Els bancs que inverteixen en armes. Informe 28: DELÀS

Portada_Informe_BancaArmada2016

Aquest nou informe del Centre Delàs sobre les inversions dels bancs en armes revela el finançament de 34 empreses d’armes nuclears, de bombes de dispersió i armes convencionals per part de 72 bancs, asseguradores i empreses d’inversió.

Aquestes entitats financeres identificades com a Banca Armada han dedicat 80.000 milions d’euros al finançament del sector armamentístic entre 2011 i 2016, i entre elles es troben els principals bancs espanyols i estrangers que operen a l’Estat i grans empreses asseguradores, destaquen per la seva gran presència en tant que banques comercials, els importants volums d’inversió en armes i pel tipus d’armament finançat.

Autores: Jordi Calvo Rufanges, Michelle Delgado i Ana Fraga

Pot descarregar aquí l’informe en català castellà

Sobre el Bombardeig de l’ OTAN a l’ Hospital de Kunduz

Escrit de la Plataforma anti-OTAN de Zaragoza

El reciente ataque de la OTAN contra un hospital de Médicos Sin Fronteras en Kunduz es un crimen de guerra que lamentablemente no puede sorprendernos.

Desde que la OTAN invadió Afganistán en 2001 son innumerables los ataques contra personas e infraestructuras civiles. Desde la Plataforma Anti OTAN de Zaragoza queremos denunciar que en las intervenciones de la mal llamada alianza atlántica el principal objetivo es la población civil. A pesar del intento de silenciar lo que ocurre en lugares como Afganistán o Pakistán es imposible esconder sucesos como el reciente ataque contra la misión humanitaria de Médicos Sin Fronteras, o el ataque en 2008 contra la comitiva de una boda en Deh Bala donde 3 bombardeos consecutivos acabaron con la vida de 47 miembros de la familia y amigos de la novia. Los asesinatos conocidos como “daños colaterales” son la norma, la excepción es que dichos crímenes salgan a la luz.

Como resultado de este bombardeo todas las agencias humanitarias han salido de Kunduz. Nos preguntamos si no sería ese el verdadero objetivo del ataque ya que la OTAN conocía de antemano las coordenadas del hospital. MSF es conocida no sólo por prestar ayuda humanitaria en zonas de conflicto o desastres naturales, sino también por denunciar violaciones de derechos humanos y del derecho internacional. Actividades, sin lugar a dudas, incómodas para aquellos cuyo modus vivendi es la muerte y el expolio de las naciones más pobres.

La ISAF, Fuerza de Asistencia para la Seguridad, es la coalición de países para la invasión de Afganistán cuyo mando fue asumido por la OTAN en el año 2003. En la actualidad está compuesta por unos 13.000 soldados de los cuales 10.000 son norteamericanos. El bombardeo del hospital de Kunduz ha sido llevado a cabo por aviones estadounidenses que forman parte de la ISAF, por lo tanto, toda la responsabilidad de este crimen debe atribuirse a la OTAN y no a un único país. Reducir la autoría de este bombardeo a las fuerzas estadounidenses es un claro intento de evitar responsabilidades para países miembros de la OTAN que, a diferencia de los EE.UU, sí han firmado la adhesión al Tribunal Penal Internacional habilitado para juzgar los crímenes de guerra.

El hecho de que la misma coalición que asesina civiles y destruye hospitales en Kunduz esté a punto de comenzar unas maniobras militares en nuestra ciudad es desde cualquier punto de vista inaceptable. Nos negamos a tolerar que la OTAN, una organización con un extenso historial de crímenes de guerra, se pasee impunemente por nuestra ciudad, o por cualquier otra.

Plataforma Anti-OTAN de Zaragoza

Ajut a les persones refugiades. No a la guerra, no a l’OTAN

WarStartHereManifestació: 31 d’octubre, a les 12h, a la plaça Universitat.

Ajut a les persones refugiades. No a la guerra, no a l’OTAN

L’OTAN prepara una de les maniobres més grans de la seva història al sud d’Europa (Espanya, Itàlia i Portugal), la Trident Juncture, amb la participació de més de 30.000 efectius (8.000 d’espanyols) de 30 països i que tindran lloc durant el mes d’octubre i fins al 6 de novembre. El propòsit és, com en altres ocasions, l’entrenament per fer la guerra a gran escala.

