EINA DE LA PAU 2021

Ja tenim a punt l’Eina de la Pau d’aquest curs! Enguany, duu per títol: “Davant del COVID-19: Oportunisme vs. oportunitat”.

 

Enguany, el Dia Escolar per la No Violència i la Pau -el DENIP- també arriba, és clar, marcat per una pandèmia de caràcter global que mai no havia estat tan fulminant ni de tanta magnitud.  Fins ara, el DENIP havia estat una oportunitat per introduir en l’àmbit escolar un temps per al treball de construcció de la cultura de pau, entenent la pau com un horitzó a atènyer i, per tant, com un (llarg) camí a recórrer.  Durant aquest trajecte calia anar descobrint les innombrables situacions d’injustícia presents al món i en les nostres societats opulentes per anar prenent consciència que la pau és fruit de la justícia, de la justícia social, i que sense aquesta no és possible el món en pau que desitgem. Enguany, la pandèmia global en la qual es troba immers tot el planeta no atura pas aquest treball necessari a les aules, però per tractar-se d’un “fet social total” que ho ha convulsionat tot, potser cal repensar l’enfocament del treball a desenvolupar, començant per prendre consciència d’aquesta visió universal que caracteritza aquesta crisi que no és només sanitària. Efectivament, patim el famós “efecte papallona”: algú, a l’altre cap del món, menja un estrany animal i tres mesos més tard, mitja humanitat es troba en quarantena. Es fa evident que el planeta és un sistema en el qual tots els elements que el composen, per insignificants que puguin semblar, interactuen els uns amb els altres i acaben per influir en el conjunt.

Per altra banda, sembla força compartida la percepció que la pandèmia, tot i la seva excepcionalitat, no ha fet res més que evidenciar d’una manera radical i crua les enormes desigualtats existents entre les diferents comunitats humanes d’arreu del món i fins i tot a l’interior mateix d’aquestes, les greus carències en l’accés als serveis que fan possible dur una vida digna, les mancances inacceptables en el dret al treball o a l’habitatge. La COVID-19, per dir-ho així, ha actuat com el compost químic que no fa tant revelava la imatge del paper fotogràfic quan aquest s’hi submergia. És per això que hem llegit del dret i del revés que no volem tornar a la normalitat, perquè aquesta normalitat és el problema. No podem seguir vivint en un món tan injust, tan desigual i tan ecocida. Qualsevol resposta postpandèmia caldria que es recolzés, com suggereix el filòsof francès Edgar Morin, en “els principis d’una economia veritablement regenerativa, basada en les cures i en la reparació”.  El concepte de “seguretat nacional” hauria d’incloure a partir d’ara la redistribució de la riquesa i una fiscalitat més justa per avançar cap a escenaris més justos socialment, que són la clau de volta per anar fent camí en aquesta ruta cap a la pau.

També la pandèmia ha suposat una absoluta desqualificació del llarg període neoliberal imperant, sobretot de les seves polítiques de privatització dels sistemes públics de salut que s’han revelat criminals i absurdes. L’historiador i escriptor israelià Yuval Noah Harari ha deixat dit: “els governs que van estalviar despeses en els darrers anys retallant els serveis de salut, ara hauran de gastar molt més a causa de la pandèmia”.  Finalment, hem vist com la paralització de l’activitat donava un respir a la natura. Tot un senyal que el model actual de producció que porta decennis saquejant-la i modificant el clima pot portar la vida humana de la Terra al col·lapse. Un col·lapse contra el qual no hi haurà cap vacuna com les que ara la comunitat científica cerca contra rellotge.

Des de diferents angles, els articles que conté aquesta EINA tenen la intenció d’ajudar perquè el professorat es pugui endinsar una mica més en l’anàlisi de la situació present i poder posar en relació la societat i el món que queda després de la pandèmia amb la recerca dels camins que cal transitar per anar atansant les nostres societats a la pau que anhelem. Les propostes didàctiques poden servir per al treball a l’aula amb l’alumnat, com a punt de partida, com a petites eines per anar fent via, malgrat tot, cap a la pau.

Bon DENIP a totes i a tots!

Secretaria de Moviments Socials d’USTEC·STES (IAC)

5-6 FEBRER: VIII MARXA PER LA DIGNITAT

El  6 de febrer del 2014,  va tenir lloc la Tragèdia del Tarajal .  Aquesta va suposar la mort de 15 persones originàries de l’Àfrica subsahariana i procedents del Marroc a la platja d’El Tarajal .

Les víctimes formaven part d’un grup d’entre 200 i 300 persones que volien arribar nedant a les costes espanyoles, quan un operatiu de 56 agents de la Guàrdia Civil els va disparar 145 pilotes de goma i cinc pots de fum d’ocultació.

