Espai afiliació
Professorat
Col·lectius
Destinacions
Acció Social
Administració
Publicacions
Acció Sindical
Entitats amigues
Recull de tots els mitjans de comunicació de la secció “Premsa”
L’autonomia educativa semblava una bona idea. En el cas del nostre país, els diversos moviments de renovació pedagògica consideraven, amb bon criteri, que apartar-se d’una visió centralista i estrictament regulada del sistema educatiu podria ser una opció raonable. Al cap i a la fi, tot docent sap que adaptar-se a la realitat concreta del context escolar és una bona estratègia. En bona mesura, aquella coneguda anècdota, que ens repetien els nostres professors de Magisteri, segons la qual un antic ministre d’educació francès es vantava, en roda de premsa, que en aquella hora els alumnes de tercer de primària del seu país estudiaven els rius d’Europa, no deixava de representar una aberració, una intolerable aplicació de taylorisme per a un ofici, el de l’educació, que s’acosta a l’art. Ara bé, tothom sap que l’infern és empedrat de bones intencions o, més aviat, és empedrat de les recomanacions i propostes dels organismes internacionals desitjosos de transformar els sistemes educatius. És empedrat amb mesures que ens acosten al model neoliberal. És així com, molts anys després en què l’autonomia educativa es va començar a instal·lar en les polítiques globals, comencem a percebre alguns efectes inquietants. La concreció de la bona idea ha implicat conseqüències ja no tan desitjables. És com si el sistema públic s’hagués emmirallat en els centres privats. En primer lloc, imitant un model gerencial de les direccions que està atemptant contra la necessària pluralitat pedagògica o ideològica del professorat, i limitant-ne la llibertat d’expressió. És constatable que en molts claustres, a partir de la certesa que el lloc de treball depèn de la voluntat d’una persona, l’autocensura avança i la democràcia retrocedeix. Els projectes educatius, uns documents que haurien de servir per fixar línies estratègiques de caràcter pedagògic, comencen a recordar els «idearis» de les escoles religioses, tot generant esforços per singularitzar-se de la resta i entrant en una dinàmica competitiva que sempre acaba perjudicant les comunitats educatives més fràgils. Fins i tot estem assistint a dinàmiques que porten algunes escoles a organitzar verkamis per reformar el mobiliari i així diferenciar-se estèticament, no pas de les escoles del costat, sinó del que ja es percep com «la competència». També, i això també resulta pervers, es propicia una customització en els currículums que, a la pràctica, pot generar que s’aprofundeixin les desigualtats i es consolidi una segregació que constaten tots els agents educatius. Bona part dels qui, en un moment determinat, ens vam deixar seduir pel concepte d’autonomia, consideràvem que aquesta havia de concretar-se en una avaluació de les necessitats de cada escola, en funció del seu entorn, i sobretot, de les seves mancances. L’autonomia, per tant, ens havia de servir per compensar les desigualtats en l’interior del sistema educatiu. És obvi que les famílies empobrides, les aules amb un elevat percentatge d’estudiants d’origen estranger, requerien unes ràtios més baixes a fi de poder-los atorgar una atenció més personal. Tanmateix, les darreres dècades, i de manera paral·lela a aquests conceptes suposadament innovadors, s’han caracteritzat per una erosió del finançament educatiu paral·lel a un creixement exponencial de les desigualtats socials i educatives. En aquest sentit, autonomia equival a solitud, en el sentit que, davant la negativa, des de dalt, de resoldre problemes, les carències materials es traspassen als claustres, que són comminats a responsabilitzar-se individualment d’uns fracassos generats per les carències del propi sistema. De manera perversa, aquesta autonomia, que deixa sols els centres davant els seus problemes sense solucions globals, enllaça també amb aquest axioma de la nova gestió pública (la famosa accountability o un «retre comptes») que commina a dissimular els dèficits de recursos a partir del maquillatge de la realitat. Això és el que explica que, després d’una dècada de retallades, bona part de les xifres educatives presentin una aparença de millora: majors taxes de graduació, major percentatge d’estudiants a la postobligatòria, determinats progressos en proves de competències bàsiques. La realitat, tanmateix, resulta inquietant. S’està produint un fenomen ja experimentat al món anglosaxó. La pròpia autonomia curricular, combinada amb menors recursos i desinterès de les administracions centrals, està potenciant una ficció de millora de resultats. Ara bé, si fa alguns anys una titulació atorgava certes garanties en el mercat laboral, com passa als Estats Units, les titulacions han experimentat una profunda devaluació, i les portes s’obren o es tanquen en funció de l’escola, institut o facultat on s’hagi estudiat. Els empleadors comencen a mirar-se menys els mèrits del currículum com els centres on un candidat ha estat escolaritzat. Ras i curt, això implica l’enterrament de la meritocràcia. És aquí, en aquesta atomització del sistema, on comença a avariar-se l’ascensor social. En bona mesura, tot això és resultat d’un fenomen que podríem anomenar «efecte arxipèlag». Els sistemes educatius occidentals, que presentaven uns determinats estàndards relativament homogenis, a partir d’una aplicació perversa de l’autonomia educativa, han anat esdevenint illes disperses, desconnectades entre si (si no és per competir), on cada comunitat educativa representa mons diferents, sociologies diferents, currículums diferents i nivells de recursos diferents. En resum, una geografia cada vegada menys coherent i més caòtica que no fa més que aprofundir un sistema segregador o, en termes de Christian Laval i Pierre Dardot, unes noves subjectivitats neoliberals, un món darwinista en què cadascú es responsabilitza dels seus fracassos, perquè en el model social i econòmic actual el guanyador (amb cartes prèviament marcades) s’ho emporta tot.
