Davant la criminalització del professorat per part del govern del PP que es manifesta amb la reunió, que la setmana vinent de dos Secretaris d’Estat amb les famílies denunciants de Sant Andreu de la Barca, i el comunicat del Ministerio que veu casos d’adoctrinament i que podrien derivar en delictes d’odi en més d’una seixantena de casos en 45 centres educatius, USTEC·STEs (IAC) vol deixar clar que això suposa una línia vermella, una purga del professorat que no pensem admetre i a la qual ens oposarem amb totes les nostres forces. També volem recordar que és molt greu que s’assenyali directament els docents, que, de cop, han esdevingut objectiu de grups d’una ultradreta que actua amb total impunitat.

Les denúncies, segons tots els indicis, no tenen fonament, les acusacions són deformacions de la realitat i tot plegat correspon a un atac deliberat a l’escola catalana amb una clara finalitat política. Els denunciants s’han saltat tots els protocols per fer arribar qualsevol queixa que tinguin respecte al funcionament del centre, com ara adreçar-se a la direcció o a la inspecció educativa, la qual cosa és una prova fefaent que l’únic que busquen en realitat és disparar contra l’escola.

Els centres educatius treballem des de la proximitat amb les persones per tractar tot el que passa. Aquí ha fallat el procediment. S’ha saltat el primer punt: tractar el que molesta directament al centre i si no hi ha resposta anar pujant estaments (recorregut de baix a dalt). Aquest és sempre el procediment més respectuós amb totes les parts i el que acaba aportant més qualitat en el procés, si el que es busca són estratègies per resoldre desacords. Per tant, el procediment triat ja és indicador que no es busca resoldre els desacords, sinó altres objectius. I com a docents una altra constant de la nostra feina també és treballar per harmonitzar les diferències. Ara bé, si hi intervenen procediments externs, tot es desenfoca i difícilment es troben mesures conciliadores.

L’escola i l’institut són espais de formació d’una ciutadania crítica i responsable, de circulació d’idees en llibertat, on la llibertat d’expressió, de pensament i de càtedra no poden estar en qüestió. La desautorització permanent del professorat pot tenir conseqüències molt negatives, no només en la salut democràtica de la nostra societat i en la competència social i ciutadana de l’alumnat, sinó també en el rendiment del nostre sistema educatiu. El Ministerio i els mitjans de comunicació que insisteixen en el discurs de l’adoctrinament a l’escola catalana no saben el mal (o sí) que estan fent a l’educació del país.

Els centres educatius no són bombolles aïllades del món que els envolta; ans al contrari, l’obligació de qualsevol docent, sigui quina sigui la seva especialitat, és ajudar l’alumnat a comprendre els fenomens socials i polítics que es viuen al seu entorn, sempre des del respecte a les persones i a la pluralitat de l’alumnat. Una pluralitat que també s’ha de preservar entre el professorat i que és justament la que vol anihilar el Ministerio amb la seva actuació que facilita, i molt, el 155. Aquesta pluralitat és la garantia del no adoctrinament i que el sistema públic garanteix precisament aquesta pluralitat docent. Adoctrinar és el que fan els règims totalitaris que només accepten una explicació dels fets polítics i socials. Adoctrinar és que el professorat faci el que li dicta el poder.

S’abusa del delicte d’odi, que fou un delicte pensat per defensar a les minories dels abusos de poder i no per defensar el poder de la crítica, sempre necessària, perquè una societat democràtica avanci.

També es qüestiona el dret de vaga de l’alumnat que la LOMCE va intentar suprimir en els seus primers esborranys però que finalment no ho va fer. Es diu que menors s’han manifestat en horari escolar i és cert. Aquest curs hem viscut les vagues estudiantils més massives de tota la nostra història, amb manifestacions al setembre de 80.000 estudiants fins aleshores mai vistes. Hem de recordar que, a partir dels 14 anys, el jovent té dret a fer vaga i que l’obligació dels centres i de les famílies és protegir els drets dels menors, no pas erosionar-los.

USTEC·STEs fa una crida a tot el professorat i a la resta del personal dels centres educatius a mobilitzar-se en defensa de la llibertat d’expressió, de càtedra i de la democràcia i a solidaritzar-se amb tots i totes les companyes assenyalades o inculpades. No podem permetre una purga del professorat per motius polítics. Ens hi va la feina i l’educació del país. Convoquem a fer assemblees de treballadors i treballadores als centres educatius que formulin propostes. Us animem a participar a les assemblees que es convoquin per discutir sobre aquest tema i de les quals no solament hauria de sortir un posicionament del col·lectiu sinó les propostes de mobilització que com a col.lectiu estem disposats a portar a terme. Us convidem també a estar amatents a les mobilitzacions que es convocaran en els propers dies i que intentarem que siguin el màxim d’unitàries possible.

USTEC·STEs, 4 de maig del 18