L'anunci del tancament de l'Escola Cervantes de Lleida i de l'Escola Àngel Guimerà de Balaguer han estat, sens dubte, la pitjor notícia per a l'educació pública, llurs claustres i comunitats educatives d'aquest inici de trimestre.

Afortunadament, la pressió des de dins del propi centre, on direcció i claustre han fet pinya; la mobilització dels sindicats que formem part de la Junta de Personal Docent, que hem mantingut reunions amb el Delegat, per una banda i amb el claustre, per una altra, per tal de dissenyar una estratègia de mobilització conjunta; el ressò que la notícia ha tingut als mitjans; la solidaritat de d'altres agents, com els claustres d'aquells centres on es treballa en Comunitats d'Aprenentatge i, finalment, el desacord entre els SSTT d'Educació de Lleida i la Paeria, per la presa de decisió, unilateral, del tancament, tot plegat, ha estat la clau perquè l'Escola Cervantes NO ES TANQUI. De fet, hores d'ara, el propi alcalde, Miquel Pueyo, mitjançant un vídeo a les xarxes, ho ha fet públic.

Durant anys, no hi ha hagut una aposta decidida per dignificar l'escola com a espai d'aprenentatge, com a entorn educatiu, duent a terme les reformes pertinents, si tenim en compte que és un edifici de més de 80 anys, amb moltes mancances i dèficits importants de seguretat. ¿És que, tal vegada, aquest alumnat NO mereix tenir una escola endreçada, bonica, segura com sí que gaudeixen altres "centres-gueto" que segreguen l'alumnat per sexe, i que, comparativament, gaudeixen d'instal·lacions dignes, gairebé luxoses, tot rebent diners públics quan són, en realitat, negocis privats?

Ara sabem, que es crearà una Taula de Diàleg i de Planificació de veritat, a la qual s'hi asseuran diferents agents (Departament d'Educació, Paeria, comunitat docent, famílies i altres entitats socials vinculades a l'escola o al barri). Ha estat una gran errada que aquesta Taula de Planificació, espai al qual es va referir el Departament durant la reunió del proppassat dilluns, 20 de gener, amb la Junta, no estigués formalment constituïda, no comptes, per tant, amb l'opinió de la Paeria, com tampoc amb la participació de la comunitat docent. Són els mestres i el personal de suport a la docència qui millor coneix la realitat dels nens/es escolaritzats al Cervantes i de les seves famílies. Són ells i elles, en primera instància, els qui s'ocupen i es preocupen perquè els infants vinguin a l'escola, vetllant no només per la seva educació, sinó per si mengen, si tenen mancances d'higiene, emocionals, etc

Tancar un centre no és la solució a un problema de segregació. Tancar Cervantes és, en realitat:

1. Traslladar el problema a un altre lloc.

2. Deixar sense referent escolar a una comunitat, la del centre històric que, molt difícilment acceptarà que llurs fills/es surtin del barri, per la qual cosa provocarem un problema d'absentisme que hem aconseguit anar reduint amb molt d'esforç.

3. Desactivar un projecte de Comunitat d'Aprenentatge que pretén la transformació social, cultural i de l'entorn i que necessita uns tempos per recollir els fruits.

Tancar-lo és, en realitat, tancar el ulls, obviar la realitat, en lloc de transformar-la i posar tot els mitjans a l'abast per canviar-la, començant per dignificar les instal·lacions, passant per implementar els recursos humans i econòmics perquè en aquest centre hi hagi, per exemple, una dotació de TIS adequada o la possibilitat d'unes extraescolars de franc a l'abast de tot l'alumnat i acabant per entendre que, efectivament, aquests nenes/es mereixen tenir les mateixes oportunitats i per això, progressivament, amb l'ajut de tots els agents socials, hem d'anar revertint la situació de segregació que pateixen.

Avui és un dia feliç per l'educació pública. És un nou dia, ple de futur i de nous reptes per a l'alumnat del Cervantes.

Gràcies de cor al claustre i la direcció de l'Escola Cervantes. Sense vosaltres aquesta "quimera fantàstica" de l'educació quan es tenen tantes coses en contra, no seria possible. Gràcies per la vostra obstinació i el vostre compromís.

Junta de Personal Docent No Universitari de Lleida