EINA DE LA PAU 2021

Ja tenim a punt l’Eina de la Pau d’aquest curs! Enguany, duu per títol: “Davant del COVID-19: Oportunisme vs. oportunitat”.

 

Enguany, el Dia Escolar per la No Violència i la Pau -el DENIP- també arriba, és clar, marcat per una pandèmia de caràcter global que mai no havia estat tan fulminant ni de tanta magnitud.  Fins ara, el DENIP havia estat una oportunitat per introduir en l’àmbit escolar un temps per al treball de construcció de la cultura de pau, entenent la pau com un horitzó a atènyer i, per tant, com un (llarg) camí a recórrer.  Durant aquest trajecte calia anar descobrint les innombrables situacions d’injustícia presents al món i en les nostres societats opulentes per anar prenent consciència que la pau és fruit de la justícia, de la justícia social, i que sense aquesta no és possible el món en pau que desitgem. Enguany, la pandèmia global en la qual es troba immers tot el planeta no atura pas aquest treball necessari a les aules, però per tractar-se d’un “fet social total” que ho ha convulsionat tot, potser cal repensar l’enfocament del treball a desenvolupar, començant per prendre consciència d’aquesta visió universal que caracteritza aquesta crisi que no és només sanitària. Efectivament, patim el famós “efecte papallona”: algú, a l’altre cap del món, menja un estrany animal i tres mesos més tard, mitja humanitat es troba en quarantena. Es fa evident que el planeta és un sistema en el qual tots els elements que el composen, per insignificants que puguin semblar, interactuen els uns amb els altres i acaben per influir en el conjunt.

Per altra banda, sembla força compartida la percepció que la pandèmia, tot i la seva excepcionalitat, no ha fet res més que evidenciar d’una manera radical i crua les enormes desigualtats existents entre les diferents comunitats humanes d’arreu del món i fins i tot a l’interior mateix d’aquestes, les greus carències en l’accés als serveis que fan possible dur una vida digna, les mancances inacceptables en el dret al treball o a l’habitatge. La COVID-19, per dir-ho així, ha actuat com el compost químic que no fa tant revelava la imatge del paper fotogràfic quan aquest s’hi submergia. És per això que hem llegit del dret i del revés que no volem tornar a la normalitat, perquè aquesta normalitat és el problema. No podem seguir vivint en un món tan injust, tan desigual i tan ecocida. Qualsevol resposta postpandèmia caldria que es recolzés, com suggereix el filòsof francès Edgar Morin, en “els principis d’una economia veritablement regenerativa, basada en les cures i en la reparació”.  El concepte de “seguretat nacional” hauria d’incloure a partir d’ara la redistribució de la riquesa i una fiscalitat més justa per avançar cap a escenaris més justos socialment, que són la clau de volta per anar fent camí en aquesta ruta cap a la pau.

També la pandèmia ha suposat una absoluta desqualificació del llarg període neoliberal imperant, sobretot de les seves polítiques de privatització dels sistemes públics de salut que s’han revelat criminals i absurdes. L’historiador i escriptor israelià Yuval Noah Harari ha deixat dit: “els governs que van estalviar despeses en els darrers anys retallant els serveis de salut, ara hauran de gastar molt més a causa de la pandèmia”.  Finalment, hem vist com la paralització de l’activitat donava un respir a la natura. Tot un senyal que el model actual de producció que porta decennis saquejant-la i modificant el clima pot portar la vida humana de la Terra al col·lapse. Un col·lapse contra el qual no hi haurà cap vacuna com les que ara la comunitat científica cerca contra rellotge.

Des de diferents angles, els articles que conté aquesta EINA tenen la intenció d’ajudar perquè el professorat es pugui endinsar una mica més en l’anàlisi de la situació present i poder posar en relació la societat i el món que queda després de la pandèmia amb la recerca dels camins que cal transitar per anar atansant les nostres societats a la pau que anhelem. Les propostes didàctiques poden servir per al treball a l’aula amb l’alumnat, com a punt de partida, com a petites eines per anar fent via, malgrat tot, cap a la pau.

Bon DENIP a totes i a tots!

Secretaria de Moviments Socials d’USTEC·STES (IAC)

12D- DESMUNTEM EL PACTE MUR!