Des del final de la Guerra Freda les intervencions més conegudes de l’OTAN han estat els bombardejos sobre Iugoslàvia arran de la guerra de Kosovo (1999), les intervencions militars a l’Iraq i l’Afganistan (a partir de 2001) i la guerra a Líbia (2011). A aquestes s’afegeix la crisi d’Ucraïna de 2014, que provoca que l’OTAN recuperi la seva missió històrica d’oposició a Rússia. Per altra banda, a l’Estat espanyol, a les bases de Rota (Cadis) i Morón (Sevilla), els EUA han desplegat nous dispositius de guerra. A Rota, el temut escut antimíssils. A Morón, es situa l’AFRICOM (el comandament dels EUA a l’Àfrica) amb 2.400 marines dels EUA disposats a llençar atacs allà on convingui del Sahel o l’Àfrica subsahariana. Les bases de Rota i Morón serviran de punt de partida per les intervencions militars nord-americanes i faran de l’Estat espanyol un objectiu militar de primer ordre. A més, l’increment de militars nord-americans a Morón incompleix el punt 3 del referèndum de 1986 sobre la permanència de l’Estat espanyol a l’OTAN.

Mentre els nostres governs s’entrenen per fer la guerra, desenes de milers de persones refugiades fugen de les guerres de Síria, l’Iraq i l’Afganistan, entre d’altres, per a intentar arribar a Europa. Unes guerres que, recordem-ho, van ser alimentades o fins i tot iniciades pels EUA, els seus aliats europeus i també per Rússia. Les criminals accions d’aquests darrers estats han convertit avui Síria, Iraq i l’Afganistan en països ingovernables on impera el caos promogut des de l’exterior.

El cas de Síria és ben paradigmàtic. Uns (Rússia) ajuden el règim de Baixar al-Assad, altres (alguns països de l’OTAN i del golf Pèrsic) donen suport a alguns rebels, mentre que les xarxes de contraban de petroli, la passivitat de la comunitat internacional i el descontrol en el comerç internacional d’armes, entre altres factors, facilita l’extensió de la guerra. Sense que es duguin a terme les iniciatives polítiques per aturar-la, ja es comptabilitzen més de 250.000 víctimes mortals i la xifra de població refugiada es troba per sobre dels quatre milions. I ara, aquell caos que els governs han ajudat a crear es pretén resoldre amb una possible intervenció militar de major envergadura. El que cal és un desplegament de mesures diplomàtiques i polítiques que promoguin una solució negociada a la guerra i -tot i que ara sigui massa tard per a Síria- una sèrie de mesures de caràcter preventiu que vagin des de l’enfortiment de les polítiques de comerç i control d’armes, la defensa dels drets humans i la justícia global fins a la pressió econòmica i política sobre règims autoritaris. Aquestes mesures evitarien el sorgiment de noves Síries.

Per això cal sospitar que les actuals maniobres de l’OTAN puguin tenir com a objectiu, com ara i sempre, preparar-se per envair qualsevol país, potser Síria, amb les conseqüències catastròfiques que això pugui tenir, o una demostració de força davant Rússia o la Xina. Avui com ahir, cal cridar contra la guerra i contra l’OTAN. No podem oblidar que l’OTAN és el màxim representant del militarisme a nivell mundial, que s’atorga la funció de solucionar els conflictes mitjançant la guerra i que és el causant de l’augment de la despesa militar.

