudien en aquests mòduls prefabricats. Actualment hi ha 444 alumnes matriculats.

Mentrestant continuen els treballs a la futura escola, amb un pressupost de 4 milions d'euros i que preveuen enllestir-se a finals del 2020. El trasllat definitiu encara queda lluny.

Dies enrere Ensenyament i el consistori tarragoní van avançar que conversen per acabar amb l'excedent de dos grups als equipaments escolars públics del centre de la ciutat. L'acord serà inminent.

Hi haurà 7.400 docents, 50 més que el curs passat, mentre que el sindicat USTEC-STES considera que l'increment cobrirà tan sols el 10% de les necessitats. Apunten que els professionals han perdut un 20% de poder adquisitiu en menys de 10 anys, que cal una manera més objectiva a l'hora de contractar i que el flamant sistema d'avaluació per competències serà contraproduent.

USTEC-STEs afegeix que no s'han cobert totes les vacants i que cal més pressupost per reforçar la tasca amb alumnes amb necessitats educatives especials.

Un Cop d'Ull: USTEC-STEs reclama solucions a “l’estancament” a Ensenyament

El sindicat USTEC-STEs ha denunciat aquest dimecres que el nou curs escolar ha començat amb les mateixes “derives negatives” d’anys anteriors, determinat per uns pressupostos congelats i condicionat per l’article 155. Entre les reivindicacions del sindicat hi ha la demanda de més docents, amb major estabilitat, fet que asseguren també comporta menys ràtios i més atenció individualitzada. El portaveu del sindicat, Marc Martínez, ha reclamat que es redreci el “rumb d’estancament” a Ensenyament amb més diners per a l’educació i més democràcia als centres. En cas contrari, amenacen amb mobilitzacions.

Marfanta: USTEC-STEs reclama solucions a “l’estancament” a Ensenyament

El sindicat USTEC-STEs ha denunciat aquest dimecres que el nou curs escolar ha començat amb les mateixes “derives negatives” d’anys anteriors, determinat per uns pressupostos congelats i condicionat per l’article 155. Entre les reivindicacions del sindicat hi ha la demanda de més docents, amb major estabilitat, fet que asseguren també comporta menys ràtios i més atenció individualitzada. El portaveu del sindicat, Marc Martínez, ha reclamat que es redreci el “rumb d’estancament” a Ensenyament amb més diners per a l’educació i més democràcia als centres. En cas contrari, amenacen amb mobilitzacions.

Tot Tarragona: La USTEC denuncia la manca de professorat en l'inici de curs

Comença un nou curs escolar caracteritzat per uns pressupostos congelats i determinat per la paràlisi de curs anterior, condicionat per l'article 155. El decreixement d'alumnat a infantil i primària a significat una disminució de grups que ja s'està acumulant en els últims anys i que ha suposat perdre la oportunitat d'abaixar ràtios alumnes/grup en comptes de suprimir grups. A la secundària ,per contra, la pujada d'alumnes que ja és preveia des de mitjans de la primera dècada dels 2000 ha evidenciat la poca previsió d'una administració que ha portat a massificar moltes aules i a la construcció de mòduls prefabricats en alguns centres.

Cal més professorat
Aquest curs al "Camp de Tarragona" hi hauran 50 docents més segons les dades dels SSTT, aquest petit increment és deu a la pujada d'alumnat de secundària i FP. Amb aquest increment la xifra de professorat assolirà els 7306 docents, xifra bastant per sota de la que correspondria si es recuperessin retallades que es van fer a partir del 2012.

Només la reducció de la segona hora lectiva de mestres i professors i baixada de ràtios suposarien uns 500 docents nous al "Camp de Tarragona". Aquesta xifra encara s'haurà d'incrementar més per atendre la inclusió, la recuperació de les dues hores de reducció lectiva del professorat major de 55 anys. A més també suposaria un notori increment d'hores de dedicació de professorat si s'atèn una llarga reivindicació que és que totes les persones substitutes que ara treballen a 1/3 de jornada, se'ls contracti a 1/2 jornada

Cal una manera més objectiva de contractació

El Departament tracta de posar-se medalles davant del fet que en els centres és manté la mateixa plantilla en el 81% dels casos , així com els llocs específics professionals (9,1% de la plantilla al "Camp de Tarragona") teòricament per adaptar-se als projectes educatius, i que han obert la porta per practicar el nepotisme. Ara bé, al darrera d'aquesta mesura s'amaga que es fan servir les direccions per triar a dit a bona part del professorat en base a la selecció de perfils i les propostes de continuïtat del centre. I això implica nombrosos casos de discriminació, sovint per motiu de sexe i edat, especialment a persones que tenen familiars a càrrec o fa especialment vulnerables a mares amb fills petits.

Aquesta política de personal del Departament està generant gran malestar, autocensura en els claustres, pèrdua de llibertat d'expressió i conflictes interpersonals. En altres termes, s'està degradant la democràcia als centres. D'altra banda i malgrat que no hem parat de reclamar-ho, no hi ha cap evidència científica que aquest sistema propi de l'empresa privada millori la qualitat de l'ensenyament.

El matí a Radio 4: Entrevista Josep Bargalló - Tertúlia - Entreviste FaPaC i USTEC

El Llobregat: Tornada al cole. Amb els deures fets?

Política a les aules
Una qüestió, la de la utilització política de l’escola, que ha marcat l’actual curs escolar, tenint en el Baix Llobregat un dels seus epicentres principals amb les presumptes humiliacions a fills de guàrdies civils per part de professors de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca després de les càrregues policials de l’1 d’octubre.

En aquest sentit Rosa Berrio, representant del sindicat USTEC al Baix Llobregat, defensa a aquesta publicació que a les aules “s’ha de poder parlar de tot amb respecte”, i que van ser els mateixos alumnes, a moltes escoles de la comarca i del país, els qui van demanar parlar de què havia passat l’1 d’octubre. “Hi havia col·legis amb tot trencat després de l’1-O, i els alumnes volien parlar-ne”, remarca, alhora que sosté que “és difícil que un docent pugui fer la seva feina si es deixen temes fora de debat”.

Sigui com sigui, Berrio lamenta que “fa temps que es qüestiona la manera de treballar dels professors”. Per tal d’evitar que els docents deixin de parlar de segons quines qüestions, el sindicat ha editat un llibret-guia on se’ls hi dóna eines perquè perdin la por a tractar-los a classe. Es diu ‘No et mosseguis la llengua’ i està disponible al web del sindicat. “T’imagines un centre on no es parlés de què passa a la societat?”, es pregunta Berrio per justificar l’edició d’aquesta eina per a docents.

Tancament de línies
Però la qüestió que sempre centra les reivindicacions de la comunitat educativa i genera els tradicionals estira-i-arronsa amb Ensenyament són els tancaments de línies. Preocupa sobretot als nivells més primerencs, a P3, on de cara al pròxim curs, i a falta que finalitzi el procés de la matrícula, és probable que el Baix Llobregat perdi 6 línies. Segons les dades d’USTEC, es perdrà una línia de preescolar a l’escola Jaume Balmes de Corbera, a la del Castell Ciuró de Molins, a l’Escola Marianao i a l’Amat Verdú de Sant Boi, mentre que dues línies més a Gavà i Viladecans, que en principi perillaven, sembla que tenen molts números per salvar-se.

