Avui se celebra al Parlament els 10 anys de la LEC. Des d’USTEC·STEs pensem que no hi ha res a celebrar.

De vegades se’ns diu que la LEC blinda el català a l’escola. Això no és el que es desprèn del document sobre el model lingüístic que el Departament va presentar el passat 23 d’octubre.

És una llei que privatitza. Per primer cop es va posar en pla d’igualtat l’escola pública i l’escola concertada, quan abans de la LEC l’escola concertada estava pensada per arribar on no arribés la pública. Això ha agreujat el problema de la segregació escolar.

Per acabar-ho d’adobar es va potenciar l’autonomia de centre, desenvolupada amb un decret que fa competir l’escoles per tal de captar classes mitjanes amb les famoses i lamentables portes obertes. L’autonomia de centre que s’ha implantat, però, més que una autonomia sembla un virregnat, amb unes direccions cada cop més condicionades pel Departament i amb un professorat cada cop més condicionat per les decisions de les direccions. Una autèntica piràmide que busca un sistema manipulable pel poder amb un ideal de societat també manipulable.

El Decret de Direccions, tanca el vèrtex de la piràmide, amb la contribució de la LOMCE, fins al punt que en més de la meitat, la comissió de selecció de direccions està formada per qui diu el Departament. La renovació es fa als quatre anys amb l’únic requisit del vistiplau de la inspecció. No és fins al cap de 16 anys quan la direcció té l’obligació de tornar-se a presentar al concurs. Cal recordar que en els moments on la democràcia era més present als centres educatius, la direcció era escollida pel claustre, d’entre un dels seus membres i ratificada pel Consell Escolar.

El Decret de Provisió i Perfils, més conegut com decret de plantilles, fa que en lloc de que el professorat esculli centre com passava abans, ara és el centre qui escull el professorat. Val a dir que quan es diu que és el centre qui escull el professorat, en realitat és la direcció del centre qui cada cop té més poder per escollir el professorat, fins i tot amb mecanismes de tan dubtosa objectivitat com les entrevistes. Aquest sistema ha generat una mala maror als centres fins ara desconeguda i ha generat una situació que està entre la competició i el judici, cada final de curs, per veure qui es queda al centre.

Encara falta desplegar el decret per a l’avaluació que tal i com el prefigura la LEC, no pot ser més que punitiu i poc adreçat a millorar el sistema, i més dirigit a que docents i centres competeixin en un joc de suma zero.

USTEC·STEs va presentar 675 esmenes en el procés de tràmit de la LEC amb molta menys acollida de la que hagués estat desitjable i va generar una mobilització entre el professorat amb les vagues més massives de la darrera dècada, que va evitar que la LEC fos molt pitjor.

Entre l’any 14 i el 16 vam impulsar una ILP del sistema educatiu que continua essent el nostre programa educatiu: una xarxa única de centres públics, gratuïtat de bressol a universititat, professorat seleccionat de forma objectiva i direccions escollides de forma democràtica, des del claustre, amb ratificació del Consell Escolar. L’única coincidència amb la LEC és justament la que no s’acompleix: un finançament del 6% del PIB. El darrer pressupost executat fou de 5.066 milions, quan segons el PIB català el pressupost del Departament d’educació hauria d’estar per sobre dels 15.000 milions d’euros.

USTEC·STEs, 20 de juny de 2019.