Tot i l’oposició de la majoria dels membres de la comunitat educativa, el Departament d’Educació ha decidit tirar pel dret i implementar la reforma curricular dels cicles formatius de formació professional. Per tal de buscar la legitimació social d’aquesta reforma, el Departament pretén que les organitzacions sindicals membres de la Mesa Sectorial hi participin donant la seva opinió sobre la distribució curricular per famílies professionals, per cicles formatius i per especialitats concretes i sobre l’assignació d’hores per síntesi o projectes.

Amb aquest objectiu convocarà un seguit de meses tècniques i meses sectorials de negociació durant el mes de juliol per parlar i debatre sobre aquests canvis curriculars i organitzar-los, però sense abandonar la intenció inicial de reduir hores lectives.

El Departament, el qual en cap moment ha fet cap gest real i veritable que qüestioni l’aplicació d’aquesta reforma, ha accelerat encara més la maquinària propagandística i l’ha difosa en tots els fòrums en què ha estat present argumentant, entre d’altres coses, que la reforma pretén “resoldre certes necessitats singulars i específiques” de la formació professional dual i “reduir l’abandonament escolar”.

Doncs bé, USTEC·STEs (IAC) considera que les meses tècniques i meses sectorials de negociació no són pas els fòrums on es pugui mercadejar la reordenació curricular de l’FP, sinó que, d’acord amb la normativa vigent, és en els centres educatius, avalats per la seva autonomia, on s’ha de parlar, debatre i proposar. Aquesta normativa ha de vetllar per buscar solucions a l’abandonament escolar, per millorar la qualitat educativa de l’FP i per fer de l’FP uns estudis reconeguts socialment i administrativa.

Malauradament, el Departament va en una direcció oposada, ja que, com ja ha manifestat en diferents ocasions, pretén lliurar l’FP a l’empresa a qualsevol preu i utilitza com a eina l’excusa de la formació professional dual, la qual no deixa de ser una modalitat de formació professional minoritària: la cursen menys de 5.500 estudiants, és a dir, 4,6% dels 120.000 que estudien FP (i només el 10% del total d’alumnes de segon curs).

Posar en perill la qualitat tota la formació professional català arrossegant-la cap un model minoritari, ple de deficiències i mal acollit per l’empresariat demostra una manca de sensibilitat envers aquests estudis i els seus estudiants.

És un intent de convertir la formació professional reglada en formació ocupacional, com a pas previ a la seva externalització i privatització definitiva

Compartim amb el Departament que l’alt índex d’abandonament en la formació professional reglada, especialment en els CFGM, és un greu problema. També som conscients que cal millorar els resultats acadèmics, que s’ha de potenciar la funció tutorial en l’FP, amb un seguiment individualitzat de l’alumnat, i que s’ha de millorar la inserció laboral i potenciar el caràcter emprenedor dels cicles formatius. Ara bé, no compartim que la solució d’aquesta problemàtica sigui la reducció de l’horari lectiu curricular de tots els cicles formatius reglats i el lliurament de tot, o gairebé tot, un curs acadèmic a l’empresa.

Segons el nostre parer, l’abandonament dels estudis reglats de formació professional es deu, en gran part, a la manca de reconeixement social, empresarial i institucional d’aquests estudis, no pas al reconeixement legal, perquè els CFGM estan equiparats al batxillerat i el CFGS, als estudis superiors. L’abandonament està relacionat també la manca d’una orientació prèvia realment efectiva, ja que actualment l’orientació està encaminada a determinar qui hauria d’estudiar batxillerat i qui formació professional, sense tenir en compte les diferents branques i especialitats existents d’FP. Per tant, som conscients de la necessitat de la implantació de la figura de l’orientador/a en els centres educatius.

Evidentment, també hi influeixen una infradotació estructural de recursos humans i econòmics, unes ràtios elevades, la manca efectiva de desdoblaments, la inexistència de dotacions específiques als EAPs per atendre la diversitat i la inclusió en l’FP, a més d’uns tallers i laboratoris amb uns equipaments i una maquinària insuficients, moltes vegades obsolets i reutilitzats contínuament, els quals conviden l’alumne a fugir del centre. I no s’ha de menystenir la necessitat de formar el professorat en acció tutorial i l’aposta per una veritable política de formació permanent del professorat d’FP especialitzada i tècnica gratuïta, suficient i, prioritàriament, en horari lectiu.

Per tot això considerem que és urgent i necessària una reestructuració global de la formació professional reglada que, a diferència del que proposa el Departament d’Educació, en millori la qualitat, augmenti les oportunitat laborals i professionals dels seus titulats, gaudeixi d’un reconeixement social, empresarial, institucional i internacional al llarg de la vida del titulat i vetlli prioritàriament pels interessos de l’alumnat, sense oblidar el món empresarial públic i privat. Per això proposem organitzar els estudis d’FP en tres anys acadèmics: 3 cursos de CFGM, equivalent al batxillerat amb caràcter general, i 3 de CFGS, equivalent al grau universitari.

Aquest model de posar fi a l’estigma que arrossega la formació professional reglada des dels seus inicis i ser una oportunitat per a tots i totes. És un model que pot incloure tant la formació professional en alternança dual com simple, de manera que seria en el tercer curs que l’alumne/a decidiria seguir una opció o una altra.

Ens oposem al model curricular únic plantejat pel Departament, ja que és l'equip docent del centre qui realment poden adaptar amb eficiència el currículum oficial dels cicles formatius impartits, en funció dels diferents paràmetres que el condicionen, com ara la tipologia de l’alumnat i l’entorn laboral i social i el teixit empresarial.

CAP REDUCCIÓ D’HORES LECTIVES AL CENTRE, CAP AUGMENT D’HORES D’FCT

APOSTEM PER UNA FP DE 3 CURSOS

Llegeix també la proposta i posicionament d'organització de la FP d'USTEC