Per tot plegat, Berrio critica el protocol d’Ensenyament pel que fa al tancament de línies. “A diferència de la concertada i la privada, a l’escola pública es tanquen línies de manera preventiva, segons la natalitat i la demografia”, denuncia, una pràctica que suposa, tal com diu Berrio, un “greuge comparatiu”. Quan es tanca una línia, afegeix Berrio, “costa molt que es torni a reobrir”. És aquí quan es produeix un “desviament” d’alumnes cap a la concertada o privada. Qui també critica el procediment és el president de la Federació d’Associacions de Veïns del Baix Llobregat, Julián Carrasco, una entitat que treballa braç a braç amb les AMPA. “A vegades es tanquen i es tornen a reobrir l’any següent i és un error, ja que després costa obrir-la de nou”. Carrasco creu que seria “més fàcil” no tancar la línia d’entrada i veure com evoluciona la matriculació.

A més, tant Carrasco com Berrio coincideixen en opinar que cal abaixar les ràtios i alerten de “massificació” a les aules de la comarca, tant a primària com a secundària.

Més inversió i retallades
El nou curs també porta velles reclamacions, com ara l’increment de la inversió. Berrio recorda la recorrent reivindicació de la comunitat educativa de dedicar el 6% del PIB català a ensenyament, tal com marca la llei. “Actualment s’hi dedica un 3% aproximadament”, lamenta Berrio. En aquesta línia, recorda també que els professors volen recuperar el que els hi van retallar amb la crisi i que es millori la gestió de la borsa de treball, ja que, “en general”, diu, hi ha “manca de docents per la mala planificació”.

Seguint amb les inversions, USTEC també posa l’accent en les condicions de les escoles de la comarca i reclama que s’adaptin per poder suportar temperatures extremes, tant a l’hivern com a l’estiu. “Fa temps que reclamem que el departament faci un protocol per a quan hi hagi temperatures extremes als centres educatius”, assenyala Berrio, alhora que també advoca per fer centres inclusius per a alumnes amb discapacitat.

Social.cat: “Un curs continuista que cal redreçar”: els sindicats de l'educació reclamen revertir la “paràlisi pressupostària”

“Ens caldria 7.200 docents per estar a la mateixa capacitat de servei que teníem l'any 2010. El personal de suport educatiu també hauria d'augmentar sensiblement, sobretot després de l'aprovació del decret d'inclusiva”, reclamen a USTEC-STEs.

De fet, USTEC·STEs denuncia que, en contra del que se’ls havia comunicat, moltes substitucions i vacants de moltes especialitats s’han quedat sense cobrir “perquè no s’han introduït en els nomenaments telemàtics normals les persones que encara no tenen el requisit del màster complert però sí que tenen el compromís de treure-se’l”.

Per a USTEC-STEs, la segregació s’acabarà quan “s’acabi amb la doble xarxa”, pública i privada, de l’educació, igual que per a la CGT. Però recorden que a això s’hi oposa “tota la patronal de la concertada”. De fet, tant USTEC-STES com la CGT reclamen la fi dels concerts educatius, un debat que des de la conselleria estan disposats a engegar, segons va anunciar el conseller.

A USTEC-STEs recorden que, de fet, el 155 “va renovar els concerts educatius” a l’educació infantil i postobligatòria, perpetuant una doble segregació escolar.

Nació Digital: Rècord d'alumnes i més professors per encetar el primer curs post-155

Els sindicats ja han fet evident que el creixement és insuficient. En un debat al programa de L’entrevista de La Xarxa -en el qual hi van participar representants del departament d’Ensenyament, de la Unió de Sindicats de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya (USTEC-STE’s) i de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC)- es va fer palès aquesta reclamació dels docents. El portaveu del sindicat USTEC-STE’s, Ramon Font, va considerar que "caldrien 7.200 docents més per estar a la mateixa capacitat del servei que l’any 2010". Aquests 690 docents s’han incorporat perquè hi ha un increment de matricula, però segons Font, no són els necessaris per millorar la qualitat educativa.

El departament d'Educació està disposat a fer una revisió dels horaris escolars en funció dels resultats que s'hagin produït. ''No farem res que no sigui producte de l'avaluació però tampoc de la comoditat'', afirmava Bargalló en una roda de premsa recent. Per això, es començarà a treballar amb els consells comarcals i els municipis per poder prendre decisions de cara al futur. Sobre aquesta qüestió, el portaveu del sindicat USTEC-STE’s, Ramon Font, considera que cal una reflexió profunda: "Som el segon país d'Europa amb més hores lectives, però més hores no significa sortir més ben preparat".

Font posa l'exemple del sistema educatiu de Finlàndia, que fa 20 hores lectives a la setmana i, en canvi, a Catalunya es fan 30 hores. Pel sindicat majoritari a l'escola catalana, la jornada compacta a l'escola genera "menys conflictivitat i absentisme". La presidenta de la FAPAC, Belén Tascón, coincideix amb Font i afegeix que "calen més arguments i dades per al debat". 

Canal Reus TV: Més docents i mateixes ràtios a les aules del Camp de Tarragona

Des del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya USTEC es denuncia que s'ha fet una mala previsió de cara a aquest nou curs, i que aquesta davallada de les inscripcions a infantil i primària s'hauria d'haver aprofitat per reduir les ràtios a l'aula. "Des de mitjans de la primera dècada dels 2000 se sabia que hi hauria un increment d'alumnes a la secundària, i entenem que això no s'ha planificat. S'ha malgastat l'oportunitat d'aquesta davallada per reduir les ràtios a les aules", destaca el portaveu d'USTEC·STEs a Tarragona, Josep Maria Cartanyà.

El sindicat també destaca que l'increment de cinquanta docents al Camp de Tarragona és insuficient i segueix bastant per sota del que correspondria si es recuperessin les retallades que es van fer a partir del 2012, que es situaria en la incorporació de 500 nous professors.

 

vilawebcreative commons

USTEC-STEs reclama que els pressupostos del 2019 permetin un increment de 5.000 docents i no descarta mobilitzacions

El sindicat USTEC-STEs reclama al Govern que inclogui en els pressupostos per al 2019 una partida que permeti un increment d’almenys 5.000 docents per al proper curs, i que xifra en uns 70 MEUR. Per això també insta el conjunt de partits polítics que es posin d’acord per aprovar aquests comptes. “Quan anem a parlar amb els grups parlamentaris, els diem que les escoles s’obren cada dia i que s’han de posar d’acord. Seria un desastre que es tornessin a prorrogar els pressupostos”, ha alertat el portaveu nacional d’USTEC-STEs, Ramon Font, en una roda de premsa aquest dimecres coincidint amb l’inici d’un curs escolar que el sindicat descriu com a “continuïsta” i amb “problemes que s’han de redreçar”. Per a Font, entre els principals esculls que ha de superar el sistema educatiu, es troben l'”infrafinançament, la segregació escolar i la manca de democràcia als centres”. “Si per redreçar aquests problemes, ho fem en col·laboració amb Ensenyament, millor; però si hem d’anar en contra de les polítiques del Departament, convocarem mobilitzacions”, ha avisat el portaveu del sindicat.