Vaga general a Catalunya Nord: les claus d’una protesta que es preveu massiva |
Retrocés català a l’informe PISA “Evitem alarmismes en la comparació internacional. PISA és com l’Eurovisió per a la música” Ramon Font, PORTAVEU USTEC Per la seva part la Ustec, com ja ha fet en altres ocasions, va relativitzar els resultats, especialment pel que fa a les comparacions internacionals. “Nosaltres evitem els alarmismes. Diem que el PISA és com l’Eurovisió per a la música. El mètode de comparació no té prou fiabilitat.” Tot i això, reconeix que “l’infrafinançament, la segregació i la falta de democràcia interna als centres són elements que no ajuden a millorar els resultats”, segons destaca el seu portaveu, Ramon Font. La mostra catalana per a aquest informe ha estat de 1.690 alumnes de 49 centres. Font diu que entre les dades més locals sí que n’hi ha “algunes de més interessants, com ara les que mostren com en un mateix nivell sociocultural els resultats són millors a la pública”. Educació posa fi al privilegi de la concertada
Els sindicats acusen Educació d’encobrir un cas d’assetjament laboral al Baix Llobregat Els sindicats USTEC-STEs, CCOO, UGT, Intersindical-CSC, ASPEPC-SPS, CGT i ANPE han acusat aquest dimarts el Departament d’Educació d’encobrir un cas d’assetjament laboral al Baix Llobregat.
Un repartiment més equitatiu per evitar guetos escolars: les claus del nou decret d’admissió Al marge d’aquest decret d’admissió, el departament està treballant en el decret de centres concertats, que en principi preveu un finançament “asimètric” perquè els centres rebin diners en funció dels alumnes desafavorits que escolaritzin. Precisament per això –perquè no s’eliminen els concerts–, la CUP, USTEC i Fapac no van signar el Pacte contra la Segregació.
(Confederación de Sindicatos de Trabajadoras y Trabajadores de la Enseñanza)
España es uno de los países con mejor clima escolar y bienestar de los estudiantes El Ministerio de Educación y FP en la COP25
(Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià)
STEPV participarà en la trobada Marees per la Pública Una dècada de retallades impedeix que l’educació en l’Estat espanyol millore resultats STEPV i STAS-Intersindical convoquen una concentració per la dotació de personal administratiu |
ALTRES NOTÍCIES:
UA1 Lleida 104.5FM: “La degradació dels serveis educatius”, l’opinió de Jaume Añé, portaveu d’USTEC-STEs [3:15min]
SetSetSet: Els sindicats acusen Educació d’encobrir un cas d’assetjament laboral al Baix Llobregat
Els sindicats USTEC-STEs, CCOO, UGT, Intersindical-CSC, ASPEPC-SPS, CGT i ANPE han acusat aquest dimarts el Departament d’Educació d’encobrir un cas d’assetjament laboral al Baix Llobregat.
El portaveu nacional del sindicat d’educació USTEC, Ramon Font, i el secretari general de la Intersindical-CSC, Carles Sastre, compareixen en comissió al Parlament (Horitzontal) | ACN
Crónica Global: Enseñanza encubre el acoso laboral contra profesores
USTEC, CCOO, CGT, Intersindical-CSC, ASPEC-SPS, UGT, y ANPE denuncian que el Departamento de Enseñanza encubre el acoso laboral contra los docentes.
Ramon Font, portavoz de USTEC, explica a Crónica Global que el acoso laboral a los profesores es más difícil de abordar que en una empresa privada, y lamenta que están “indefensos”.