En motiu de la proposta de Pacte de Migració i Asil que s’ha fet al parlament dela UE, la Plataforma 12D, de la qual la USTEC·STEs (IAC) en formem part, ha organitzat una concentració en contra de la seva aprovació.

“En els últims anys, hem vist com els Estats europeus han aixecat un total de 1.000 km de murs a les seves fronteres per aturar l’entrada de persones desplaçades per la violència de la guerra, la desigualtat econòmica i la persecució política. en lloc d’obligar als Estats membres  a complir les quotes de reubicació. Els mateixos Estats externalitzen la seva gestió de fronteres a països com Turquia, Marroc, Líbia, Senegal o Mali a canvi de sumes milionàries. La Unió Europea i els seus membres volen que les vulneracions de drets humans ens semblin a la ciutadania europea quelcom cada vegada més llunyà. Al Mediterrani, impedeixen que ONGs de rescat marítim realitzin la seva feina perquè no hi hagi testimonis del genocidi per omissió que té lloc al nostre mar; alhora que es persegueix la solidaritat de les persones que defensen el dret a una vida digna.

El 12D sortim al carrer perquè toca dir prou. Prou mort a les fronteres, prou mort al nostre mar. Prou polítiques que deshumanitzen les persones que migren i busquen refugi. Diem prou a l’Europa Fortalesa que vulnera dia rere dia els drets humans. Diem prou a l’Europa del nou Pacte de Migració i Asil (PEMA), perquè aquesta no és l’Europa que volem.

En aquest context, el 12D, en commemoració del Dia internacional dels Drets Humans, la ciutadania de Catalunya sortim al carrer per alçar la veu i dir que no mirarem cap a una altra banda. No podran invisibilitzar les persones ni els seus drets, ni les seves històries o els seus noms, per molt alts que siguin els murs que construeixin, tant físics com mentals: els murs del racisme i la xenofòbia.

L’Europa que volem no és l’Europa de Mòria, ni la de les morts a les Illes Canàries, ni la de les concertines a la Frontera Sud, ni la de tants altres espais de la frontera europea on es vulneren diàriament els drets més fonamentals de les persones: el dret a la vida, a la integritat física, a la llibertat de moviment, a la salut, a l’educació, etc.

L’Europa que volem no és la que es nega a acollir malgrat rebre un percentatge mínim de la població amb necessitat de refugi mundial. Recordem que l’Estat espanyol només ha reubicat un 9% de les 19.449 persones atrapades a Grècia i Itàlia que estava obligada a acollir.

L’Europa que volem no és la del Pacte de la vergonya (PEMA), el qual protegeix més les fronteres que les persones, fomenta la creació de camps de contenció i les deportacions, en lloc d’obligar els Estats membres a complir unes quotes de reubicació.”

PER TOT AIXÒ, T’ESPEREM EL DIA 12, A LES 12H!!

(A continuació, trobaràs l’enllaç amb les diferents concentracions que hi ha convocades)

#ProuMurs #DesmuntemElPacteMur !!

https://plataforma12d.com/#concentracions

https://plataforma12d.com/#sumat (Aquí trobaràs el manifest i podràs adherir-t’hi)

 

18-11-20: CONCENTRACIÓ PER LA LLIBERTAT DEL POBLE SAHARAUÍ

✊ Concentració per la llibertat del poble sahrauí

📅 Dimecres 18 de novembre

🕗 17:30h

📍 Consulat de Marroc a Barcelona

És l’hora de mostrar el nostre suport a la causa sahrauí i revindicar el seu dret a l’autodeterminació!

Ara i sempre, #JoesticambelSàhara ✌️! Us hi esperem!

Dissabte 17 D’OCTUBRE: CONCENTRACIÓ

Per una vida digna: papers, sanitat, educació… i drets

El panorama -sanitari, econòmic, ecològic, polític- és esgarrifós per a gairebé tothom que no formi part de l’u per cent que ha augmentat la seva riquesa amb la crisi i l’infortuni dels altres. Però per a les persones migrants ho és encara més. Si en molts casos la seva -la nostra- situació ja era desesperant abans de l’impacte de la pandèmia, ara s’ha tornat insuportable del tot i les perspectives no són gens reconfortants. Heus aquí només uns quants exemples.