AMPLIACIÓ:USTEC-STEs reclama que els pressupostos del 2019 permetin un increment de 5.000 docents i no descarta mobilitzacions

linia verda

20 minutoscreative commons

Faltan 7.200 docentes en Cataluña y los sindicatos no descartan movilizaciones

linia verda

llibertatcreative commons

Un curs continuista que ens cal redreçar

Ramon Font Nuñez, portaveu nacional USTEC-STEs

Malauradament el curs comença sense cap millora en referència al curs passat. Això és, en part, atribuïble a l'aplicació de l'article 155, sobretot per la paràlisi pressupostària. Fins i tot ha començat amb una nova retallada perquè va caldre un acord de Govern al juliol per a la no reduccó de dues hores lectives al professorat major de 55 anys. Veníem d'un cicle econòmic en el qual només va caldre un any de recessió per aplicar unes retallades que es van aplicar a fons en l'educació pública. En canvi, anem pel cinquè de creixement econòmic i encara no s'han revertit les retallades. La pròrroga pressupostària combinada amb el creixement econòmic d'enguany ha fet disminuir el percentatge del PIB del qual disposa el Departament fins arribar al 2,04%, quan la LEC prescriu que n'ha de disposar d'un 6%, equiparable als sistemes educatius dels països del nostre entorn.

El 155 també va renovar tots els concerts d'educació infantil i postobligatòria, perpetuant una doble segregació escolar per nivell socioeconòmic i per sexes.

Altres aspectes no tenen res a veure amb el 155. El departament continua amb l'aplicació del Decret de provisió i perfils que, sumat al de direccions, ha malmès greument la democràcia als claustres i per extensió als centres educatius.

L'infrafinançament, la segregació escolar i la manca de democràcia són els tres principals problemes del nostre sistema educatiu. Aquest curs que comença avui ens ha de servir per redreçar aquestes derives que fa massa anys que arrosseguem. Les demandes d'USTEC·STEs van en aquesta direcció.

Més professorat

Ens caldria 7200 docents per estar a la mateixa capacitat de servei que teníem l'any 2010. El personal de suport educatiu també hauria d'augmentar sensiblement, sobretot després de l'aprovació del decret d'inclusiva.

Demanem a totes les forces polítiques amb representació parlamentària que es deixin de discursos i que entenguin que els centres educatius obren cada dia.Necessitem un pressupost expansiu en educació, no ens podem permetre una altra pròrroga pressupostària. L'Acord signat amb el Departament el 31 de gener de l'any passat va permetre un increment de 4714 docents per al curs 17-18. No acceptarem un increment inferior per als pressupostos del 19, sobretot deprés de la pròrroga del pressupost que només ha permès contractar més professorat per atendre l'increment de matrícula i no per a incrementar la qualitat del sistema.

La recuperació de la segona hora lectiva que ja introduïa l'Acord signat l'any passat per a USTEC·STEs és irrenunciable i, si cal, ens mobilitzarem per a què el curs vinent sigui una realitat. La xifra de professorat que cal per a revertir aquesta retallada, que afecta tant a les condicions laborals com a la qualitat del sistema, no arribaria a 3000 docents.

La conversió dels terços de jornada en mitges jornades, que millorarien sensiblement les condicons del sector més precari del professorat i donarien als centre més hores per a millores en el servei, s'estima en un increment de 500 docents

La resta d'increment hauria d'anar a reduccions de ràtio, tan necessàries si volem un sistema educatiu realment inclusiu.

Menys segregació

El conseller s'ha plantejat com a objectiu acabar amb la segregació escolar mitjançant un Decret d'admissió d'alumnat. USTEC·STEs ha proposat al Conseller Bargalló, en el marc del pacte contra la segregació escolar, que la llibertat d'elecció de centre de les famílies estigués supeditada al dret a una educació de qualitat. A això, lògicament, s'hi va oposar tota la patronal de la concertada tot aferrant-se als seus privilegis. Per a USTEC·STEs, acabar amb la doble xarxa continua sent un objectiu.

Més democràcia

De les adjudicacions d’estiu es desprèn que:

De totes les adjudicacions d’estiu a jornada sencera el 78,66% han tingut la intervenció directa de la direcció. Per tant el Dit està instaurat en els centres educatius.

Les places perfilades han passat de 4344 el curs passat a 5667 aquest curs. Això representa el 8,19% de la plantilla, quan el curs passat va representar el 6,4%. Aquest percentatge, tot i les facilitats que posa el Departament a l’hora de perfilar places (que poden anar fins a un 50% del total de la plantilla del centre), no s’ha disparat, però segueix essent una xacra perquè crea unes condicions laborals diferents (obtenció de lloc de treball, mobilitat...) en els centres educatius. Divideix i guanyaràs, és el que intenta el Departament d’Ensenyament amb la creació d’aquestes places que molt sovint provoca tensions, mals entesos, sotmetiment... Ja tenim constància que en centres on canvia la direcció (ja sigui per jubilació o per recanvi) els llocs ja perfilats han provocat molts mal entesos, tensions, etc... Perquè com ja vam avisar els perfils molt sovint no tenen res a veure amb els centres educatius si no amb les relacions interpersonals.

23378 vacants han estat assignades a personal interí en les adjudicacions d’estiu: el que representa que un 33,8 % de la plantilla és interina. Si sumem les primeres substitucions d’aquest curs (6134) ens anem a un 39,2% de la plantilla és interina o substituta només començat el curs. Aquesta xifra és evident que anirà creixent al llarg del curs.

USTEC·STEs denuncia en la cobertura de docents d’aquest inici de curs que, en contra del que se’ns havia comunicat i amb escàs suport de la pròpia normativa, moltes substitucions i vacants de moltes especialitats (entre elles les més sol·licitades) s’han quedat sense cobrir en no haver-se introduït en els nomenaments telemàtics normals les persones que encara no tenen el requisit del màster complert però sí que tenen el compromís de treure-se’l. També volem denunciar que la UOC ja està avisant que no podrà absorbir tota la demanda que hi ha per a la realització d’aquest màster de professorat. En els nomenaments de finals d’agost 249 vacants es van quedar sense cobrir i en els primers nomenaments de setembre 179 substitucions tampoc s’han cobert.

Quant a les oposicions, USTEC·STEs fa una valoració molt negativa:

Les oposicions han estat un fracàs per a algun col·lectiu: per exemple, dels 877 interins i interines amb més de 15 anys de serveis prestats que treballen en les especialitats presentades, només 30 han estat seleccionats/des. Només un de cada 29.

El col·lectiu interí amb força serveis prestats a l’abril estan a la feina, implicades en el seu centre (si encara que no tinguin places perfilades, tothom s’implica), poden tenir situacions familiars que dificulten un model d’oposició on la primera fase, eliminatòria, és completament memorística allunyada del treball quotidiani a l’aula.

Aquestes persones seguiran essent cessades cada 31 d’agost, no poden estar de maternitat o malalta a 1 de setembre perquè es poden quedar sense nomenament (aquest temps es quedaria sense còmput de triennis, estadis, jubilació, ajut per mare treballadora...) CAL UN PACTE D’ESTABILITAT.

En breu s’ha de negociar i publicar l’oferta pública i també a la tardor, s’ha de negociar el nou sistema d’accés, on ens tornarem a trobar amb un sistema obsolet amb unes proves memorístiques molt allunyades de la realitat de l’aula. Cal una doble via, explorar totes les possibilitats, sense descartar el rang de llei (com la d’acompanyament de pressupostos) que permet el concurs de mèrits segons l’article 61.6 de l’EBEP.

USTEC·STEs creu que cal funcionaritzar al col·lectiu interí i així posar en valor la seva experiència docent acumulada a l’aula. Per aconseguir millores significatives en el sistema, en les dates de realització i en l’estabilització del personal interí cal que el col·lectiu interí es mobilitzi.