Les 23 persones que van arribar a la platja de Ceuta van ser rebutjades i entregades a les forces marroquines, que els reclamaven.

La implicació dels agents en la mort d’aquestes persones està en mans de la justícia. El jutjat d’instrucció número 6 e Ceuta va imputar pels delictes d’homicidi imprudent i lesions a 16 agents, entre els quals hi havia un capità, un tinent i un sargent. El cas es va arxivar l’octubre del 2015 per ordre de la jutgessa María del Carmen Serván, que va dir que res apuntava a un ús inadequat del material. Les ONG Coordinadora de Barrios, CEAR i DESC van presentar un recurs demanant una investigació més exhaustiva. El gener del 2017, tres anys després dels fets, l’Audiència de Ceuta va ordenar la reobertura de la investigació perquè algunes de les diligències acordades no havien estat practicades, en particular les que corresponien al Marroc.

És per això que, un any més,  continuem demanat JUSTÍCIA!

Els dies  5 i 6 de febrer del 2021, es duran  a terme diferents accions sota el lema: “Davant les polítiques de mort: MEMÒRIA, VIDA I DRETS”.  

Si formes part d’una associació, col·lectiu o organització i vols recolzar la VIII MARXA PER LA DIGNITAT, pots adherir-t’hi aquí:

https://forms.gle/aiPhVCxS3YApUfoCA

Desmuntem aquesta Europa Fortalesa! No oblidem!

 

12D- DESMUNTEM EL PACTE MUR!

En motiu de la proposta de Pacte de Migració i Asil que s’ha fet al parlament dela UE, la Plataforma 12D, de la qual la USTEC·STEs (IAC) en formem part, ha organitzat una concentració en contra de la seva aprovació.

“En els últims anys, hem vist com els Estats europeus han aixecat un total de 1.000 km de murs a les seves fronteres per aturar l’entrada de persones desplaçades per la violència de la guerra, la desigualtat econòmica i la persecució política. en lloc d’obligar als Estats membres  a complir les quotes de reubicació. Els mateixos Estats externalitzen la seva gestió de fronteres a països com Turquia, Marroc, Líbia, Senegal o Mali a canvi de sumes milionàries. La Unió Europea i els seus membres volen que les vulneracions de drets humans ens semblin a la ciutadania europea quelcom cada vegada més llunyà. Al Mediterrani, impedeixen que ONGs de rescat marítim realitzin la seva feina perquè no hi hagi testimonis del genocidi per omissió que té lloc al nostre mar; alhora que es persegueix la solidaritat de les persones que defensen el dret a una vida digna.

El 12D sortim al carrer perquè toca dir prou. Prou mort a les fronteres, prou mort al nostre mar. Prou polítiques que deshumanitzen les persones que migren i busquen refugi. Diem prou a l’Europa Fortalesa que vulnera dia rere dia els drets humans. Diem prou a l’Europa del nou Pacte de Migració i Asil (PEMA), perquè aquesta no és l’Europa que volem.

En aquest context, el 12D, en commemoració del Dia internacional dels Drets Humans, la ciutadania de Catalunya sortim al carrer per alçar la veu i dir que no mirarem cap a una altra banda. No podran invisibilitzar les persones ni els seus drets, ni les seves històries o els seus noms, per molt alts que siguin els murs que construeixin, tant físics com mentals: els murs del racisme i la xenofòbia.

L’Europa que volem no és l’Europa de Mòria, ni la de les morts a les Illes Canàries, ni la de les concertines a la Frontera Sud, ni la de tants altres espais de la frontera europea on es vulneren diàriament els drets més fonamentals de les persones: el dret a la vida, a la integritat física, a la llibertat de moviment, a la salut, a l’educació, etc.

L’Europa que volem no és la que es nega a acollir malgrat rebre un percentatge mínim de la població amb necessitat de refugi mundial. Recordem que l’Estat espanyol només ha reubicat un 9% de les 19.449 persones atrapades a Grècia i Itàlia que estava obligada a acollir.

L’Europa que volem no és la del Pacte de la vergonya (PEMA), el qual protegeix més les fronteres que les persones, fomenta la creació de camps de contenció i les deportacions, en lloc d’obligar els Estats membres a complir unes quotes de reubicació.”

PER TOT AIXÒ, T’ESPEREM EL DIA 12, A LES 12H!!

(A continuació, trobaràs l’enllaç amb les diferents concentracions que hi ha convocades)

#ProuMurs #DesmuntemElPacteMur !!

https://plataforma12d.com/#concentracions

https://plataforma12d.com/#sumat (Aquí trobaràs el manifest i podràs adherir-t’hi)

 

18-11-20: CONCENTRACIÓ PER LA LLIBERTAT DEL POBLE SAHARAUÍ

✊ Concentració per la llibertat del poble sahrauí

📅 Dimecres 18 de novembre

🕗 17:30h

📍 Consulat de Marroc a Barcelona

És l’hora de mostrar el nostre suport a la causa sahrauí i revindicar el seu dret a l’autodeterminació!

