USTEC·STEs en contra de la nova classificació dels centres.

Arran de la Resolució EDU/1496/2021 de 17 de maig, ens vam assabentar que s’ha dut a terme una nova catalogació de la tipologia dels centres educatius en funció de la seva complexitat. Actualment es classifiquen en quatre categories: màxima complexitat, alta, baixa i estàndard. En funció d’aquesta classificació reben recursos addicionals.

Per al curs 2021/2022, 66 centres de Catalunya perden la condició de màxima complexitat, dels quals 7 es troben a Tarragona i Terres de l’Ebre, 12 a comarques de Girona, 5 a les de Lleida i 42 als Serveis Territorials de Barcelona. També tenim constància que a un nombre important de centres d’alta i baixa complexitat se’ls ha variat, a la baixa, la seva classificació. Tanmateix, no podem determinar en quina mesura, ja que aquestes dades no són públiques.

Davant d’aquesta nova classificació, USTEC·STEs tornem a constatar la mala praxi del Departament, motivada per fer retallades econòmiques per la porta del darrere. En un moment de crisi econòmica evident, de creixement de desigualtats, estancament de l’índex de segregació i d’incertesa de futur, ja sigui degut a la pandèmia, ja sigui per problemes estructurals de la societat catalana, és més que improbable que la situació de les famílies hagi experimentat cap millora constatable, més aviat al contrari.

A tot això, la manera com s’ha notificat als centres la notícia -via publicació d’una resolució al DOGC, i sense cap avís previ–  demostra falta de tacte i respecte envers les comunitats educatives afectades. També és inquietant el secretisme dels criteris i la manca de comunicació directa amb els equips directius o l’absència d’explicacions pertinents.

La nova catalogació, en molts casos, comporta una inacceptable disminució de plantilla, pèrdua de dotació de personal d’atenció educativa i recursos econòmics, desaparició de la figura de Tècnic/a d’Integració Social, i molta incertesa pel que fa a la participació de diversos programes per atenuar les situacions personals de l’alumnat de procedència desafavorida i de les seves famílies, entre d’altres coses.

És obvi que això comporta una pèrdua de qualitat educativa, especialment pel que fa a l’atenció directa a l’alumnat, així com un empitjorament de les condicions laborals dels professionals dels centres afectats.

Cal sumar, a tot això, l’escassa o nul·la transparència dels mecanismes de decisió i del procediment en el seu conjunt. El Departament, una vegada més, ha tirat pel dret, sense passar per cap Mesa Sectorial, i ha actuat de manera insolidària envers totes les persones que formen part de les comunitats educatives afectades: alumnat, famílies, docents i personal d’atenció educativa.

En l’actual context d’emergència social i educativa, no és el moment de treure recursos als centres desafavorits. Només ho és per dotar-los de molts més d’aquests recursos!

 

 Dades dels centres de màxima complexitat (CMC) de Catalunya

 

Número de visites avui: 2