Mobilitzacions des de la funció pública

Quant a la pèrdua de poder adquisitiu real acumulat cal denunciar que el professorat de Catalunya des del 2010 ha perdut un 17,27% en les seves retribucions directes. Si sumem increments salarials indirectes com el 0,8% del FAS, 0,5% del pla de pensions, o complements com els de productivitat o l’allargament de 6 a 9 anys del primer estadi docent, ens aniríem a molt més enllà d’un 20% del nostre salari real perdut segons les situacions personals i professionals. A més encara no tenim la seguretat que l’increment retributiu minso pel 2018 que marca com a obligatori els Pressupostos Generals de l’Estat serà d’aplicació a Catalunya i quan. A la Mesa General de Funció Pública del proper 18 de setembre ens hauran de donar moltes explicacions a més de respondre a què o es comencen a recuperar condicions laborals perdudes o com a Intersindical Alternativa de Catalunya no descartem cap tipus de mobilització relacionada amb com es recuperen les diferents retallades en el marc de la negociació dels propers pressupostos de la Generalitat.

linia verda

europa press

Ustec·Stes reclama un acuerdo político para los Presupuestos 2019

linia verda

el pais

El Govern no aclareix quan revertirà les retallades en educació | Catalunya

El Govern no aclara cuándo revertirá los recortes en educación

El sindicato USTEC reclama "responsabilidad" a los grupos parlamentarios para sacar adelante "un presupuesto expansivo".

La partida disponible este año para educación (4.821 millones de euros, igual que en 2017) está todavía muy lejos de los 5.317 millones con los que se contaba en 2010, cuando el número de alumnos, por cierto, era inferior al de ahora. "La novedad de este curso es que no hay novedad. No hay ninguna mejora en referencia al curso pasado", lamenta Ramon Font, del sindicato USTEC, mayoritario en la escuela pública.

Si bien el Departamento de Enseñanza ha sacado una partida extraordinaria para contratar 690 docentes y cubrir el incremento de alumnado de este curso, los sindicatos alertan de que esta cifra es completamente insuficiente. CC OO cifra en 6.000 los profesores adicionales necesarios para situarse a niveles de hace ocho años y USTEC eleva este dato a 7.200. Font ha indicado que serían necesarios unos 70 millones de euros adicionales solo para empezar a cumplir la promesa del anterior Govern de rebajar una segunda hora lectiva (el año pasado se redujo ya una) y reducir las ratios.

linia verda

abc

Temor a que la batalla de los lazos amarillos se cuele en las aulas

El sindicato Ustec, mayoritario en la educación pública, reclama a Bargalló protección para todos los docentes acusados de incitación al odio tras el 1-0 y un esfuerzo adicional para «reconciliar el departamento que dirige con los profesores de la red educativa catalana», algo que pasaría por revertir los recortes salariales realizados en los ultimos años.

linia verda

el mundo

Cataluña empieza clases con 21 centros con obras inacabadas

Mientras tanto, el sindicato de profesores USTEC-STES ha amagado con posibles movilizaciones en los próximos meses si no se incrementa la plantilla de docentes en 2019.

Por su parte, el sindicato USTEC ha propuesto un aumento mínimo de 70 millones de euros en el presupuesto de la Generalitat para 2019 con los que incrementar la red pública con alrededor de 5.000 profesores, sin contar las reposiciones por bajas y jubilaciones. «Necesitamos 7.200 docentes más para estar como en 2010», ha indicado el portavoz del sindicato, Ramon Font, que ha exigido «responsabilidad» a los partidos para dejar discrepancias a un lado y acordar las cuentas.

«Sería desastroso que se volviera a prorrogar el presupuesto», ha advertido Font, tal como ocurre este año, en que se contemplan 5.684 millones de euros para educación, incluyendo enseñanza universitaria, al igual que en 2017.La cantidad supera la dotación más baja en tiempos de crisis, cuando cayó a 4.850 millones en 2014, pero supone casi un 10% menos que la de 2010. USTEC está dispuesta a convocar manifestaciones si no se alcanza un acuerdo presupuestario que revierta con más trabajadores los efectos de los incrementos de ratio de alumnos por clase o la reducción de horas lectivas.

linia verda

el periodico

Els sindicats de professors es mobilitzaran si no es reverteixen retallades

Sindicatos de profesores se movilizarán si no se revierten recortes

El sindicato mayoritario, USTEC-STES, no esperó ni dos horas tras el inicio de las clases para volver a poner sobre la mesa la demanda de 70 millones de euros más para el presupuesto de Ensenyament y que eso sirva para aumentar las plantillas, mejorar las condiciones de contratación del profesorado, revertir las rebajas salariales, rebajar la proporción de alumnos por docente (ratios) y que se vuelva a permitir a los mayores de 55 años rebajar una hora lectiva más. 

Para USTEC, no se pueden atribuir todos los males a la aplicación del 155, artículo al que apelaron tanto el presidente de la Generalitat, Quim Torra, como el ‘conseller’ de Ensenyament, Josep Bargalló, y el vicepresidente del Govern y ‘conseller’ de Economia i Hisenda, Pere Aragonés, en una visita institucional a la escuela de primaria Francesc Macià de Barcelona, coincidiendo con el inicio de las clases para justificar los retrasos en las obras y para “mostrar el apoyo del Govern a los profesores catalanes”, en palabras de Torra, a quienes todos dedicaron grandes elogios.

“En plena disputa por la aprobacion de los Presupuestos de la Generalitat, hay que recordar a los partidos políticos y al Parlament que la escuela abre cada día y que sufre una mala financiacicón endémica” que no se solventa con la prórroga presupuestaria, señaló Ramon Font, de USTEC. "Han de hacer una señal y al menos subir los presupuestos de educación de manera significativa, que se note que la educación es una prioridad del Gobierno", añadió.

El sindicato reclama también recuperar la reducción de sueldo que acumulan los docentes funcionarios, que cifran en el 17% acumulado. Para ello se emplazan no solo a las reuniones con Ensenyament sino también a las de la Mesa de la Funció Pública, que negocia la situación de los trabajadores públicos. 

Los tres sindicatos recuerdan a Ensenyament que la inversión en educación en Catalunya está muy por debajo del 6% del PIB que exige la ley de educación de Catalunya (LEC), y reclaman, en general, más planificación para el curso escolar, desde la celeridad en el nombramiento de profesores sustitutos -USTEC afirma que a una semana de inicio del curso todavía quedaban por asignar 179 vacantes- a la recuperación del mapa escolar para distribuir el alumnado.

Ensenyament planteja reformular la jornada compactada a secundària

Ensenyament plantea reformular la jornada compactada en Secundaria

Los sindicatos, por su parte, destacan que la jornada compactada ha reducido la conflictividad en las escuelas al eliminar el patio, y cuestionan cómo se va a volver a implantar las cantinas en los centros. “Nos han pedido que a las 12.30 coman los chicos en el aula. Sería un lío. Y si se les pregunta a los alumnos si quieren ir a clase por la tarde, ya sabemos cuál es la respuesta”, sostiene Ramon Font, de Ustec-STE, el sindicato mayoritario en Catalunya.

La renovació pedagògica demana recuperar la sisena hora

La renovación pedagógica pide recuperar la sexta hora

Seis años después, algunos sindicatos de docentes no quieren ni oír hablar del tema. Para Ustec, el sindicato mayoritario, “la sexta hora, que no es lectiva, no soluciona nada ni mejora la calidad de la enseñanza, y además refuerza la idea de la escuela parking”, afirma Ramon Font, portavoz de Ustec.