La solidaritat de la ciutadania i les iniciatives municipalistes són lloables però no poden substituir la responsabilitat i les obligacions que els Estats i les organitzacions internacionals tenen amb la legislació internacional relativa al dret a refugi i asil, i en especial l’espanyol, que és en l’actualitat un dels països amb la política d’asil més restrictiva de la UE. En aquest sentit, també s’ha posat de manifest el qüestionable i mediocre paper de la UE i dels països que la composen en la gestió política del dret a l’asil i el cinisme amb què els països de la UE estan discutint la política de quotes. A més a més, la Unió Europea, lluny de facilitar l’accés a la protecció internacional a persones refugiades que es troben en països d’origen i trànsit, ha centrat tots els seus esforços en impedir l’arribada d’aquestes persones a les fronteres europees prioritzant el seu reforç, el seu control, així com l’externalització de les mateixes per sobre dels drets humans i del dret d’asil. La FINALITAT és impedir com sigui la seva arribada deixant-los atrapades en països on les seves vides corren greu perill. En paral·lel cal també mobilitzar-se i reclamar una veritable política pública en favor de la pau, els drets humans i la cooperació al desenvolupament, polítiques que han estat greument afectades per les retallades pressupostàries i la manca de voluntat política del Govern català. En definitiva, per construir les bases d’un món més just i sense guerres cal exigir a Catalunya, Espanya i la UE l’enfortiment de les iniciatives de construcció de pau, de desarmament, de la resolució pacífica dels conflictes, de la defensa dels drets humans, el dret internacional humanitari i per donar acollida a totes aquelles persones que fugen de les guerres i de tota situació de violència i injustícia.

Plataforma Aturem la Guerra / Stop Mare Mortum / Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global

Barcelona, octubre de 2015

EN SOLIDARITAT AMB PALESTINA CONCENTRACIÓ 20 D’OCTUBRE. CONVOCADA PER DIVERSES ASSOCIACIONS.

Palestina 20octPortem la solidaritat internacional amb la resistència popular palestina un pas més a través del boicot, la desinversió i les sancions (BDS):

– Exigint un embargament militar contra Israel
– Que Catalunya aturi TOTES les complicitats (institucionals, econòmiques, acadèmiques, polítiques, empresarials) amb Israel

Vine dimarts i mostra la teva solidaritat amb la població palestina!

#‎SolidarityWaveBDS‬ ‪#‎IsraelNoEsReferent‬

Afectades per la imposició de les grans infraestructures TTIP, Pla Juncker i deutes il·legítims vs sobiranies populars

ConferenciaTTIPDivendres 09/10/15 de 17:00 a 21:00. Casa del Mar, Albareda, 1, Barcelona

Les grans infraestructures són sovint presentades com un repte tècnic i tecnològic vinculat a la idea de progrés i desenvolupament. “Anar més enllà, fer-ho més ràpid o permetre el trànsit de més persones o mercaderies, és quelcom que fa que les nostres societats avancin”. Aquesta lògica s’imposa com a irrefutable en tot el planeta, minimitzant els seus elevats costos tant econòmics com socials i ambientals, i amagant altres interessos. Les infraestructures doncs, esdevenen les venes de trànsit del comerç i són essencials en l’expansió del capitalisme.

En els darrers anys, la financiarització de l’economia ha permès que el capital financer especulatiu incideixi de manera determinant en l’assignació, planificació i execució de les infraestructures. Això ha beneficiat clarament les empreses transnacionals, que a més treuen profit dels acords de lliure comerç per realitzar la seva activitat amb impunitat.

En la conferència proposem una anàlisi col·lectiva en profunditat que ens permeti enxarxar lluites. Per exemple, escoltarem l’experiència llatinoamericana sobre els impactes de tractats de lliure comerç, com és el cas del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLCAN). Ens mirarem en el mirall de plans d’integració de les infraestructures a Amèrica central , i Amèrica del Sur. També podrem establir paral·lelismes amb la lluita contra el Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP), que es negocia actualment, i amb el Fons Europeu per Inversions Estratègiques, conegut com a Pla Juncker.

Un altre element clau es troba en la reflexió des de les comunitats, col·lectius i organitzacions afectades pels grans plans d’infraestructures. La seva resistència i les seves alternatives, des dels territoris directament afectats per la construcció, des de territoris del Sud Global que pateixen acaparament, en els centres urbans per la seva condició de hubs forçats on es concentren grans vies de transport i mercaderies o com a nous empobrits obligats a assumir deutes il·legítims; aposten per la recuperació de la sobirania (energètica, alimentària, cultural, …); en contraposició als projectes que impulsen i perpetuen un model d’acumulació i despossessió que no situa en el centre, ni com a prioritat, les necessitats de les persones.