El CFA Freire va ser col·legi electoral el passat 1 d’octubre. Ens vam assabentar de manera fortuïta, dimecres al matí, quan en consultar la web d’escoles obertes vam veure els centres que hi havia a Nou Barris. N’érem un dels 28 col·legis d’aquest districte de Barcelona.

Mai havíem estat col·legi electoral i desconeixíem quin era el funcionament més elemental. A més, tot el que envoltava el referèndum (publicitat, urnes, paperetes, webs que informaven del col·legi on votar…) estava fortament perseguit pel govern de l’Estat que el considerava il·legal. Tant és així que dimarts els mossos d’esquadra van anar als centres educatius per informar (o espantar) als directors o directores de la instrucció 5/2017 de la Fiscalia Superior de Catalunya. Érem responsables de tot el que passés al centre, tant si hi érem com si no. I, fins i tot, ens advertien de l’obligació d’impedir-ne l’obertura (ja que l’Administració podria tenir duplicat de les claus).

Davant l’amenaça d’impedir el referèndum per tots els mitjans, dijous al vespre es va fer una trobada d’entitats del districte per veure quina era la millor manera, dins les nostres possibilitats, per facilitar que es produís el referèndum.
Divendres 29, la Consellera d’Ensenyament va cessar temporalment del càrrec els directors i directores. Vam fer el claustre que teníem previst, on vam exposar la situació. Alguns docents es van oferir per fer torns i proposar activitats, i així mantenir obert el centre tot el cap de setmana perquè els veïns pogueren fer-ne ús.

Molta gent del barri es va atansar en un moment o altre entre divendres i dissabte. També antics i nous alumnes. Les activitats (jocs de taula, cartes, maquillatge per a infants…) que no faltaven, eren el de menys. La gent, sobretot, tenia ganes de reunir-se i estava convençuda que amb la seva presència ajudaven el centre a mantenir-lo obert. Els mossos d’esquadra van passar dissabte al vespre per veure què es feia, però ja no van tornar. Més tard, un grup d’activistes van explicar com actuar en cas de presenciar alguna agressió. La nit del dissabte, es va apropar al centre força gent per passar-hi la nit. I els que marxaven es citaven per a la xocolatada de les 5 del matí.

Diumenge de matinada i nervis. A més de la xocolatada, urnes, paperetes i sobres van aparèixer. Semblava que la jornada electoral podria fer-se amb normalitat i, mentre es constituïen les meses electorals, la gent estava un poc per aquí un poc per allà. Però la policia nacional va presentar-se també i, sense dir ni ase ni bèstia, empenyent a tothom, estigués enmig del seu camí o no, van obrir-se camí fins endur-se les urnes, paperetes i sobres… 8.55 del matí. La gent no s’ho esperava. Ferits per terra. Una dona gran amb el cap ensangonat. Crits reclamant una ambulància. Resistència pacífica. Càntics per espantar la por. Més ferits. Llàgrimes. Ràbia. Pèrdua d’innocència. I valor. Valor per aixecar-se i dirigir-se cap a altres col·legis electorals on potser tornarien a viure imatges semblants. Valor per votar. Valor per esperar-se fins el recompte final. I més valor per suportar com molts mitjans de comunicació manipulen allò que vam viure.

Víctor Guinot (director del CFA Freire), amb l’ajut de veïns del barri

Aquesta va ser una de les primeres imatges de ferits que va difondre’s aquell dia. És la dona gran amb el cap ensangonat mencionada abans. Com ella en van ser molts els ferits. Més de 800. Va haver-hi més imatges i vídeos que podeu trobar al compte de twitter @CFAFreire.

Els dies següents diferents iniciatives van mostrar rebuig a la repressió que vam viure. I volem compartir una imatge dolça que es va fer a l’escola el dimarts 3.