Según Font, “más que aumentar en un 20% la jornada laboral de los profesores, tendrían que pensar en cómo aprovechar mejor el tiempo en clase y en facilitar actividades no lectivas y de educación en el ocio, además de menos alumnos por clase”.

linia verda

cadena ser

15 professores discriminades pels nomenaments 'a dit'

El sindicat d'ensenyament USTEC ha denunciat 15 casos de professores discriminades a les comarques de Girona per part dels directors.

Un cas està a punt d'entrar als jutjats. És el d'una professora d'un centre de Girona que ha sigut mare d'una criatura amb una malaltia rara i el director no l'ha renovat.

El portaveu d'USTEC a Girona, Xavier Díez, assegura que escollir a dit deixa desemparats alguns professors.

El sindicat calcula que falten 720 docents. També posa de relleu que falten una vintena d'unitats per a l'escola inclusiva, que donen suport a alumnes amb necessitats educatives especials.

La Generalitat ho culpa als efectes de l'aplicació de l'article 155.

linia verda

iac**

11S-18: sindicalisme alternatiu

Reunió FSM: declaració conjunta dels sindicats de classe de rebuig al pacte social

linia vermella

stes intersindical**

STEs-intersindical exige, en el comienzo del curso, un cambio radical en la política educativa

Declaración para los ministerios de educación y trabajo del G20

linia vermella

stpv **

STEPV considera que el curs 2018/19 ha de ser el de la reversió de totes les retallades i la derogació de la LOMQE

La Plataforma per l'Ensenyament Públic crida “Aquest curs deroguem la LOMCE” durant l’acte de benvinguda escolar

STEs exigeix un canvi radical en la política educativa

La recuperació de les plantilles es deixa sentir més en secundària que en infantil i primària

linia vermella

gencat**

Els consellers El Homrani i Bargalló participen en la presentació de la segona edició del programa de Noves Oportunitats Barcelona Sud

Ensenyament i l'Ajuntament de Ripoll presenten el Pla educatiu d'entorn per a reforçar la xarxa entre centres i comunitat educativa al municipi

President Torra: "El Govern està al costat dels mestres perquè apliquin amb total llibertat el seu projecte educatiu"

linia vermella

mecd**

Cultura entregará a la Biblioteca de Cataluña una carta de Colón recuperada en Estados Unidos

El Gobierno impulsa un Acuerdo Estratégico por la Formación Profesional con patronal y sindicatos

España se sitúa entre los países de la OCDE con menor proporción de alumnos que eligen la FP

Tres años de celebración y más de 200 actividades para el 500 aniversario de la primera vuelta al mundo

El Gobierno impulsa este curso ocho grandes iniciativas por una educación más igualitaria

linia vermella

la vanguardia

Ustec reclama 7.200 docentes más para igualar el nivel anterior a 2010

El sindicato educativo Ustec ha cifrado en 7.200 el incremento de docentes necesario para igualar la capacidad de servicio educativo anterior al año 2010, que fue cuando empezaron los recortes en enseñanza.

Para ello, el portavoz de Ustec, Ramon Font, ha afirmado que es "necesario un presupuesto expansivo en educación" y un mínimo de 70 millones de euros de incremento para destinarlo a profesorado.

Font ha afirmado que "sería un desastre que se volviera a prorrogar el presupuesto para enseñanza" y ha anunciado movilizaciones si no se llega a un acuerdo político para aumentar el presupuesto.

Según Font, los 70 millones de incremento se destinarían a incrementar la plantilla de docentes con unos 5.000 profesores más, a pesar de que según el sindicato, para llegar a los niveles de 2010, sean necesarios 7.200 docentes.

El sindicato considera "irrenunciable" la recuperación de la segunda hora lectiva y cifra en 3.000 los docentes necesarios para poder revertir el recorte, "que afecta tanto a las condiciones laborales de los docentes como a la calidad del sistema".

El incremento de presupuesto también se destinaría a convertir de los tercios de jornada en medias jornadas, con lo que "se mejorarían sensiblemente las condiciones del sector más precario del profesorado" y para lo que "se necesitan 500 docentes más", según Ustec.

El resto del incremento debería destinarse a reducciones de ratio, "tan necesarias para alcanzar un sistema educativo realmente inclusivo", según Font.

Font también ha reclamado que el nuevo decreto de admisión de alumnado contra la segregación escolar que debe preparar la consellería esté "supeditado al derecho a la educación de calidad", y ha reconocido que "acabar con la doble red de escuelas públicas y concertadas sigue siendo un objetivo del sindicato".

El portavoz de Ustec ha reclamado, además, más democracia en los claustros y ha criticado que en las adjudicaciones de verano de docentes a jornada completa, el 78,66 % hayan contado con la intervención directa de la dirección.

Asimismo, ha lamentado que el 39,2 % de la plantilla de docentes sea interina o sustituta "sólo al empezar el curso", lo que implica que "la cifra irá creciendo a medida que avance".

Font ha recordado que, desde el año 2010, el profesorado ha perdido el 17,27 % en las retribuciones directas y ha anunciado que en la mesa de la función pública que debe reunirse el próximo martes pedirán que se aplique el aumento del 1,5 % del sueldo que se prevén en los Presupuestos Generales del Estado.

linia vermella

diari tarragona

Llega el curso del ‘baby boom’ en ESO y el bajón en primaria

En este sentido el sindicato USTEC denuncia que este aumento «ya era previsible desde la primera década de los 2000 lo que ha evidenciado la poca previsión de la administración», según apuntaba Josep Maria Cartanyà, portavoz del sindicato en Tarragona. Reconocía, eso sí, que la aplicación del artículo 155 ha afectado de lleno la planificación de este curso escolar.

linia vermella

diari de girona

Ustec·Stes diu que un 35% de docents estan «ancorats en la precarietat»

El sindicat USTEC·STEs va declarar que les xifres demostren «la lentitud i la manca de determinació del Departament» per tornar a la correlació d'alumnes i professorat de 2009, amb uns nivells previs a la crisi i les retallades. En total, el sindicat va assegurar que calen 720 docents més que l'any anterior a les escoles i instituts públics de Girona, 618 dotacions més dels que ha nomenat enguany Serveis Territorials de la comarca. Així, Diez va recalcar que «són unes xifres escandalosament baixes que demostren l'escàs interès que hi ha per millorar la qualitat educativa». Com a conseqüència, especifiquen que hi ha un 35% del sector ancorat a la precarietat, com és el cas dels interins i les substitucions, i que les noves places aprovades i convocades a les oposicions «amb prou feines han servit per cobrir les jubilacions».

En aquest sentit, el sindicat també considera insuficients els recursos destinats a l'aplicació del Decret d'Educació Inclusiva aprovat el curs passat amb què es «pretén revolucionar el món dels alumnes amb necessitats educatives especials», però «no hi ha recursos» per dur-lo a terme. Pel que fa a Primària, dels 52 Suports Intensius a l'Escola Inclusiva (SIEI) previstos, només n'hi ha 32; i a Secundària n'hi ha 20 dels 24 previstos. En concret, s'ha produït un increment de quatre unitats i una Aula Integral de Suport per als 123,358 alumnes en 463 centres públics. «Estem d'acord amb la filosofia d'aquest decret, però és un objectiu ambiciós dins d'una realitat passiva», va comentar el portaveu.

El problema dels màsters

Una condició necessària per exercir com a docent a l'educació secundària pública és haver cursat i tenir el títol del Màster de Professorat. USTEC·STEs va demanar una reestructuració del sistema de màster perquè assegurava que s'està generant un «boicot» entre els centres gironins, ja que es neguen a formar els estudiants en pràctiques d'aquest màster. Segons el sindicat, la raó és molt clara: els docents dels instituts públics han de tutoritzar 200 hores de pràctiques per formar els alumnes del màster sense cap mena de recompensa: ni els paguen aquestes hores de més, ni els redueixen les hores de la seva jornada laboral ni tampoc els donen cap reconeixement específic com a formadors.

