El remei pitjor que la malaltia
USTEC·STEs IAC denuncia el reial decret llei governamental per a la reducció de la temporalitat a l’Administració pública i crida a la mobilització

Les sentències europees que obligaven l’estat espanyol a controlar la temporalitat en l’ocupació pública, en compliment de la Directiva 1999/70/CE (Acord Marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el Treball de DuracióDeterminada) i de la recent Interlocutòria de la Sala 7a de 2 de juny de 2021 del TJUE, han estat contestades amb una reforma exprés, via Reial Decret Legislatiu (una figura jurídica que només es justifica per raons d’urgència i que posa traves a qualsevol negociació política) de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. Sembla que aquesta urgència podria tenir a veure amb les pressions de Brussel·les per desbloquejar part dels fons europeus NextGeneration.

Aprovat pel govern el dia 6, amb la benedicció de CCOO, UGT i CSIF, la mateixa tarda, entra en vigència el 8 de juliol, una data per recordar en la infàmia de les contrareformes laborals.

El Reial Decret-llei 14/2021, de 6 de juliol, (de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l’ocupació pública). estableix, entre altres mesures:

  • Que qualsevol interí (funcionari o laboral) que porti més de tres anys sense consolidar la seva plaça sigui acomiadat i que aquesta desaparegui del catàleg de la pròpia administració (perd el treballador i perd la ciutadania, que veurà perjudicat el servei).
     
  • Que la manera d’absorbir l’elevat percentatge de temporalitat al servei de les administracions públiques serà mitjançant el concurs oposició (és a dir, com sempre), treien (teòricament) totes les places estructurals abans del final del 2024 (hi ha dubtes perquè tècnicament això sigui possible).
     
  • Que existeix un clar perill d’externalitzar i privatitzar totes aquelles places que, en no disposar de personal funcionari i laboral, se suprimeixin (tal com estableix l’article 10 i 11) i que això pugui ser cobert per empreses de serveis (moltes de les quals de l’Ibex 35) com ja pretenia la Llei Aragonès, i com, de fet, ja fa anys que havia succeït amb els nivells inferiors de la funció pública.
     
  • Es descarta la nostra reivindicació, el concurs de mèrits, al qual apliquen una excepció per al cas del personal investigador de les universitats i centres de recerca (si fan una excepció amb un sector, es pot fer amb tots). Contradiu doncs, allò que han anat esbombant sindicats com CCOO que el concurs de mèrits no és una via possible i legal titllant de dir mentides a la USTEC quan hem dit una vegada i una altra que la llei permet la funcionarització del personal temporal per via del concurs de mèrits.
     
  • Hi ha una clara invasió competencial perquè l’estat ara pot limitar que cada Comunitat Autònoma pugui fer plans d’estabilització.
     
  • Es contemplen (amb moltes limitacions) indemnitzacions pràcticament simbòliques als treballadors públics que incompleixen la jurisprudència europea i no sancionen a l’administració. I és possible, com ha explicat algun representant polític, que es facin servir part dels fons europeus per cobrir-les, fet que seria escandalós i faria que la sanció encara hagués de ser més alta per a que sigui disuasòria.
     
  • No contempla la sanció a l'administració incloent la figura del personal interí fixe a extingir tal i com recomanen els experts i defensem des del sindicat, segons s'interpreta de les recents sentencies del TJUE. El que proposa el Reial Decret-LLei es sancionar el treballador/a acomiadant-lo.

 

Per tot això, volem expressar:
 

  • Que és un imperatiu moral que els partits democràtics al Congrés espanyol, i especialment tots els partits catalans, votin negativament a la convalidació del decret. Que facin una proposta de llei d’acord amb l’esperit de la sentència, i en què els representants dels treballadors en frau de llei puguin intervenir en el seu disseny.
     
  • Que volem denunciar el paper de CCOO, UGT i CSIF que van acordar amb el govern aquest decret. Pensem que no és casualitat que, després d’haver negociat, aquest mateix mes, l’enèsima retallada de les pensions, el manteniment del concurs-oposició és una manera de preservar una de les seves principals fonts d’ingressos a banda de les subvencions rebudes: els cursos d’oposicions.
     
  • Que demanem a la comunitat educativa en particular, a tots els membres del col·lectiu de funció pública i a la ciutadania en general, que estigui amatent a les convocatòries de mobilitzacions que puguem fer, sense descartar la convocatòria de vaga. La situació és molt greu. Cal defensar els serveis públics, cal defensar els treballadors públics, cal lluitar per l’estabilitat laboral i desemmascarar la hipocresia d’una classe política incapaç d’actuar amb racionalitat i decència.

 

En qualsevol cas, la proposta del govern espanyol (sembla que amb el silenci administratiu o la col·laboració del govern català) consisteix en un remei que resulta pitjor que la malaltia. 

 

 

Número de visites avui: 24