Mirem què passa amb les persones que intenten entrar en la Fortalesa Europea. Països tercers són pagats per retenir-les i reprimir-les, els països fronterers de la UE les rebutgen amb violència fent cas omís del dret a demanar refugi i si, malgrat tot, sobreviuen i aconsegueixen a entrar-hi, són internades en veritables campaments de concentració com el de Mòria. I el nou pacte europeu sobre immigració i asil, lluny d’afavorir l’acollida, se centra en l’expulsió i a l’Estat espanyol els CIEs ja tornen a estar oberts.

Pensem ara en les persones que ja són -ja som- aquí. La vida està permanentment marcada per la incertesa i la precarietat. Tens un permís de residència i treball avui, però el podràs renovar demà si perds la
feina? Anys arrelant-te a la societat, però impossible trobar un contracte que et permeti la regularització. Encara més anys aguantant amb penes i treballs, però no pots accedir a la nacionalitat espanyola per culpa d’un examen dissenyat per excloure’t, perquè no et contesten o perquè no hi ha cites. O potser no has pogut ni tan sols empadronar-te per tal que el sistema, almenys, reconegui la teva existència.

I què dir dels infants i joves tutelats i extutelats, desemparats pel govern, criminalitzats pels mitjans i la policia, i assetjats per l’extrema dreta? La aclaparadora manca de cites d’estrangeria provoca la desesperació de les persones migrades i la proliferació de màfies.

I en mig d’una crisi que ha obert els ulls de molta gent al paper essencial que fan moltes persones immigrades per sostenir la societat -proporcionant cures de tot tipus, recollint collites, transportant aliments, netejant cases i edificis, fent funcionar comerços i supermercats…- el govern central s’ha negat ni tan
sols a assegurar que totes aquestes persones tinguin papers i accés als minsos ajuts disponibles per a la resta de la població.

Ara bé, no es tracta de queixar-nos, d’inspirar llàstima. Es tracta d’exigir els nostres drets, els drets de tothom, de mostrar la solidaritat entre nosaltres. També d’oferir la nostra solidaritat a qui la necessiti i de demanar a totes les organitzacions i persones que defensen la igualtat a unir-se amb nosaltres.
Denunciem, això sí, les múltiples discriminacions i les seves causes – econòmiques, polítiques, legals i institucionals. Més enllà de la denúncia, però, volem crear un moviment -a Catalunya, a l’Estat espanyol, a escala internacional- capaç de revertir aquestes injustícies. Per tant, us convidem a una concentració aquest 17 d’octubre, que coincidirà amb altres de semblants a diferents ciutats i països i que esperem que sigui un petit pas endavant cap a aquest objectiu.

Volem una vida digna per a tothom i per tant reclamem:
Papers per a tothom, sense restriccions. Empadronament sense domicili fix a tots els municipis, sense traves i sense trampes. Nacionalitat sense exàmens. Arrelament i renovació sense contracte laboral d’un any. Abolició dels CIEs i fi de les expulsions. Prou atacs feixistes contra refugiats, infants i joves que immigren sols i altres persones i col·lectius.

Visca la lluita pels drets de les persones migrants… i de tothom!

Del 26 al 30 d’AGOST: CARAVANA OBRIM FRONTERES 2020

LA CARAVANA Obrim Fronteres S’ORGANITZA DE NOU!!

Enguany,  tindrà dos llocs de celebració a nivell estatal: Bilbao i València. Tindrà lloc del 26 al 30 d’agost. Des de Catalunya, ens afegirem a la proposta de València.

El PROGRAMA que hi ha previst és el següent (per ara és provisional):

També pots consultar el programa provisional fent clic aquí.

Si vols llegir i/o adherir-te al MANIFEST de la caravana, ho pots fer a través d’aquest enllaç:
https://abriendofronteras.net/europa2020/manifiesto/

Si et vols INSCRIURE a la Caravana Obrim Fronteres d’enguany, escull el teu destí i omple el formulari corresponent:

VALÈNCIA: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfhUr3O3oAmo0UnAVNcjzuE20HZfV5CBvWTQEUramazTcyAGQ/viewform 

BILBAO: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfo9zbDtx6o9yDCxqyT_B_RKvF7791qFz5HtkWQg-DNkyB2zQ/viewform 

ASSEMBLEA CIUTADANA PEL CLIMA

Cal repensar com entenem la participació ciutadana. Les mesures per pal·liar la #crisiclimàtica han de sorgir d’un debat obert i vinculant. Demanem a la Generalitat que constitueixi una #AssembleaPelClima.