Denúncia per discriminació

USTEC·STEs va valorar ahir l'inici de curs com un any «continuista» en què s'han pres poques decisions, però ja fa temps que des de l'organització denuncien la política de selecció actual dels docents en què els directors d'alguns centres poden escollir personalment i subjectivament les contractacions. Anteriorment parlaven de desenes de casos denunciats verbalment, que eren només la punta de l'iceberg, però ara se li ha de sumar la primera denúncia judicial d'una mestra a un director per discriminació de gènere en una escola gironina. El portaveu del sindicat a Girona, Xavier Diez, va explicar que són casos de professores interines que fa anys que són el perfil adequat per cobrir una plaça i en el moment en què decideixen ser mares se les fa fora del centre educatiu.

D'aquesta manera, l'11% de la plantilla total, que representa 932 llocs específics perfilats per adaptar-se als projectes educatius, «serveix per practicar el nepotisme i l'endogàmia», va declarar el portaveu. Des del sindicat asseguren que aquesta política de personal és especialment incident a Girona, que experimenta un dels percentatges més elevats, i que en els últims anys, en què s'han aprovat els nous decrets de directors, de plantilla i de perfils, «la transparència és zero». Expliquen, per tant, que els directors utilitzen «eines de corrupció immorals com la nomenació a dit mitjançant la subjectivitat d'una entrevista personal» amb els docents que continuen a les seves aules i que és un símil d'aplicar el «155 a cada escola en qüestió sembrant la por, l'autocensura en els claustres i la pèrdua de la llibertat d'expressió». És per això que demanen al Departament d'Ensenyament que no s'acceptin més places perfilades i que es torni al sistema anterior per accedir a les places, fonamentat en criteris objectius com el mèrit, la capacitat i la formació dels professionals.

linia vermella

el punt avui

Inici escolar amb obres en 21 centres

El sindicat Ustec-STEs sí que va calcular les necessitats escolars: uns 70 milions d’euros el 2019 per obtenir uns 5.000 docents més, a banda dels prop de 700 que s’han incorporat ara. “Insistim als grups parlamentaris que les escoles s’obren cada dia i que s’han de posar d’acord. Seria un desastre que es tornés a prorrogar el pressupost”, va alertar ahir el portaveu nacional d’Ustec-STEs, Ramon Font.

linia vermella

ara cat

Les comunitats tornaran a decidir les hores lectives que han de fer els docents

Segons va dir el portaveu del sindicat USTEC-STEs (IAC), Ramon Font, a l’ARA, els sindicats no descarten convocar vagues si no es fa efectiva aquesta demanda. El 2017 ja en van convocar una, que finalment es va acabar desconvocant quan les organitzacions de mestres van arribar a l’acord amb la Generalitat per reduir almenys una hora la jornada lectiva. “Volem tornar a les xifres del 2010. Fa quatre anys que estem en creixement econòmic i no hem revertit les retallades”, va lamentar Font.

Un nou curs escolar sense revertir retallades

Però els sindicats pressionen per passar de les paraules als fets i reclamen concrecions al Govern. “La novetat d’aquest curs és que no hi ha novetat. No hi ha cap millora en referència al curs passat”, va resumir Ramon Font, portaveu del sindicat de mestres USTEC.

Així, l’USTEC va posar el llistó alt reclamant la contractació de 7.200 docents més per recuperar la plantilla que hi havia abans de la crisi -1.200 més dels que demana CCOO-. El més urgent, va dir Font, és incloure 70 milions d’euros addicionals als pressupostos que permetin incorporar almenys 5.000 docents per complir promeses, com ara rebaixar una altra hora lectiva als docents (l’any passat ja se’ls en va restar una) i reduir les ràtios. Font va amenaçar amb “tota mena de mobilitzacions” si durant la negociació pressupostària no s’inclouen aquestes demandes.

Unes converses que es preveuen molt complicades, perquè ara el Govern no té cap soci per aprovar els comptes. Conscients de la complicada aritmètica parlamentària, des de l’USTEC van reclamar “responsabilitat” als polítics perquè el Parlament doni llum verda als pressupostos. “Seria un desastre que es tornessin a prorrogar”, va dir.

El curs escolar comença amb obres en 21 centres i la promesa de més pressupost

USTEC-STEs reclama 70 milions per contractar 5.000 docents més

Si la setmana passada CCOO xifrava en 6.000 els professors que calia introduir al sistema per tornar als nivells de fa vuit anys, el sindicat USTEC-STEs eleva la xifra fins als 7.200. Ara bé, segons el portaveu del sindicat, Ramon Font, es necessiten 70 milions d'euros més només per contractar 5.000 docents que permetin complir la promesa de rebaixar una segona hora lectiva als docents i reduir les ràtios.

"Seria un desastre que els pressupostos es tornessin a prorrogar", ha dit Font, que ha demanat "responsabilitat" als polítics per aprovar uns comptes que capgirin les retallades que ha patit el sector. "Si per redreçar aquests problemes ho fem en col·laboració amb Ensenyament, millor; però si hem d'anar en contra de les polítiques del departament, convocarem mobilitzacions", ha avisat el portaveu del sindicat.

A banda de l'infrafinançament en educació, Font ha situat la segregació escolar i la falta de democràcia als claustres com els altres problemes prioritaris que cal afrontar.

linia vermella

segre

Tret de sortida al curs escolar amb nou institut a Mollerussa i prohibició de mòbils en alguns centres

Segons el sindicat majoritari en el sector de l'ensenyament, USTEC-STES, aquesta normalitat de l'inici de curs és relativa, ja que denuncia que falten professors especialitzats a Secundària. El sindicat creu que el departament no ha previst la pujada d'inscrits en aquesta etapa, tal com apuntaven les dades demogràfiques. Per això reclama més recursos i acabar també amb la precarietat que suposa el terç de jornada.

Los padres reclaman revisar la jornada intensiva en la ESO, que estrena notas

Els pares reclamen revisar la jornada intensiva a l'ESO, que estrena notes

El portaveu del sindicat USTEC-STEs, Jaume Añé, va assegurar que els docents hauran d’avaluar d’aquesta nova manera sense haver rebut formació específica per fer-ho. D’altra banda, va considerar que falten 550 docents a Lleida “per poder atendre els alumnes amb la mateixa capacitat educativa i de serveis que el 2010”, abans de les retallades. Va dir que pressionaran per posar fi a les escoles en barracons i veu “nepotisme” en els “nomenaments a dit” de docents elegits directament per les direccions.

A més, Añé va exigir posar fi als contractes de docents per a només un terç de jornada i va reclamar que a les oposicions es tingui més en compte l’experiència dels interins. Va reclamar un coordinador de coeducació als centres per treballar amb els alumnes la lluita contra la violència masclista, va celebrar que Ensenyament hagi anunciat mesures contra la segregació escolar i va dir que hi haurà mobilitzacions si no es reverteixen les retallades retributives en la funció pública (no només als docents). Va destacar així mateix falta d’especialistes d’algunes assignatures. De fet, ahir hi havia vacants almenys quatre places de professor de música i diverses diverses matèries de Secundària.

linia vermella

catalonia today

Back to school with 21 centres not ready

The USTEC-STEs union did quantify those needs: some €70 million in 2019 and about 5,000 new teachers, apart from the nearly starting this course.

linia vermella

rac 1

Els sindicats de mestres reclamen 70 milions d’euros més en el pressupost de l’any que ve

El sindicat majoritari de mestres, Ustec, creu que és imprescindible aquest curs augmentar 5.000 professors la plantilla, reduir una hora l’horari lectiu per retornar al que hi havia abans de les retallades i rebaixar les ràtios. Ho ha demanat el seu portaveu, Ramon Font.

