![]()
Pla de pensions del personal al servei de l’Administració de la Generalitat:
“ CONSUMATUM EST “
El dia 22 de novembre la comissió promotora del pla de pensions per als empleats i les empleades públiques ha decidit mitjançant concurs públic, per acord dels seus membres i amb la nostra abstenció, atorgar el dipòsit del fons a la Caixa de Pensions i la gestió del fons a la seva empresa Vidacaixa.
Com ja sabreu aquest fons es constitueix amb una quantia de 38 milions d’euros que correspon al 0,5% de la massa salarial dels anys 2004 i 2005.
Qui hi pot participar ?
En podran ser partícips els empleats i les empleades públics que acreditin una antiguitat de 12 mesos al servei de l’Administració.
L’alta en el pla serà automàtica per a totes les persones que reuneixin l’anterior requisit, llevat que abans del 14 de desembre hi renunciïn comunicant-ho per escrit a l’Administració. Ara bé, la renúncia suposa la pèrdua dels diners que els podien correspondre, que es repartirien entre la resta.
Inicialment les aportacions al pla de pensions les farà l’Administració. Aquesta aportació es repartirà individualment en dues parts diferenciades, un 85% en funció del sou base i un 15% en funció de l’antiguitat.
Ningú no estarà obligat a fer cap aportació econòmica individual. No obstant, qui ho vulgui podrà fer aportacions voluntàries.
Als empleats i empleades públics se’ls abonarien tant les aportacions com els interessos que poguessin generar en el moment de la seva jubilació o en cas de malaltia greu o atur de llarga durada; i als seus beneficiaris (cònjuge o fills...) en el cas de defunció del partícip.
L’abonament es podria fer en forma de capital o renda (temporal o vitalícia).
L’oferta de Caixa de Pensions/Vidacaixa preveu cobrar unes comissions de gestió mínima anual del 0,1% sobre el patrimoni del fons més una comissió variable com a màxim del 0,3% del patrimoni en funció de la rendibilitat.
La IAC reitera la seva posició contrària a l’establiment del pla de pensions, i en aquest sentit volem manifestar:
- Entenem que, encara que avui ens presentin aquests plans i fons de pensions com a una millora complementària al sistema públic de pensions, tothom sap que el creixement d’aquest sistema privat de pensions va paral-lel al deteriorament del sistema públic.
Des de la signatura dels pactes de Toledo i la seva concreció posterior en acords govern-CCOO,UGT s’ha tendit a dificultar cada cop més l’accés a les pensions públiques i, com a conseqüència, a reduir en un futur les quanties a percebre per l’esmentat sistema públic. Tot sembla indicar que es busca a llarg termini la substitució del sistema públic per un sistema de fons de pensions privat subjecte a les fluctuacions del mercat de valors.
- Considerem que l’aportació econòmica de l’Administració és una forma de salari diferit, que suposa una reducció del valor de les nostres retribucions i que permet que amb els nostres diners es pugui especular sense tenir la garantia que al final els nostres diners no es perdran.
Continuarem reivindicant que en el futur tots els increments se’ns apliquin en nòmina i no de manera diferida. I creiem que si la resta de sindicats està realment disposada a implicar-se en aquesta defensa, com algú manifesta, ho podrem aconseguir.
- Aquesta consideració de salari diferit, implica que a cada empleat i empleada públic li’n correspon una part, i això ens porta a aconsellar que ningú no renunciï a uns diners que són seus, ja que renunciant-hi els perdria, ja que es repartirien entre la resta.
La premsa ha informat amb certa reiteració, i en algun cas amb confirmació de part, de la participació accionarial (15 %) de CCOO i UGT en entitats gestores com Fonditel /Telefònica i Gestió i Previsions de Pensions/BBVA. En aquest cas, en referència a la Caixa, desconeixem l’existència de cap relació.
No obstant, mirem amb preocupació i profund desacord que el reglament del pla faci compatible a nivell individual pertànyer a la comissió de control del fons i poder posseir fins al 5% de les accions de l’empresa gestora.
I encara és més preocupant que la comissió en ple rebutgés la proposta de la IAC per establir que aquesta incompatibilitat afectés les organitzacions que aquestes persones representen.
La IAC ha defensat que les comissions a cobrar per l’empresa gestora tinguessin efectes només sobre els interessos que genera el fons, i no sobre el patrimoni com al final s’ha decidit; ja que enteníem que era la millor manera de salvaguardar els nostres diners.