Ara i sempre, #JoesticambelSàhara ✌️! Us hi esperem!

Dijous 5 de Novembre: CONCENTRACIÓ EN DEFENSA DE LES TREBALLDORES DE LA CULTURA

Demà passat, dijous 5 de novembre de 2020, a les 10h del matí, els sindicats ATECAT, TECNIAT i SMAC! han convocat una concentració davant la seu del Departament de Cultura (La Rambla, 8, Barcelona) o a davant dels ajuntaments de tots els municipis arreu del territori per denunciar la greu situació en què es troben les treballadores de la cultura.

Des d’USTEC·STEs(IAC) us donem tot el nostre suport!

 

MANIFEST 

Les treballadores culturals davant la segona onada
novembre 2020

Com tantes altres treballadores de la resta de sectors, les treballadores culturals estem en una situació totalment crítica. La pandèmia limita extremament la nostra feina, però no és l’únic motiu que ens impedeix treballar: també ho fan les mesures restrictives imposades pels governs.

Moltes de nosaltres estem sense ingressos econòmics des de l’inici de la crisi del coronavirus. Les ajudes de l’administració, insuficients i massa vegades incompatibles, no han arribat a les treballadores i aguditzen encara més l’actual crisi social, així com la destrucció de llocs de treball dins la nostra professió.

S’han fet grans esforços per demostrar que la cultura és segura a nivell sanitari, i en moments de màxima vulnerabilitat i fort aïllament social són imprescindibles els espais d’expressió cultural per garantir el benestar emocional de les persones del nostre país. Ara més que mai, la cultura és un bé essencial.

Per aquest motiu, reclamem de manera urgent :

1. Ajudes directes per a totes les treballadores de la cultura que ens permetin viure dignament. És el moment d’establir una renda bàsica universal per a totes les persones del país.

2. Pagament íntegre per part de la Generalitat de totes les actuacions cancel·lades o ajornades arran de les mesures restrictives que s’han imposat i que s’imposin en un futur.

3. Que es posi immediatament en funcionament la taula de treball
interdepartamental de les treballadores de la cultura aprovada pel Parlament . Aquest ha de ser l’espai on consensuar amb els sindicats culturals noves ajudes i mesures i futurs plans de recuperació cultural, i ha de ser l’espai de treball col·lectiu que acabi amb la precarietat endèmica de les treballadores culturals.

Us animem a totes les treballadores culturals a seguir manifestant-vos!! 

Sindicats impulsors:
ATECAT (Associació de Tècnics de l’Espectacle de Catalunya)
TECNICAT (Sindicat de Tècnics)
SMAC! (Sindicat de Músics Activistes de Catalunya)

Dissabte 17 D’OCTUBRE: CONCENTRACIÓ

Per una vida digna: papers, sanitat, educació… i drets

El panorama -sanitari, econòmic, ecològic, polític- és esgarrifós per a gairebé tothom que no formi part de l’u per cent que ha augmentat la seva riquesa amb la crisi i l’infortuni dels altres. Però per a les persones migrants ho és encara més. Si en molts casos la seva -la nostra- situació ja era desesperant abans de l’impacte de la pandèmia, ara s’ha tornat insuportable del tot i les perspectives no són gens reconfortants. Heus aquí només uns quants exemples.

Mirem què passa amb les persones que intenten entrar en la Fortalesa Europea. Països tercers són pagats per retenir-les i reprimir-les, els països fronterers de la UE les rebutgen amb violència fent cas omís del dret a demanar refugi i si, malgrat tot, sobreviuen i aconsegueixen a entrar-hi, són internades en veritables campaments de concentració com el de Mòria. I el nou pacte europeu sobre immigració i asil, lluny d’afavorir l’acollida, se centra en l’expulsió i a l’Estat espanyol els CIEs ja tornen a estar oberts.

Pensem ara en les persones que ja són -ja som- aquí. La vida està permanentment marcada per la incertesa i la precarietat. Tens un permís de residència i treball avui, però el podràs renovar demà si perds la
feina? Anys arrelant-te a la societat, però impossible trobar un contracte que et permeti la regularització. Encara més anys aguantant amb penes i treballs, però no pots accedir a la nacionalitat espanyola per culpa d’un examen dissenyat per excloure’t, perquè no et contesten o perquè no hi ha cites. O potser no has pogut ni tan sols empadronar-te per tal que el sistema, almenys, reconegui la teva existència.

I què dir dels infants i joves tutelats i extutelats, desemparats pel govern, criminalitzats pels mitjans i la policia, i assetjats per l’extrema dreta? La aclaparadora manca de cites d’estrangeria provoca la desesperació de les persones migrades i la proliferació de màfies.

