Un any decebedor

Quan es compleix més d’un any del nou govern de la Generalitat i el nomenament de Josep Bargalló com a Conseller d’Educació, arriba el moment de fer un balanç general que ha resultat de ser del tot decebedor, i que a dia d’avui, quan es proposa, amb l’habitual mecanisme d’excepcionalitat de l’Acord de Govern, mantenir la retallada que impedeix exercir el dret a la reducció lectiva del professorat major de 55 anys, acaba fer vessar el got de la nostra paciència.

Demanem la seva dimissió perquè en tot aquest llarg període de temps que portem de creixement econòmic ininterromput des de 2014, l’actual titular del Departament no ha eliminat cap de les retallades més essencials implementades amb l’excusa de la crisi. Això vol dir que, faltant al compromís de l’acord amb la Consellera Ruiz de gener de 2017, no ha retornat l’hora lectiva de més, que el professorat encara pateix. Ni tan sols ha acabat de retornar a la situació anterior en què els terços de jornada passin a mitja, tal com exigeix el conjunt de la comunitat educativa, i que són mesures de qualitat inqüestionables. Tampoc ha retornat completament les retribucions suspeses corresponents a 2013 i 2014, dilatant en el temps, de manera artificial, el seu cobrament. Ni tampoc s’ha compromès a retornar el poder adquisitiu perdut del professorat, estimat al voltant d’un 25% en la darrera dècada, especialment l’increment de 6 a 9 anys en el reconeixement del primer estadi. De fet, no només no hi ha hagut cap voluntat d’acord, sinó que s’han negat reiteradament a establir un calendari de recuperació. I sempre s’ha excusat en l’absència d’un pressupost que, tal com demostra l’experiència i la normativa per a altres sectors, es pot revertir mitjançant el recurs legal del decret-llei.

No es tracta exclusivament d’una qüestió de diners. Hi ha un profund menyspreu al professorat quan es manté un horari de permanència al centre entre quatre i sis hores superiors a les retallades en el cas de secundària. També resulten molt ofensives decisions unilaterals que s’han negat a negociar, malgrat afectar a condicions laborals, com ara una avaluació competencial que comporta una insuportable càrrega de treball, una creixent burocratització de l’activitat docent. Per acabar-ho d’adobar, ha mantingut i perfeccionat el sistema de selecció arbitrari del professorat, conferint un poder excessiu a les direccions i fent que la continuïtat o proposta per a una feina depengui del dit o subjectives entrevistes, i no pas de mèrits objectius, capacitat, especialitat i transparència

De la mateixa manera, el Conseller ha tingut protagonisme en un pacte contra la Segregació que, a la pràctica, implica donar més recursos a la concertada a canvi de febles i inconcrets compromisos. O, com està succeint en l’actualitat, està tancant grups públics cara al curs vinent mentre s’està mantenint una concertada amb una demanda cada vegada més feble.

La seva actitud antidemocràtica també es mostra en la seva unilateralitat i opacitat a l’hora de modificar retroactivament el calendari escolar per acabar amb les proves extraordinàries de setembre o impedir la publicació de les conclusions positives en els estudis elaborats per la pròpia administració sobre l’experimentació de la jornada compactada a primària o secundària.

Finalment, i aquesta és una qüestió molt transcendent, volem denunciar el caos organitzat al voltant de la Formació Professional, amb un director general, Joan Lluís Espinós que ha engegat una proposta de reforma dels currículums que és una amenaça per al sistema educatiu, la qualitat de la FP i la protecció de l’alumnat i d’un professorat que, en cas que tiri endavant, podria representar un ERO contra, pel cap baix, el 10% de la seva plantilla. Entenem que aquesta iniciativa de reforma per la porta del darrere, que no ha seguit els procediments normatius exigibles respon a les exigències d’una patronal que vol posar el sistema educatiu al seu servei,  que sovint no s’ocupa prou de l’alumnat, i que posa en qüestió el rigor, seguretat i exigència d’aquesta estratègica estructura de país que és la Formació Professional reglada. A més, la voluntat deliberada de treure les competències de FP a Educació per lliurar-los a altres conselleries per tal de fer-la més vulnerable a pressions externes o corrupteles internes, ens porta a la conclusió que el director general hauria de ser cessat per l’escassa capacitat demostrada a l’hora de defensar una Formació Professional que ha de continuar a Educació.

Com a sindicat majoritari en el camp de l’ensenyament ens esperàvem que algú que afirma compartir valors d’esquerres expressés un mínim de sensibilitat amb l’ensenyament públic i, com a mínim, fes un gest que deixés clar que l’educació era important, i que l’esperit democràtic tan necessari per construir una ciutadania crítica. Tanmateix, ens hem equivocat. És per això que li demanem un pas al costat i que es triï un responsable d’educació que prengui aquelles decisions que apleguen tot el conjunt de diversitat de la comunitat educativa del país: una reversió de les retallades, el retorn vers una escola pública, catalana, democràtica, compensadora de les desigualtats, amb una inversió mínima d’un 6% del PIB, on els docents no puguin ser contractats o acomiadats com en una empresa privada, i on es deixi de fer servir excuses de mal pagador per no revertir unes retallades que, en mans de l’actual govern, han mostrat la seva intenció de fer-les estructurals.

USTEC·STEs, 7 de juny de 2019.