Inici de curs: l’educació segueix encallada en les retallades

Objectiu de millora: més professorat

USTEC·STEs tenim comptabilitzat que caldrien més de 8.300 docents per tenir la mateixa capacitat de servei que hi havia l’any 2010. A més, tenint en compte la posterior aprovació del Decret d’inclusiva, és urgent també augmentar el personal de suport educatiu a tots els centres educatius.

La recuperació de la segona hora lectiva és irrenunciable per a USTEC·STEs. Per revertir aquesta retallada, que afecta tant les condicions laborals com la qualitat del sistema, calen 3.200 docents.

La cobertura de les dues hores lectives al professorat de més de 55 anys requeriria contractar 690 docents.

La conversió dels terços de jornada en mitges jornades, que milloraria sensiblement les condicions del sector més precari del professorat i proporcionaria als centres més hores per atendre l’alumnat, suposaria un increment de 500 docents.

La resta de docents fins als 4.390 hauria d’anar a reduccions de les ràtios, tan necessàries si volem un sistema educatiu realment inclusiu.

Més personal de suport educatiu (TEI, EEE, TIS, AEE, etc.)

Tot i ser un col·lectiu en creixement, de gran valor i essencial, juntament amb la resta de professionals, per atendre la diversitat, el personal laboral continua sent el col·lectiu del Departament d’Educació amb les condicions laborals més precàries.

Cal una plantilla pròpia del Departament, sense subcontractacions de personal extern als centres i amb personal qualificat per poder atendre com cal l’alumnat. I no oblidem que per poder parlar d’escola inclusiva hem de tenir en compte i valorar tots els treballadors/es que formen part de l’equip de professionals que la fan possible.

Hem de recordar que el 80% del personal laboral és temporal, raó per la qual demanem una OFERTA PUBLICA per a totes les categories que consolidi el treball de les persones que treballen per al Departament.

La imposició de determinada “innovació” com a religió oficial del Departament s'afegeix a la doble xarxa educativa i aprofundeix la segregació escolar.

Denunciem l’entrada d’entitats i fundacions privades que han passat pràcticament a gestionar les polítiques educatives del Departament (l’exemple més clar és l’EN21), mentre que va desapareixent la renovació pedagògica elaborada pels docents.

Alertem la comunitat educativa que bona part de les accions promogudes des d’aquest àmbit tendeixen a potenciar la competitivitat entre docents, i sobretot entre centres, tal com tradicionalment ha fet l’escola privada, i que, al seu torn, això té com a efecte aprofundir la segregació escolar. Com més competitiu és un sistema, més diferències internes apareixen entre centres i, per tant, més diferències entre alumnes i classes socials, com s’ha demostrat en experiències internacionals similars.

Un atac a la democràcia als centres: la privatització a cara descoberta

Any rere any, les adjudicacions d’estiu ens mostren amb dades fefaents com la tria a dit de les direccions ha perjudicat un nombre gens menyspreable de docents.

Enguany, de les adjudicacions d’estiu n’extraiem les dades següents:

1. De totes les adjudicacions a jornada sencera, en el 81,62% ha intervingut directament la direcció, 3 punts més que el curs passat.

2. Les places perfilades han passat de 4.344 el 2017 i 5.667 el 2018 a 6.397 aquest curs. Això representa 9,17% del total de la plantilla, mentre que el curs passat suposava el 8,19% (dos anys abans eren el 6,4%). Cal dir, però, que tot i les grans facilitats que posa el Departament a l’hora de perfilar places (que poden arribar fins a un 50% del total de la plantilla del centre), el percentatge creix mínimament gràcies a la denúncia que des d’inici ha fet USTEC·STEs. Aquest procediment és una xacra, perquè crea unes condicions laborals diferents (obtenció de lloc de treball, mobilitat…) dins els centres educatius. Aquestes places divideixen la plantilla i molt sovint els perfils no tenen res a veure amb els projectes dels centres educatius sinó amb les relacions interpersonals.

Les entrevistes personals impliquen sovint pressions a les persones que hi passen perquè renunciïn a permisos i llicències als quals tenen dret, amb la qual cosa es pot produir una discriminació de les docents en edat fèrtil o embarassades. Per tot això, des de fa tres anys USTEC·STEs ha recorregut la resolució de les adjudicacions d’estiu per via contenciosa administrativa en totes i cadascuna de les convocatòries.