La compravenda de llibres de text de segona mà a Wallapop s’ha disparat un 5.600%

Per això alguns pares se les empesquen per alleugerir la despesa. El portaveu del sindicat USTEC, Ramon Font, assegura a RAC1 que aquesta reacció és comprensible.

És un reflex dels preus desorbitats que es paguen per material escolar i per altres aspectes de la vida escolar com els menjadors, que són un obstacle i una barrera per a moltes famílies per accedir a un bé bàsic com l’educació

Font recorda que el 2016 el Parlament de Catalunya va tombar una proposta per fer totalment gratuït l’ensenyament. I alerta que el Govern destina menys del 6% del PIB a aquesta àrea, el mínim establert per llei.

linia vermella

ALTRES NOTICIES

Diari de Terrassa: Ustec cree que hacen falta 7.200 docentes más*

El Crític: Els barracons s’enquisten a l’escola catalana*

Diari Més Digital: Reclamen inversions per evitar instituts a dues velocitats

Diari Més Digital: Reclaman inversiones para evitar institutos a dos velocidades

Crónica Global: Las mentiras de Bargalló sobre la escuela y el 155

Via Empresa: El deute de tornar a l'escola

linia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra linia negra linia negralinia negra

mitjans de comunicacio

linia negra Recull de tots els mitjans de comunicació de la secció "Premsa" linia negra

eldiario escreative commons

linia verda

directacreative commons

linia verda

vilawebcreative commons

linia verda

criticcreative commons

linia verda

la mareacreative commons

linia verda

kaosenlaredcreative commons

linia verda

diagonal periodicocreative commons

linia verda

20 minutoscreative commons

linia verda

el diari de educaciocreative commons

linia verda

diario educacióncreative commons

linia verda

llibertatcreative commons

linia verda

raco catalacreative commons

linia verda

nacio digitalcreative commons

linia verda

nacio bergueda creative commons

linia verda

directe creative commons

linia verda

ined21 creative commons

linia verda

insurgente

linia verda

publico

linia verda

public

linia verda

europa press

linia verda

campus vivo

linia verda

agencia efe

linia verda

el confidencial

linia verda

el pais

linia verda

la informacion

linia verda

el huffington post

linia verda

abc

linia verda

el mundo

linia verda

el periodico

linia verda

cuadernos

linia verda

educacion 3

linia verda

aprendemas

linia verda

el economista

linia verda

diari del treball

linia verda

linia verda

cadena ser

linia verda

radio 4

linia verda

iac**

linia vermella

stes intersindical**

linia vermella

stpv **

linia vermella

stei**

linia vermella

gencat**

linia vermella

mecd**

linia vermella

la vanguardia

 

linia vermella

tot lleida

linia vermella

lleida al minut

linia vermella

hola lleida

linia vermella

ua1

linia vermella

diari tarragona

linia vermella

diari de girona

linia vermella

fem girona

linia vermella

ara girona

linia vermella

el punt avui

linia vermella

ara cat

linia vermella

ara balears

linia vermella

el nou

linia vermella

regio7

linia vermella

segre

linia vermella

catalunya press

linia vermella

isabadell

linia vermella

catalonia today

linia vermella

triangle

linia vermella

la tele catcreative commons

linia vermella

linia vermella

catalunya radio

linia vermella

rac 1

linia vermella

8tv

linia vermella

tv3

linia vermella

la sexta

linia vermella

cuatro

linia vermella

tve

linia vermella

telecinco

linia vermella

atena 3

linia vermella

atena 3

linia vermella

linia vermella

ALTRES MITJANS

1) Mitjans de Catalunya:

fletxa verdaSocial.cat. Acció Social a Catalunya

linia negra

fletxa verda Radio Sabadell [Sabadell]

linia negra

fletxa verda EbreExprés [Ebre]

linia negra

fletxa verda AlDia.cat [Catalunya]

linia negra

fletxa verdaNúvol. El digital de cultura

linia negra

fletxa verdaComunicació 21

linia negra

fletxa verda Hola Lleida [Lleida]

linia negra

fletxa verdaXip/tv

linia negra

fletxa verda Empordà [Empordà]

linia negra

fletxa verda Radio Sabadell [Sabadell]

linia negra

fletxa verda Via Empresa

linia negra

fletxa verda Tot Sant Cugat [Sant Cugat]

linia negra

fletxa verdaSocial.cat. Acció Social a Catalunya

linia negra

fletxa verdaDiari Català

linia negra

fletxa verda EbreExprés [Ebre]

linia negra

fletxa verda Radio Rubí

linia negra

fletxa verda Tot Lleida

linia negra

fletxa verdalliureimillor.cat

linia negra

fletxa verda Rosa Sensat

linia negra

fletxa verda Diari de Vilanova

linia negra

fletxa verdaLleida diari

linia negra

fletxa verda Catalunya plural

linia negra

fletxa verda Indymedia Barcelona [Barcelona]

linia verda

fletxa verda SICOM. Solidaritat i comunicació

linia verda

fletxa verda ACN. Agencia Catalana de Noticies

linia verda

fletxa verda DiarioSitges [Sitges]

linia verda

fletxa verda Social.cat. Acció social a Catalunya

linia verda

fletxa verda La vila [Salou]

linia verda

fletxa verda Anoia diari [Anoia]

linia verda

fletxa verda El Temps

linia verda

fletxa verda Diari de Terrassa [Terrassa]

linia verda

fletxa verdaDiari Més [Reus]

linia verda

fletxa verda DiarioSitges [Sitges]

linia verda

fletxa verda Lliure i millor.cat

linia verda

fletxa verda Indymedia Barcelona [Barcelona]

linia verda

fletxa verda SICOM. Solidaritat i comunicació

linia verda

fletxa verda ACN. Agencia Catalana de Noticies

linia verda

fletxa verda Valls Diari [Valls]

linia verda

fletxa verda Mèdia.cat

linia verda

fletxa verda Cerdanyola.info [Cerdanyola]

linia verda

fletxa verdaTele Ponent:

linia verda

fletxa verdaRàdio Terra

linia verda

fletxa verda Ràdio Premià de Mar

linia verda

fletxa verdaRTV Vilafranca:

linia verda

fletxa verda 15MbcnTv [Barcelona]

linia vermella

fletxa verda Comunicació 21

linia vermella

fletxa verda FAVB Fed. d'associacions veins/es de Barcelona

linia vermella

fletxa verda El Plural [Andalucía i Catalunya]

linia vermella

fletxa verdaDiari Català

linia vermella

fletxa verdaAnoia diari [Anoia]

linia vermella

fletxa verda Bon dia (Lleida)

linia vermella

fletxa verdaTerrassa digital [Terrassa]

linia vermella

fletxa verda Lleida.com [Lleida]

linia vermella

fletxa verda Ebre Digital

linia vermella

fletxa verda AlDia.cat [Catalunya]