“Que el departamento no haya hecho lo que toca nos ha llevado a esta situación, porque los docentes están desprotegidos”, argumenta Font. Apunta, además, que Ley de Educación de Cataluña favorece esta indefensión. Años atrás, los directores eran trabajadores del centro, y eran los representantes del profesorado ante la Administración; ahora, recuerda este profesor, los máximos responsables de los centros representan a la Administración ante el profesorado. “La lógica ha dado la vuelta completamente”, explica.
Afectados por la dependencia: Afectados por la dependencia: Noticias y comentarios
Para protestar contra el proyecto de ley se unían ayer, por primera vez, representantes de colectivos sanitarios, educativos, de atención a la dependencia y pensionistas, además de sindicatos como CGT y Ustec-Stes, miembros de Podemos y la diputada de la CUP en el Parlament Maria Sirvent. Los congregados, al llegar a la plaza Sant Jaume, y ante el Palau de la Generalitat, coreaban una de las consignas: “¿Dónde está, dónde está, Pere Aragonès? Aquí, no. Aquí, no. ¡Quizás con Florentino!”.
Diari Més: El Govern aprova la contractació de 7.668 mestres i professors
Social.cat: El Govern retirarà el concert a les escoles que separen l’alumnat per sexes
Diari de Sabadell: “Catalunya no necessita la Llei Aragonès”: Lidón Gasull, directora de la FaPaC
Diari de Sabadell: Les cases d’apostes hauran d’estar a 500 metres d’escoles i equipaments de lleure
Terrassa Digital: Creu Roja Joventut té en marxa la 41a campanya de recollida de joguines
Ràdio Palafolls: Escoles de Blanes i Malgrat organitzen recollides de sang solidàries
Garrotxa Digital: L’Escola Llar es convertirà en Institut escola
Diari Més: El Vendrell podria tenir un nou institut escola a Coma-ruga el proper curs
Tarragona Digital: L’Institut escola de Coma-ruga podria obrir el curs vinent
Ràdio Calella Televisió: El Consell dels Infants dissenyarà un projecte de millora ambiental per a Calella
Des de setembre del 2019, en endavant
- UA1 Lleida 104.5FM: “La degradació dels serveis educatius”, l’opinió de Jaume Añé, portaveu d’USTEC-STEs (4-12-19)
- Diari de Girona: Efecte arxipèlag (2-12-19) /// Vilaweb: Efecte Arxipèlag (3-12-19)
- Regió 7: Un acte sobre immersió lingüística conclou que a l’escola encara és cabdal (29-11-19)
- Vilaweb: Ramon Font: ‘Si el PSC agafa com a bandera el castellà, no farà cap favor a la convivència que tant defensa’ (29-11-19)
- Vilaweb: Laïcitat: la gran assignatura pendent de l’escola catalana (28-11-19)
- Regió 7: Jornada sobre la immersió lingüística a l’escola catalana, demà al Peguera (28-11-19) /// Òmnium Cultural: Acte en defensa de l’escola catalana (26-11-19) /// Nació Digital: La USTEC parlarà a Manresa d’immersió lingüística en un acte que barrejarà cultura i reivindicació (26-11-19)
- Catalunya Ràdio: “Llocs de Catalunya on el castellà està afeblit? Això és un món imaginari!” (22-11-19)
- Marfanta: La plataforma convocarà noves assemblees contra la llei Aragonès a les Terres de l’Ebre (20-11-19)
- Canal 21 Ebre: Entrevista a Cinta Sarroca i Marc Martínez, de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès a les Terres de l’Ebre (19-11-19)
- Tot Lleida: EL PRINCIPI D’INDEPENDÈNCIA, CLAU EN LA TASCA DOCENT (19-11-19)
- COPE: AUDIO: Per què es protesta contra la llei aragonès? (18-11-19)
- El Diari de l’Educació: Rebaixar un 50% el cost del cicle formatiu farà que les dones vulguem fer d’electricistes? (14-11-19)
- La Directa: Dispareu a la independència docent (31-10-19)
- Canal 21 Ebre: USTEC xifra en un 60% el seguiment de la vaga a l’ensenyament de l’Ebre (18-10-19)
- Ebre Digital: Els sindicats escalfen motors a Tortosa de cara a la vaga d’aquest divendres /// Setmanari L’Ebre: Els sindicats convoquen 18 d’octubre vaga general (16-10-19)
- Izquierda Diario: Assumpta Barbens, de la IAC: “Todo movimiento democrático de lucha no puede triunfar sin la clase trabajadora” (16-10-19)
- Tarragona Digital: Ustec-Stes demana la dimissió del conseller Bargalló (4-10-19)
- Teleponent: LLEI ARAGONÈS? NO, A CAP PREU! (3-10-19)
