EINA DE LA PAU 2021

Ja tenim a punt l’Eina de la Pau d’aquest curs! Enguany, duu per títol: “Davant del COVID-19: Oportunisme vs. oportunitat”.

 

Enguany, el Dia Escolar per la No Violència i la Pau -el DENIP- també arriba, és clar, marcat per una pandèmia de caràcter global que mai no havia estat tan fulminant ni de tanta magnitud.  Fins ara, el DENIP havia estat una oportunitat per introduir en l’àmbit escolar un temps per al treball de construcció de la cultura de pau, entenent la pau com un horitzó a atènyer i, per tant, com un (llarg) camí a recórrer.  Durant aquest trajecte calia anar descobrint les innombrables situacions d’injustícia presents al món i en les nostres societats opulentes per anar prenent consciència que la pau és fruit de la justícia, de la justícia social, i que sense aquesta no és possible el món en pau que desitgem. Enguany, la pandèmia global en la qual es troba immers tot el planeta no atura pas aquest treball necessari a les aules, però per tractar-se d’un “fet social total” que ho ha convulsionat tot, potser cal repensar l’enfocament del treball a desenvolupar, començant per prendre consciència d’aquesta visió universal que caracteritza aquesta crisi que no és només sanitària. Efectivament, patim el famós “efecte papallona”: algú, a l’altre cap del món, menja un estrany animal i tres mesos més tard, mitja humanitat es troba en quarantena. Es fa evident que el planeta és un sistema en el qual tots els elements que el composen, per insignificants que puguin semblar, interactuen els uns amb els altres i acaben per influir en el conjunt.

Per altra banda, sembla força compartida la percepció que la pandèmia, tot i la seva excepcionalitat, no ha fet res més que evidenciar d’una manera radical i crua les enormes desigualtats existents entre les diferents comunitats humanes d’arreu del món i fins i tot a l’interior mateix d’aquestes, les greus carències en l’accés als serveis que fan possible dur una vida digna, les mancances inacceptables en el dret al treball o a l’habitatge. La COVID-19, per dir-ho així, ha actuat com el compost químic que no fa tant revelava la imatge del paper fotogràfic quan aquest s’hi submergia. És per això que hem llegit del dret i del revés que no volem tornar a la normalitat, perquè aquesta normalitat és el problema. No podem seguir vivint en un món tan injust, tan desigual i tan ecocida. Qualsevol resposta postpandèmia caldria que es recolzés, com suggereix el filòsof francès Edgar Morin, en “els principis d’una economia veritablement regenerativa, basada en les cures i en la reparació”.  El concepte de “seguretat nacional” hauria d’incloure a partir d’ara la redistribució de la riquesa i una fiscalitat més justa per avançar cap a escenaris més justos socialment, que són la clau de volta per anar fent camí en aquesta ruta cap a la pau.

També la pandèmia ha suposat una absoluta desqualificació del llarg període neoliberal imperant, sobretot de les seves polítiques de privatització dels sistemes públics de salut que s’han revelat criminals i absurdes. L’historiador i escriptor israelià Yuval Noah Harari ha deixat dit: “els governs que van estalviar despeses en els darrers anys retallant els serveis de salut, ara hauran de gastar molt més a causa de la pandèmia”.  Finalment, hem vist com la paralització de l’activitat donava un respir a la natura. Tot un senyal que el model actual de producció que porta decennis saquejant-la i modificant el clima pot portar la vida humana de la Terra al col·lapse. Un col·lapse contra el qual no hi haurà cap vacuna com les que ara la comunitat científica cerca contra rellotge.

Des de diferents angles, els articles que conté aquesta EINA tenen la intenció d’ajudar perquè el professorat es pugui endinsar una mica més en l’anàlisi de la situació present i poder posar en relació la societat i el món que queda després de la pandèmia amb la recerca dels camins que cal transitar per anar atansant les nostres societats a la pau que anhelem. Les propostes didàctiques poden servir per al treball a l’aula amb l’alumnat, com a punt de partida, com a petites eines per anar fent via, malgrat tot, cap a la pau.

Bon DENIP a totes i a tots!

Secretaria de Moviments Socials d’USTEC·STES (IAC)

Sharing is caring!