FaPaC, USTEC-STEs, CGT, SEPC, SE, FdE i AEP, exposem els motius pels quals no acceptem el pacte proposat pel Síndic de Greuges

Barcelona, 18 de març.

Diverses entitats de la comunitat educativa, entre elles la FaPaC, USTEC-STEs, CGT , SEPC, SE, FdE i AEP, fem públics els nostres motius per rebutjar el Pacte contra la segregació escolar que aquest dilluns presenta el Síndic de Greuges. Si bé entenem i compartim que la segregació és una qüestió fonamental que cal corregir en el nostre sistema educatiu, no estem d’acord amb les polítiques que proposa la Sindicatura per acabar amb aquest fenomen al pacte. Malgrat que reconeix i denuncia la segregació escolar a Catalunya, no promou mesures suficients i eficaces per posar fi a aquesta situació.

Per això, a continuació exposem els motius pels quals no podem donar suport al Pacte contra la segregació del Síndic de Greuges:

1. No podem sotmetre a negociació un dret fonamental. El dret a l’educació és un dret fonamental, reconegut a través de tractats internacionals i recollit en normes estatals i autonòmiques, que s’ha de garantir d’acord al principi d’igualtat i no discriminació. Si no es dóna aquesta condició, no estem parlant d’un dret, sinó d’un privilegi. En el marc del pacte, el sol fet de plantejar-nos la negociació de la garantia d’un dret fonamental té com a conseqüència directa la renúncia d’aquest mateix dret.

2. No es pot signar un pacte on només guanya una part: l’educació concertada. Amb aquest pacte ens preguntem què guanya l’educació pública. No s’analitzen els motius pels quals s’estan concentrant grups socialment homogenis en determinades escoles públiques, ni es proposen mesures per evitar-los. Lluny de protegir l’educació pública com a única garant del dret fonamental a l’educació en condicions d’igualtat, el document se centra a proposar mesures de caràcter econòmic per a la consolidació dels centres privats concertats. El Síndic, fins i tot, proposa augmentar el finançament públic d’aquests centres, bona part dels quals són de titularitat religiosa. Que aquests centres rebin finançament públic és una fórmula que implica que les administracions públiques col·laboren a mantenir la segregació.

3. No estableix mesures eficaces per repartir l’alumnat amb NEE. El pacte no proposa mesures que puguin fer efectiva la necessitat d’assegurar que cada centre reflecteixi realment la diversitat social, cultural i econòmica del seu entorn. En contra del mal anomenat “dret a l’elecció de centre”, considerem que ha d’haver-hi un repartiment equitatiu de la diversitat de l’alumnat, evitant la concentració dels que tenen Necessitats Educatives Específiques en determinats centres. En relació a això, també advertim que l’informe del Síndic no tracta de revertir aquelles pràctiques que indueixen als centres educatius a competir entre ells a l’hora d’orientar a les famílies en els processos de matriculació.

4. No contempla la universalitat i gratuïtat d’altres serveis educatius. Entenem que el servei de menjador, de lleure, les sortides pedagògiques, els llibres de text o el material escolar són serveis que han de ser gratuïts per a tota la comunitat educativa. En aquest pacte només es proposa un sistema d’ajuts que és insuficient i, fins i tot, pot ser contraproduent si atenem al principi d’universalitat d’aquests serveis. A més, entenem que caldria tendir a recuperar la gestió pública i directa d’aquests serveis.

5. No té sentit signar un pacte sense tenir capacitat per fer-lo complir. Totes les mesures positives que es proposen a l’informe del Síndic ja estan contemplades a la LEC i en els Decrets que la desenvolupen. Si bé es proposa la modificació d’alguns Decrets, el Govern ja té la potestat reglamentària per fer-ho sense la necessitat de signar un pacte.

Davant això, diverses entitats de la comunitat educativa hem considerat necessari expressar el nostre posicionament sobre aquest pacte, que entenem que no revertirà la qüestió de la segregació escolar als centres públics de Catalunya. Manifestem el nostre compromís de seguir treballant plegades per incidir en l’Administració pública perquè realment es prengui la qüestió com una prioritat de política educativa pública i així ho reflecteixi en el seu exercici normatiu.