- TV3: 2n aniversari de l’1-O amb Ramon Font, portaveu de l’USTEC; Jordi Pesarrodona, comediant i pallaso, i Roger Español, músic (1-10-19)
- Diari de Girona: La segregació s’expandeix /// Vilaweb: La segregació s’expandeix (24-9-19)
- Diari de Girona: Més del 10% de les places d’oposicions queden desertes (24-9-19)
- Tot Lleida: Encallats en les retallades. Article d’Inici de Curs (23-9-19)
- El Punt Avui: Nou curs, velles reivindicacions (13-9-19)
- COPE: AUDIO: El sindicat USTEC reclama més professorat a les aules (16-9-19)
- Ara: Els deures del primer dia de curs per al departament: falten més mestres per aplicar el decret de l’escola inclusiva /// Ara: Deberes del primer día de curso para el Departament: faltan maestros para aplicar el decreto de educación inclusiva (12-9-19)
- La Vanguardia: Ustec denuncia que siguen los recortes en educación y llama a la movilización (12-9-19)
- Betevé: USTEC-STEs avisa que calen 8.300 professors més /// El Punt Avui: Ustec-STEs calcula en 8.300 el dèficit de docents /// La Razón: Ustec pide 8.300 docentes más para recuperar los niveles anteriores a los recortes /// La Vanguardia: Ustec·Stes pide 8.300 docentes más para recuperar los niveles anteriores a los recortes /// Catalunya Press: Demanen 8.300 docents més a Catalunya per recuperar els nivells anteriors a les retallades /// Ràdio Tordera: USTEC-STEs xifra en 8.300 els professors necessaris per arribar a la capacitat de servei del 2010 /// Ràdio Balaguer: USTEC-STEs xifra en 8.300 els professors necessaris per arribar a la capacitat de servei del 2010 /// Ràdio Arenys: USTEC-STEs calcula en 8.300 el dèficit de professors per aquest nou curs /// El Punt Avui: USTEC-STEs xifra en 8.300 els professors necessaris per arribar a la capacitat de servei del 2010 (12-9-19)
- Diari de Girona: Ustec·STEs afirma que a Girona falten 690 docents (12-9-19)
- 324: USTEC reclama 600 docents més a les comarques tarragonines /// Diari MÉS: USTEC reclama a 600 docentes más en las comarcas tarraconenses /// Vilaweb: USTEC reclama 600 docents més a les comarques tarragonines /// Radio Ciutat de Tarragona: Comença el curs escolar a la província amb una manca de 610 mestres /// Tarragona Ràdio: USTEC reclama 600 docents més a les comarques tarragonines i que es reverteixin les retallades /// La Ciutat: El sindicat USTEC-STEs denuncia un inici de curs sense recursos i amb menys democràcia (12-9-19)
- TAC12: El sindicat USTEC-Stes reclama revertir les retallades que pateix el sector educatiu des de fa 10 anys (12-9-19)
- Tarragona Digital: USTEC: «El 9% de les places de professorat es trien ‘a dit’» /// Canal Reus TV: Denuncien mala praxi en la contractació del professorat (12-9-19)
- El Periódico: Editorial: Proteger la identidad del alumnado (12-9-19)
- Diari de Tarragona: La Escola Marcel·lí Domingo de Tarragona pierde una línea de P3 (12-9-19)
- El Punt Avui: Crítiques a Educació per l’excés de barracons (8-9-19)
- Diari de Girona: USTEC-STEs dona per fet que no s’eliminaran ni a curt ni a mitjà termini els barracons dels centres gironins /// Diari de Girona: Ustec-STEs, escèptic davant l’anunci d’Ensenyament de treure barracons /// Vilaweb: USTEC-STEs dona per fet que Educació no eliminarà ni a curt ni a mitjà termini els barracons dels centres gironins /// Empordà: Educació no eliminarà ni a curt ni a mitjà termini barracons, segons USTEC-STEs (7-9-19)
Altres mitjans de la secció “Premsa”
1) Mitjans de Catalunya:
 El Matí Digital
|
Indymedia Barcelona [Barcelona]
|
15MbcnTv [Barcelona]
|
Radio Sabadell
2) Mitjans de la resta dels Països Catalans:
| Levante-EMV [País Valencià]
|
Las Provincias [País Valencià]
|
La Verdad [Múrcia y Alicante]
|
3) Mitjans de l’estat espanyol:
| EcoRepublicano
|
Fotomovimiento. Testimonio fotográfico
|
La República
|
4) Mitjans de la resta del món:
| La Tercera [Chile]
|
RunRunes [Venezuela]
|
Clarín [Argentina]
|
Llegenda:
*: Noticia per a subscriptors.
**: Altres: noticies d’altres sindicats, departament de premsa de l’administració, etc.
: Aquest mitjà publica els seus continguts sota una llicència Creative Commons.