Volem que la ciutadania pugui decidir com afrontar l’emergència climàtica.

Democratitzem la Taula Social del Canvi Climàtic!

Us podeu adherir a aquesta campanya a través omplint aquest formulari o bé enviant l’al·legació que ha fet Assemblea Ciutadana pel Clima a la Generalitat.

#nohihaplanetaB

 

PALESTINA NO ES VEN

Dimecres 1 de juliol ens concentrem en diverses ciutats CONTRA L’ANNEXIÓ DELS TERRITORIS PALESTINS OCUPATS I PELS DRETS DEL POBLE PALESTÍ!

Respectarem les mesures sanitàries estipulades referents a les distàncies de seguretat i l’ús de mascaretes.

Ens trobarem a la Plaça Sant Jaume a les 19,30h!

Us hi esperem!!

LES ARMES NI EDUQUEN NI CUREN. LES ARMES MATEN

Davant la impossibilitat de dur a terme el Saló de l’Ensenyament de forma presencial a causa de la pandèmia, Fira de Barcelona ha creat una plataforma digital per poder celebrar-lo de forma virtual.

Un any mes, fent cas omís de la moció 55/XI, aprovada el juliol del 2016, que entre altres coses (apartat e) demana d’ evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i evitar també que sigui present a espais educatius i promocionals com el Saló de l’Ensenyament”, Fira de Barcelona torna a convidar-hi l’exèrcit. Aquesta vegada en un stand virtual.

Les entitats, col·lectius i sindicats membres de la plataforma @desmilitaritzem denunciem, un cop més la presència, de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament. Per aquest motiu alcem la veu per dir ben alt:

Fora l’exèrcit del Saló de l’Ensenyament de Barcelona – Fira Campus Virtual. #LesArmesNoEduquen #LesArmesNoCuren les armes maten @AdaColau @JosepBargallo @angelschacon ens sou còmplices un any més @Defensagob @DiariEducacio https://t.co/0Z6lzpgasw

24 maig: RESISTÈNCIES I SORORITATS FEMINISTES ANTIMILITARISTES EN TEMPS DE PANDÈMIA

 

En commemoració pel Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, des de Dones x Dones estan organitzant un acte en línia sota el títol “Resistències i Sororitats Feministes Antimilitaristes en Temps de Pandèmia”.

A l’acte hi participaran: Nadia Ghulam (Afganistan), Jasmina Mujezinovic (Bòsnia- Herzegovina), Marina Gallego i Glória Amparo Suárez (Colòmbia), Lily Traubmann (Israel), Ivonne Mansbach (Israel), Arabiya Mansur (Palestina), Salam Almaslamani (Palestina), Elena Vilenskaya (Rússia – Txetxènia), Naha Hmetu (Sáhara) i Satsa Zajovic (Sèrbia)

L’activitat serà en castellà, excepte la companya Palestina, a qui traduirem, a través de la Plataforma Zoom. També la podreu seguir en viu pel canal de Youtube de Ca la dona.

Guardeu-vos la data perquè serà molt interessant!

 

Si us hi voleu inscriure, ho heu de fer AQUÍ

 

17maig- DIADA INTERNACIONAL CONTRA LA LGTBI-FÒBIA

El Dia Internacional Contra l’Homofòbia, la Lesbofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia se celebra el 17 de maig amb motiu de commemoració de l’eliminació de l’homosexualitat com a malaltia mental per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 17 de maig de 1990. D’això, només en fa 30 anys.

 

Avui, tot i que hem avançat en alguns aspectes, l’LGTBIfòbia continua molt present a les nostres vides, als nostres carrers i a la nostra societat.

Per això, cal que seguim lluitant, avui i cada dia, contra la repressió que encara pateix aquest col·lectiu!

#StopLGTBIfobia