Recollida de signatures per donar suport al manifest de la plataforma Defensem l’FP
Un grup de docents ha creat la plataforma Defensem l’FP i elaborat un manifest que podeu llegir en aquesta publicació. Des d’USTEC els donem suport i us facilitem l’enllaç per si us voleu adherir (només docents amb correu xtec)
Davant la reforma curricular express de la FP prevista a Catalunya per ser
aplicada el curs vinent i sorpresivament anunciada pel Departament d’Educació
en les darreres setmanes, la comunitat docent i sindical llencem el següent
manifest :
1.- No s’ha comptat amb la opinió del professorat per quins són els continguts
a reduir o mantenir, ni quines modificacions s’haurien d’incorporar. Dubtem que la
premura per implantar aquesta reforma, la manca de transparència en el procés,
i l’absència de debat entre els i les responsables del desenvolupament dels
currículums d’una banda, i professors i professores amb implicació en el
desplegament d’una altra, hagi permès la suficient profunditat d’anàlisi que porti
a la impartició dels temaris adequats que requereix el nostre alumnat.
2.- La reducció d’hores lectives suposa una merma de la qualitat de la
formació per a l’alumne, ja amb prous carències de coneixements, i escurça
cada cop més del seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga
futura vida laboral i personal.
3.- Es produeix un buidat en els continguts específics de cada ofici que fa que
l’alumnat arribi a l’empresa amb menys coneixements elementals per
desenvolupar la seva carrera, i posa més difícil que es converteixi en un
treballador qualificat amb possibilitats de progressar en el seu sector.
4.- L’increment de les hores de pràctiques a empreses planteja problemes en
trobar llocs addicionals on poder fer la FCT amb garanties, en poder dur a
terme la consecució d’aquestes en els terminis establerts, i propicia l’augment de
les tasques burocràtiques i administratives i en dificulta les de control per part del
professorat.
5.- La reforma representa una pèrdua de capacitat de maniobra dels instituts per
adaptar la distribució de l’horari a la seva realitat social i organitzativa, i amb la
pèrdua de les hores de lliure disposició es perd la capacitat d’innovació i de
renovació periòdica dels currículums a cada moment. No veiem viable en molts
casos la pretesa igualació de continguts curriculars, que l’únic que farà és
restar-nos adaptabilitat i encorsetar-nos, i que, en cas d’aplicació, hauria d’anar
lligat a converses i renovacions de continguts permanents, consensuats de forma
democràtica pels diferents centres.
6.- No es garanteixen que les hores de professorat puguin mantenir-se en
un futur , posant en joc l’equivalent en hores acadèmiques suprimides, més d’un
5%, al desnaturalitzar-lo de la feina docent que li és pròpia, per anar-lo substituint
en càrrecs d’observador, de comercial, i de visitador casual de les empreses.
7.- Que la gran majoria de les empreses participants en el nou model, no
podran assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui
parcial, específic, i destinat a la consecució urgent de les necessitats de cada
companyia. No creiem que l’alumnat aprengui el mateix a l’empresa que a
l’escola i, per tant, no poden substituir-se unes hores per les altres.
8.- Continuaran havent disfuncions organitzatives al mantenir dos models
educatius en paral·lel. No creiem que l’esforç d’equiparació de condicions hagi
de recaure tan sols en la part educativa, i, que en cas d’aplicació de la reforma,
la part empresarial hauria d’equiparar les pràctiques duals i les de formació en
centre de treball, posant de la seva part una remuneració per a les FCT i
assegurant que l’alumnat en pràctiques no es converteix en mà d’obra
barata.
9.- Percebem amb l’experiència que tenim amb dual, per la priorització que en fa
la Generalitat de Catalunya per fomentar-la, i els processos selectius de les
empreses, que aplicar els canvis de la resolució portarà també a que es
produeixi una separació entre l’alumnat que opti per una modalitat i una
altra, que el segregui en estudiants de primera i de segona classe, i que, per
tant, es renunciï a la funció d’equiparació que hauria de fer l’escola pública.
10.- Finalment, i després de tots els punts anteriors, considerem que aquesta
reforma no va encaminada en millorar el sistema de formació reglada, sinó
tan sols a fomentar i facilitar la transició encoberta de la formació professional
ordinària tradicional cap al model dual, plantejant ja, aquesta, altres
problemàtiques que caldria abordar.
Volem deixar clar que tot això s’està fent tenint com a referència l’alternança
dual, sobre la que no s’ha fet cap valoració de l’experiència portada a terme fins
el moment, i no entenem perquè s’està intensificant la promoció d’un model que
no té cap tipus de control ni avaluació rigorosa ni científica.