Oposicions i pla d'estabilitat: cal garantir la consolidació del personal interí

28.380 vacants han estat assignades a personal interí en les adjudicacions d’estiu, la qual cosa vol dir que un 40,4 % de la plantilla és interina. Si hi sumem els nomenaments de finals d’agost i les primeres substitucions d’aquest curs 6.127, ens n’anem a un 46% de personal interí i substitut a la plantilla només en començar el curs, 6 punts més que el curs passat; i sabem que la xifra anirà creixent al llarg del curs.

USTEC·STEs considera que tan important és el nombre de places com el sistema d'accés; a més, cal un pacte d'estabilitat paral·lel per a aquell personal interí que no superi aquests processos selectius.

A partir de les dades que hem obtingut (cal recordar i denunciar que el Departament no ens ha facilitat dades oficials) sabem que vora un 10% de places han quedat sense cobrir, és a dir, unes 500 vacants del total de 5.000 places que s’ofertaven. En un context de manca de professorat, sobretot de formació professional, és totalment inadmissible i un despropòsit que es menyspreï el personal que ja treballa actualment per al Departament.

Per tot això demanem, de moment en solitari, un sistema de funcionarització del personal interí que consolidi el seu lloc de treball. Tal com estableix l’article 61 del EBEP, aquesta sistema de funcionarització pot er un concurs de mèrits.

La formació professional

Iniciem un nou curs que serà determinant per a la qualitat i el futur de l’FP pública, que està en perill per les polítiques del Departament, que compten amb la complicitat de la patronal i d’alguns sindicats. Tot i que gràcies a l’oposició de la comunitat educativa, i de la USTEC·STEs en particular, l’Administració va deixar momentàniament sense efecte la resolució que modificava l’ordenació de l’FP, no ha fet cap gest real que posi en dubte aquesta reforma.

El desplegament de l’LFQP segueix imparable, amb la Comissió Rectora ja constituïda, que exclou el sindicat majoritari USTEC·STEs. S’han establert els terminis per impulsar, definir i desplegar durant el curs 2020-21 l’Agència Pública d’FQP, els centres integrals i el model d’FP dual. Aquesta Agència representa el pitjor atac a la formació professional reglada, perquè és l’expressió de la privatització de la gestió d’aquest servei públic.

Enguany ha de ser l’any de l’equiparació salarial dels docents de formació professional, raó per la qual instem al Departament d’Educació que retiri la seva oposició i accepti la demanda que en aquest sentit té presentada USTEC·STEs als jutjats.

 La qüestió del màster de professorat i les deficiències endèmiques en la formació dels docents

Aquest estiu, per sorpresa i amb certa voluntat propagandística, el Departament d’Ensenyament ha publicat una ordre per la qual alguns centres tindran la consideració de centres formadors. Aquesta ordre li permet dissimular un dels seus principals maldecaps : les dificultats per trobar docents que vulguin tutoritzar les pràctiques del professorat de primària i del màster de secundària.

Anem a pams. Abans de les retallades, els i les docents del sistema que voluntàriament tutoritzaven les pràctiques dels estudiants rebien compensacions del Departament, cosa que fa alguns anys, amb l’excusa de les retallades, i malgrat l’increment exponencial del preu de les taxes universitàries, ja no es fa. A més, aquesta activitat s’ha fet més complexa i exigeix una dedicació que va en detriment de l’atenció a l’alumnat o les famílies. Això ha fet estendre ràpidament una crida que, fins que no es negociïn compensacions horàries per al professorat voluntari, els centres es neguin a acollir estudiants de pràctiques. Tanmateix, en comptes de negociar nous convenis amb les universitats o negociar una sortida, el Departament d’Educació ha decidit tirar pel dret i disfressar de “centres formadors” un seguit de centres en què es pressionarà el professorat per tal que pugui satisfer les demandes del Departament.

Tenim molts reptes per endavant, i només amb la mobilització i lluita conjunta de tots els treballadors i treballadores, ho podrem aconseguir. USTEC·STEs (IAC) fa una crida al professorat i a la comunitat educativa a debatre i posar en marxa els mecanismes que ens permetin convocar mobilitzacions, que necessàriament hauran de ser prou àmplies, per canviar les polítiques educatives del departament.