El procés selectiu d’accés a la funció pública docent d’aquest any ha aixecat una gran indignació entre una amplia majoria del professorat participant que ho ha viscut amb un fort sentiment de frustració per la manca de transparència i indefensió que ha generat. La gran quantitat de trucades a les nostres seus dóna testimoni d’aquest sentiment de descontent i malestar.
Les acusacions que assenyalen una manca de criteris unificats en els diferents tribunals per qualificar als participants, unes actituds prepotents d’alguns presidents de tribunals per negar-se a acceptar peticions de revisió d’exàmens de forma autoritària condueixen a que molts participants tinguin la sensació d’haver estat suspesos injustament i consideren que han participat en un procés fraudulent perquè no se’ls ha valorat en base als seus coneixements reals sinó que la seva valoració ha estat condicionada per un número de places ofertades i això els ha impedit la possibilitat de poder participar en la fase de concurs.
Aquesta situació no és nova, s’ha vingut repetint pràcticament, amb l’excepció del curs 2007/2008, any dels aprovats sense plaça, tots els anys des de que es va implantar aquest model del concurs-oposició, la diferència ha estat en que aquest any la indignació ha sorgit amb més virulència i tendeix a organitzar-se.
USTEC·STEs entén que totes aquestes acusacions tenen una base real i certa, altra cosa és poder demostrar-les jurídicament, donat la legislació estatal existent sobre tribunals i les seves atribucions i actuacions.
Aquesta reiteració any rere any de les mateixes crítiques i sobre tot el fet que la fase de concurs en la majoria dels processos no hagi servit de res, només per ordenar la llista dels aprovats, o dit d’una altra manera, en la majoria de les ocasions només superaven les proves un número d’opositors semblant o igual al número de places (encara que en aquest procés 2011 en alguns tribunals han superat el procés un nombre de participants bastant superior al de les places ofertades, però molt inferior al nombre real de participants) converteix aquest model d’accés en un model inservible al professorat interí, ja que menysprea l’experiència docent en benefici dels coneixements teòrics i memorístics.
La realitat i l’estadística demostren que l’actual sistema d’accés, a més d’enfrontar els i les aspirants que encara no han treballat mai amb el professorat que ja ha prestat serveis docents, que el personal interí que no té la sort d’aprovar-les en els dos o tres primers anys de servei després li decreixen considerablement les possibilitats d’aprovar-les.
Aquesta realitat ha de fer reflexionar al conjunt del personal interí i apostar per un model diferenciat d’accés que basat fonamentalment en l’experiència docent vagi permetent en el temps l’accés de tothom a la funció pública docent.
Això, no només exigeix indignació, sinó a més exigeix compromís, participació i mobilització. La resta es simplement confiar en que la ruleta de la fortuna ens toqui individualment.
Malauradament ni el govern central, ni l’autonòmic, ni les dues grans confederacions sindicals i les seves respectives federacions d’ensenyament, estan per un canvi de model. Prefereixen mantenir un model d’accés que només afavoreix un important volum de negoci privat amb diners públics a través dels cursos a dojo en tot l’estat de les acadèmies i altres entitats, entre elles, les confederacions sindicals esmentades. Per això, per alguns és fàcil criticar la manca de transparència, però impossible qüestionar-se el model que la genera.
A més del problema del model, aquest any s’ha afegit la reducció unilateral per part del departament de l’oferta de places pactades amb USTEC·STEs i altres organitzacions. Si el Departament hagués fet servir la consolidació de places vacants que li va proposar USTEC-STEs per mantenir l’oferta inicial de 3.200 places (i no només per finalment salvar de la impugnació del govern estatal l’oferta ja escapçada) el problema s’hagués minimitzat.
Un tercer problema el constitueix la manca de reglamentació per a l’actuació dels tribunals, independentment del model d’accés que es plantegi. S’ha d’acotar i concretar reglamentàriament les atribucions dels tribunals i els seus presidents en relació als drets dels opositors i a més, USTEC·STEs entén que durant els processos s’hauria de crear una comissió administrativa que recollís les queixes dels opositors, i pogués mediar en la resolució dels conflictes i donar fe en cas que es pogués judicialitzar el procés.
Així mateix urgeix que en els futurs processos l’administració indiqui als tribunals uns criteris unificats de qualificació que aquests haurien de complir.
USTEC·STEs entén que les administracions que van crear i mantenen aquest model d’accés de concurs-oposició són responsables de totes aquestes irregularitats que any rere any es venen produint en els processos selectius i insistir ara en mantenir el model amb matisos en el nou decret que preparen el MEC i les CCA és capficar-se en l’error, beneficiar el negoci privat, menysprear el professorat interí i la seva pràctica docent i aferrar-se injustificadament a un símbol de l’ensenyament tradicional (ara sembla que volen ressuscitar uns quants, a més dels uniformes).
USTEC·STEs continuarà lluitant per una oferta pública d’ocupació d’acord amb les necessitats reals del sistema educatiu i per un model d’accés diferenciat que beneficiï al personal interí en el seu conjunt i que possibiliti una transparència real del procés.
USTEC·STEs, 25 de juliol de 2011
USTEC·STEs IAC, Actualitzat: 25/07/2011 01:21 (2)