L’institut Obert de Catalunya: Una gran eina, però no així

Recentment, l’IOC ha tornat a ser notícia per uns problemes informàtics que han obligat a cancel·lar els exàmens d’FP que aquesta institució preveia realitzar.

El desgavell amb els exàmens dels alumnes d’FP de l’IOC no recau exclusivament en una qüestió informàtica, hi ha dues qüestions més. Hi ha tres problemes reiterats al Departament i que podem resumir en no escoltar els agents socials, una infradotació econòmica del sistema educatiu (molt especialment de la Formació Professional) i el problema informàtic que s’evidencia actualment.

El primer i principal problema és voler realitzar uns estudis eminentment pràctics telemàticament. USTEC-STEs (IAC) ha manifestat en diferents ocasions i en especial en les meses de negociació amb el Departament, que el lloc natural per realitzar els estudis de formació professional són els instituts públics i sempre de manera presencial. La funció social  que porta a terme l’IOC ningú la discuteix i es reconeguda avui dia per tothom. Si bé és cert que la formació professional a distància està instal·lada al nostre país des de fa més de 40 anys, tenim molt clar que els estudis professionals són eminentment molt pràctics i per això s’han de realitzar en les centres presencialment. Només s’haurien de oferir telemàticament en casos molt excepcionals i només en algunes especialitats que no impliquin gaire manipulació. Per això no varem entendre, i així ho varem manifestar, l’estratègia del Conseller d’Educació durant el procediment extraordinari de matriculació al setembre a causa de la gran demanda d’estudiants que volien cursar formació professional i que gran part d’aquesta demanda es cobrís mitjançant la matriculació a l’IOC.

En segon lloc, tenim una infradotació de cicles formatius d’FP en l’educació pública, reiterada des de fa molts anys, especialment en els instituts públics d’algunes comarques. Sembla que el Govern de la Generalitat deixi aquesta funció a les grans empreses de l’educació privada i concertada. Fa més de 10 anys que la zona de Barcelona pateix aquesta greu discriminació: l’oferta privada, pagada amb diners públics, gaudeix de certa preeminència respecte a la pública. Per la seva banda, i incomprensiblement, en altres  comarques de Catalunya més perifèriques es tanquen línies o inclús cicles formatiu sencers amb baixa matriculació. D’aquesta manera, s’afavoreix i es potencia la matriculació a la privada. L’excés  de matricula als CF se soluciona amb més línies presencials i una millor distribució de les diferents especialitats en els centres públics i no en la derivació a l’IOC.

El darrer punt són els problemes informàtics. Ja en el 2015 varem denunciar l’externalització del sistema informàtic de l’IOC, i els problemes que això podria comportar. Com acostuma a fer darrerament el Govern, no ens va fer cas i va seguir amb la seva dèria de privatitzar els serveis públics i les seves funcions.  Els problemes informàtics que pateix el Departament no són normals. No es normal tenir xarxes i programes que molt sovint queden bloquejats i en tot cas no té cap justificació raonable, llevat la manca de recursos i d’interès pel col·lectiu.

 Aquest any, per diversos motius, al setembre va haver-hi una gran demanda de matriculació als cicles formatius. El Conseller no va voler escoltar les reiterades queixes de USTEC-STEs (IAC) amb la infradotació de grups als instituts  públics i va optar per realitzar una matriculació massiva a l’IOC. Així  doncs, alumnes d’uns estudis majoritàriament molt pràctics, van esdevenir d’un patac alumnes telemàtics. Potser el Govern es va  poder  estalviar uns diners i en lloc de dotar de més cursos i recursos els centres públics va decidir matricular l’alumnat a l’IOC. Ara estem patint les conseqüències d’aquella decisió presa precipitadament per no haver escoltat els agents socials. Una vegada més el sistema informàtic del Departament ha petat quan més falta feia. Potser el Govern s’ho ha de fer mirar.

Aquest nou problema, que ha afectat l’alumnat i el professorat, especialment d’FP, és una prova més del poc interès que mostra el Departament i el Govern de la Generalitat per la Formació Professional, en totes les seves variants: la deriva descaradament vers un clar i evident objectiu privatitzador del sistema públic de l’FP reglada i la lliura, al mateix temps, al benefici propi de l’empresa i dels grans sindicats-empresa.

 

 

 

Número de visites avui: -