Contadorlinia vermella

fletxa verda El Plural [Andalucía i Catalunya]

linia vermella

fletxa verda 15MbcnTv [Barcelona]

linia vermella

fletxa verda ContraInfo.cat [Mallorca]

linia vermella

fletxa verda FAVB. F. d'associacions veins/es de Barcelona

linia vermella

fletxa verdaGirona notícies

linia vermella

fletxa verda marfanta.com

linia vermella

fletxa verda Radio Calella [Calella]

linia vermella

fletxa verda El Nacional

linia vermella

fletxa verda Cat Zona

linia vermella

fletxa verda Núvol

linia vermella

fletxa verdaRàdio Olot

 

 

2) Mitjans de la resta dels Països Catalans:

fletxa verda Levante-EMV [País Valencià]

linia negra

fletxa verdaLa Opinión de Torrent [Torrent]

linia negra

fletxa verda La veu [País Valencià]

linia negra

fletxa verdaMallorca Zeitung [Mallorca]

linia negra

fletxa verda Nou Diari [Eivissa i Formentera]

linia negra

fletxa verda Diario Información (Alacant)

linia negra

 

fletxa verdaLas Provincias [País Valencià]

linia verda

fletxa verda Periódico Santa Pola [Santa Pola]

linia verda

fletxa verdaNúvol digital

linia verda

fletxa verdaDiario de Ibiza [Eivissa]

linia verda

fletxa verda d Balears

linia verda

fletxa verda Ràdio Mallorca

linia verda

 

fletxa verdaLa Verdad [Múrcia y Alicante]

linia vermella

fletxa verda Información.es [Alacant]

linia vermella

fletxa verda DBalears [Illes Balears]

linia vermella

fletxa verdaDiario de Mallorca [Mallorca]

linia vermella

fletxa verda Mallorca diario

linia vermella

 

3) Mitjans de l'estat espanyol:

fletxa verda EcoRepublicano

linia negra

fletxa verda DisoPress. Agencia de prensa y difusión social

linia negra

fletxa verda InfoLibre. Información libre e independiente

linia negra

fletxa verda Viento Sur

linia negra

fletxa verda Terra

linia negra

fletxa verdaLibreRed

linia negra

fletxa verda DICYT. Difusión de la ciencia y la tecnología

linia negra

fletxa verda Magisterio*

linia negra

fletxa verda Expansión

linia negra

fletxa verda Tercera Información

linia negra

fletxa verda Agencia SINC

linia negra

fletxa verda El Comercio (Asturias)

linia negra

fletxa verda AndaluciaInformación [Andalucía]

linia negra

fletxa verdaDiario Sur [Andalucía]

linia negra

fletxa verdaDiario de Mallorca [Mallorca]

linia negra

fletxa verdaLa Opinión de Zamora [Zamora]

linia negra

fletxa verda Diario de Sevilla [Sevilla]

linia negra

fletxa verdaLa Nueva España [Asturias]

linia negra

fletxa verdaNaiz [Euskalerria]

linia negra

fletxa verda Diario de Soria [Soria]

linia negra

fletxa verda La Voz Digital [Cádiz]

linia negra

fletxa verda Diario de Cádiz [Cádiz]

linia negra

fletxa verda El Día [Islas Canarias]

linia negra

fletxa verda El Español

linia negra

fletxa verda El plural

linia negra

fletxa verda La bolsa

linia negra

fletxa verda La Cerca (Castilla La Mancha)

linia negra

fletxa verda Diario de León

linia negra

fletxa verdaDiario de noticias (Navarra)

linia negra

fletxa verda Kaos en la red

linia negra

fletxa verda Jornada

linia negra

fletxa verda Fotomovimiento. Testimonio fotográfico

linia verda

fletxa verda LaHaine.org. Proyecto de desobediencia inform.

linia verda

fletxa verda Nodo50.org. Contrainformación en red

linia verda

fletxa verda Cope

linia verda

fletxa verda DeCine21. Estrenos de cine

linia verda

fletxa verda España Notinent

linia verda

fletxa verdaPortal Clásico. Cult. clásica, historia y mitología

linia verda

fletxa verdaCinco Días. Diario de economía

linia verda

fletxa verda Mas 24

linia verda

fletxa verdaÚltimo cero

linia verda

fletxa verda Mundiario. Diario de análisis y opinión.

linia verda

fletxa verda Diario de Burgos [Burgos]

linia verda

fletxa verda El Norte de Castilla [Castilla y León]

linia verda

fletxa verdaFaro de Vigo [Vigo]

linia verda

fletxa verda La Opinión [Coruña]

linia verda

fletxa verda El Digital de Castilla y la Mancha [Castilla y la M]

linia verda

fletxa verdaAlbacete Abierto [Albacete]

linia verda

fletxa verda El Comercio [Asturias]

linia verda

fletxa verdaCanarias 7 [Islas Canarias]

linia verda

fletxa verdaSur.es [Málaga]

linia verda

fletxa verda El Correo [Bizkaia y Álava]

linia verda

fletxa verda La Gaceta de Salamanca [Salamanca]

linia verda

fletxa verda La Opinión de Málaga [Málaga]

linia verda

fletxa verda La Rioja

linia verda

fletxa verda estrella digital

linia verdafletxa verda Yahoo.es

linia verda

fletxa verda Periodista digital

linia verda

fletxa verda Diario de Córdoba

linia verda

fletxa verdaeitv.eus. (Euskadi)

fletxa verda La República

linia vermella

fletxa verda Madrilonia

linia vermella

fletxa verda Periodismo Humano

linia vermella

fletxa verda Nueva Tribuna

linia vermella

fletxa verda Nosotras.com

linia vermella

fletxa verdaOnda Cero

linia vermella

fletxa verda La Razón

linia vermella

fletxa verda Rebelión

linia vermella

fletxa verda Te Interesa

linia vermella

fletxa verda El Boletin. Diario de Actualidad y Finanzas

linia vermella

fletxa verda Asturias 24

linia vermella

fletxa verda clm24.es [Castilla la Mancha]

linia vermella

fletxa verda Hoy.es [Extremadura]

linia vermella

fletxa verda Andalucesdiario.es [Andalucía]

linia vermella

fletxa verdaLa Voz de Galicia [Galicia]

linia vermella

fletxa verda Madrid Actual [Madrid]

linia vermella

fletxa verdaILeón [León]

linia vermella

fletxa verdaEl Faro Digital [Ceuta y Melilla]

linia vermella

fletxa verda MadridPress [Madrid]

linia vermella

fletxa verda Diario de Navarra [Navarra]

linia vermella

fletxa verda Diario de León [León]

linia vermella

fletxa verda El Diario Vasco [Euskadi]

linia vermella

fletxa verdaBroadly

linia vermella

fletxa verdaLa crónica

linia vermella

fletxa verda Economia digital

linia vermella

fletxa verda La voz de Cádiz

linia vermella

fletxa verda Deia (Euskadi)

linia vermella

fletxa verda El obrero.es

linia vermella

fletxa verda Berria (Euskadi)

linia vermella

fletxa verda Crónica global

 

4) Mitjans de la resta del món:

fletxa verda La Tercera [Chile]

linia negra

fletxa verda Diario de México [México]

linia negra

fletxa verdaRunRunes [Venezuela]

linia verda

fletxa verda EdWeek [EEUU]

linia verda

fletxa verda Clarín [Argentina]

linia vermellafletxa verda La Nación (Argentina)

linia vermella

 

 

Llegenda:

*: Noticia per a subscriptors.

**: Altres: noticies d'altres sindicats, departament de premsa de l'administració, etc.

creative commons: Aquest mitjà publica els seus continguts sota una llicència Creative Commons.

USTEC·STEs IAC, Actualitzat:

13/09/2018 12:12 (2)