Dissabte 17 D’OCTUBRE: CONCENTRACIÓ

Per una vida digna: papers, sanitat, educació… i drets

El panorama -sanitari, econòmic, ecològic, polític- és esgarrifós per a gairebé tothom que no formi part de l’u per cent que ha augmentat la seva riquesa amb la crisi i l’infortuni dels altres. Però per a les persones migrants ho és encara més. Si en molts casos la seva -la nostra- situació ja era desesperant abans de l’impacte de la pandèmia, ara s’ha tornat insuportable del tot i les perspectives no són gens reconfortants. Heus aquí només uns quants exemples.

Mirem què passa amb les persones que intenten entrar en la Fortalesa Europea. Països tercers són pagats per retenir-les i reprimir-les, els països fronterers de la UE les rebutgen amb violència fent cas omís del dret a demanar refugi i si, malgrat tot, sobreviuen i aconsegueixen a entrar-hi, són internades en veritables campaments de concentració com el de Mòria. I el nou pacte europeu sobre immigració i asil, lluny d’afavorir l’acollida, se centra en l’expulsió i a l’Estat espanyol els CIEs ja tornen a estar oberts.

Pensem ara en les persones que ja són -ja som- aquí. La vida està permanentment marcada per la incertesa i la precarietat. Tens un permís de residència i treball avui, però el podràs renovar demà si perds la
feina? Anys arrelant-te a la societat, però impossible trobar un contracte que et permeti la regularització. Encara més anys aguantant amb penes i treballs, però no pots accedir a la nacionalitat espanyola per culpa d’un examen dissenyat per excloure’t, perquè no et contesten o perquè no hi ha cites. O potser no has pogut ni tan sols empadronar-te per tal que el sistema, almenys, reconegui la teva existència.

I què dir dels infants i joves tutelats i extutelats, desemparats pel govern, criminalitzats pels mitjans i la policia, i assetjats per l’extrema dreta? La aclaparadora manca de cites d’estrangeria provoca la desesperació de les persones migrades i la proliferació de màfies.

I en mig d’una crisi que ha obert els ulls de molta gent al paper essencial que fan moltes persones immigrades per sostenir la societat -proporcionant cures de tot tipus, recollint collites, transportant aliments, netejant cases i edificis, fent funcionar comerços i supermercats…- el govern central s’ha negat ni tan
sols a assegurar que totes aquestes persones tinguin papers i accés als minsos ajuts disponibles per a la resta de la població.

Ara bé, no es tracta de queixar-nos, d’inspirar llàstima. Es tracta d’exigir els nostres drets, els drets de tothom, de mostrar la solidaritat entre nosaltres. També d’oferir la nostra solidaritat a qui la necessiti i de demanar a totes les organitzacions i persones que defensen la igualtat a unir-se amb nosaltres.
Denunciem, això sí, les múltiples discriminacions i les seves causes – econòmiques, polítiques, legals i institucionals. Més enllà de la denúncia, però, volem crear un moviment -a Catalunya, a l’Estat espanyol, a escala internacional- capaç de revertir aquestes injustícies. Per tant, us convidem a una concentració aquest 17 d’octubre, que coincidirà amb altres de semblants a diferents ciutats i països i que esperem que sigui un petit pas endavant cap a aquest objectiu.

Volem una vida digna per a tothom i per tant reclamem:
Papers per a tothom, sense restriccions. Empadronament sense domicili fix a tots els municipis, sense traves i sense trampes. Nacionalitat sense exàmens. Arrelament i renovació sense contracte laboral d’un any. Abolició dels CIEs i fi de les expulsions. Prou atacs feixistes contra refugiats, infants i joves que immigren sols i altres persones i col·lectius.

Visca la lluita pels drets de les persones migrants… i de tothom!

Sharing is caring!