I en mig d’una crisi que ha obert els ulls de molta gent al paper essencial que fan moltes persones immigrades per sostenir la societat -proporcionant cures de tot tipus, recollint collites, transportant aliments, netejant cases i edificis, fent funcionar comerços i supermercats…- el govern central s’ha negat ni tan
sols a assegurar que totes aquestes persones tinguin papers i accés als minsos ajuts disponibles per a la resta de la població.

Ara bé, no es tracta de queixar-nos, d’inspirar llàstima. Es tracta d’exigir els nostres drets, els drets de tothom, de mostrar la solidaritat entre nosaltres. També d’oferir la nostra solidaritat a qui la necessiti i de demanar a totes les organitzacions i persones que defensen la igualtat a unir-se amb nosaltres.
Denunciem, això sí, les múltiples discriminacions i les seves causes – econòmiques, polítiques, legals i institucionals. Més enllà de la denúncia, però, volem crear un moviment -a Catalunya, a l’Estat espanyol, a escala internacional- capaç de revertir aquestes injustícies. Per tant, us convidem a una concentració aquest 17 d’octubre, que coincidirà amb altres de semblants a diferents ciutats i països i que esperem que sigui un petit pas endavant cap a aquest objectiu.

Volem una vida digna per a tothom i per tant reclamem:
Papers per a tothom, sense restriccions. Empadronament sense domicili fix a tots els municipis, sense traves i sense trampes. Nacionalitat sense exàmens. Arrelament i renovació sense contracte laboral d’un any. Abolició dels CIEs i fi de les expulsions. Prou atacs feixistes contra refugiats, infants i joves que immigren sols i altres persones i col·lectius.

Visca la lluita pels drets de les persones migrants… i de tothom!

25 setembre: MOBILITZACIÓ PEL CLIMA

“En els últims mesos, el nostre món ha experimentat un canvi sense precedents. La pandèmia de la Covid-19 ha fet trontollar els fonaments del nostre sistema. S’han evidenciat les febleses i contradiccions d’una economia depredadora que es troba al límit del col·lapse; d’un sistema neoliberal que precaritza els serveis públics i crea grans desigualtats; d’una globalització que se sosté sobre l’explotació del territori i les persones, i que globalitza també la catàstrofe, en forma de pandèmia, de canvi climàtic o d’inestabilitat econòmica. El virus no és causa, sinó conseqüència d’una crisi sistèmica profunda, i suposa un canvi de context que amb prou feines comencem a comprendre. 

L’emergència climàtica ja era una expressió d’aquesta crisi sistèmica. El desastre s’advertia des de fa dècades en els nombrosos informes científics, en el constant flux de persones obligades a abandonar els seus territoris o en les veus de les qui resisteixen davant d’empreses i polítiques extractivistes. Ara, la pandèmia ens col·loca en un punt d’inflexió crític en què, més que mai, ens hi juguem el futur. Ens enfrontem a un ampli espectre d’escenaris possibles i no podem abaixar la guàrdia: depèn de nosaltres que el canvi avanci cap a un projecte ecosocial, just i democràtic, o bé que la nostra inacció ens porti cap a models ecofeixistes, nacionalismes reaccionaris o l’esgotament definitiu dels recursos que sostenen la vida.

Davant aquesta situació, cal que transformem un dels eixos estructurals del nostre sistema: el treball, que avui està estretament associat a la precarietat, la desigualtat i la destrucció del territori, i se situa d’esquena a la vida.

Com a moviment ecologista, estem certament preocupades per la poca transcendència que les notícies de la crisi climàtica estan tenint enmig d’aquest context. Sabem que no existeix cap futur on la salut estigui garantida mentre les prioritats siguin els guanys empresarials. També sabem que no tenim tot el temps del món. Per aquest motiu, nosaltres continuem amb la lluita i la iniciativa internacional de Fridays for Future de convocar un Dia Global pel Clima el proper DIVENDRES 25 DE SETMEBRE

Fridays For Future

 

Per llegir el manifest sencer, cliqueu AQUÍ.

Us podeu adherir al manifest, emplenant el següent FORMULARI

 

Hi ha mobilitzacions convocades a diferents llocs del territori:

  • Barcelona: 18h. Asseguda col·lectiva al Passeig Passeig de Gràcia

Per a més informació relativa a l’asseguda (mesures de seguretat, etc.), podeu consultar la pàgina web de Fridays For Future Barcelona:  https://www.eventbrite.es/e/entradas-accio-global-pel-clima-25-setembre-barcelona-121635465953

 

  • Tarragona: 19h Asseguda a la Plaça de la Font.

#GLOBALACTIONDAY

#JustíciaClimàtica

#EmergènciaClimàtica