L’article 36 del Decret 102/2010 d’autonomia dels centres educatius deia:

Substitució temporal de persones membres de l’equip directiu
A partir de l’inici del tercer mes de baixa o d’absència temporal de la persona titular d’un òrgan unipersonal de direcció del centre, el funcionari o funcionària docent designat o designada per exercir transitòriament les funcions de l’òrgan té, per la durada del nomenament, els mateixos drets i obligacions que corresponen a la persona titular.

La Sentència 577/2012, que va estimar parcialment el recurs d’USTEC·STEs contra aquest decret, estableix clarament en el fonament de dret 5è que les persones que assumeixin càrrecs de l’equip directiu amb un nomenament han de cobrar des del primer dia el complement retributiu:

Cal estimar, en canvi, el recurs en allò que es refereix a l’article 36. En efecte, l’esmentat precepte disposa que el funcionari docent designat transitòriament per assumir les funcions dels òrgans de direcció vacants per baixa o absència temporal només assumeix els drets i obligacions de la personal titular a partir del tercer mes. No hi ha dubte que l’article admet que el nomenament en substitució es faci a partir del primer dia de baixa, com és natural doncs si el càrrec existeix és perquè hi ha una necessitat objectiva, necessitat que no pot quedar desatesa durat dos mesos. Resulta absurd doncs que el substituït no disposi dels drets i deures inherents al càrrec des del mateix moment del nomenament del nomenament, doncs aquest sistema de drets i deures és consubstancial al càrrec en qüestió.

L’actora planteja específicament la qüestió retributiva. Certament, en el cas que els funcionaris siguin destinats a un lloc de treball diferent al que els és propi, bé per comissió de serveis bé per encàrrec de funcions, tenen en general el dret a percebre les retribucions complementàries corresponents al lloc de treball de destinació (articles 101.3 i 105.3 del Decret 123/97 que aprova el Reglament de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya). En aquest mateix sentit, la regulació general lliga les retribucions complementàries al lloc de treball i no a la personal del funcionari –articles 22.3 i 24 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic aprovat per Llei 7/2007, de forma que inicialment cal estar al lloc efectivament ocupat. En definitiva, per meritar el dret a les retribucions del lloc de destinació cal estar a la realitat dels fets, això és, a l’efectiu desplegament de les funcions corresponents a un lloc de treball diferent al propi, sense que sigui imprescindible el nomenament formalitzat (TSJC, sentència núm. 1297/2005 de 15 de desembre).

La sentència anul·la l’article 36 del Decret 102/2010 respecte al cobrament de les funcions a partir del tercer mes, cosa que implica que s’han de cobrar des del primer dia.

Per tant, gràcies al recurs d’USTEC·STEs, la substitució temporal de les persones que fan les funcions de l’equip directiu es cobren des del primer dia.