Confinament total amb garanties socials, ja!

El passat 12 de març, quan el Departament d'Educació va anunciar el tancament dels centres educatius a partir del dilluns 15 per la crisi del COVID19, USTEC-STEs va insistir que l’ordre de tancament fos efectiva el mateix divendres 13 i que, responsablement, s’enviés l’alumnat i tot el personal educatiu a casa. Com a delegats i delegades de salut, no podíem donar suport a una decisió que anava en contra de totes les recomanacions reiterades de diversos metges investigadors, en el sentit que recloure la població a casa era una de les principals mesures sanitàries per evitar l’extensió del contagi.

Dia rere dia, la situació no ha fet sinó agreujar-se, i les notícies no són gens optimistes: la negativa del Govern espanyol de permetre la fase 2 de confinament a Igualada i la Conca d'Òdena és molt preocupant. D’altra banda, assistim al col·lapse que està patint el sistema sanitari, molt abans que s’hagi arribat al pic de contagis. Tenim el referent de les conseqüències del coronavirus a països com Itàlia, tant pel que fa a la pèrdua de vides humanes com des del punt de vista social, laboral, psicològic i emocional. Per tot plegat, entenem que hem de demanar que s’escolti el personal sanitari del país, els seus metges epidemiòlegs i investigadors i que es decreti el tancament total.

Les experiències d’altres països (la Xina, Itàlia…) demostren que cal un confinament total, no només de Catalunya sinó de tot l'Estat espanyol per tal de frenar la corba de contagis i permetre que el sistema sanitari recuperi un nivell d’atenció més normalitzat. A més, a hores d’ara, les xifres de morts a l’Estat espanyol s’atansen a les d’Itàlia i l’impacte social es fa insuportable, ja que sovint ni tan sols es poden vetllar i acomiadar les persones difuntes, la qual cosa suposa un gran impacte psicològic i emocional, que haurem de saber gestionar quan tot això s’acabi.

Sabem que decretar el tancament total és una decisió política que té unes conseqüències econòmiques, laborals i socials negatives, les quals podem anar preveient si tenim en compte que, un cop decretat l’actual estat d’alerta, hi ha hagut un gran nombre d’ERTO, que afecten milers de persones que treballen en els diferents sectors econòmics.

Caldrà posar totes les eines oportunes perquè els ciutadans/es puguin complir les ordres de confinament total del país. I així ho exigirem. Volem que aquest tancament vagi acompanyat de tot un seguit de mesures socials i de garanties laborals en la línia del que han decretat països com Dinamarca, on l’Estat es fa càrrec d’una part substancial dels salaris dels treballadors i treballadores, o la mateixa Itàlia, on el govern ha prohibit els acomiadaments injustificats.

Si es demana als treballadors i les treballadores que es confinin a casa, que s’hi estiguin el temps necessari per revertir aquesta greu crisi sanitària i que, per tant, s’aturi qualsevol activitat no essencial, és a dir, si un cop més es demana a la classe treballadora un gran esforç, hem de garantir que ningú no perdi la feina, que cap família no quedi desatesa pel que fa a les necessitats bàsiques, energètiques… Cal, doncs, que s’ajornin tots els terminis, però no només els administratius sinó també els que tenen a veure amb el pagament dels impostos, la hipoteca, el lloguer…

Volem que la decisió de tancament total es faci a partir de criteris estrictament tècnics i mèdics i, sobretot, que es garanteixi que anirà acompanyada de les corresponents mesures econòmiques i socials, que facin viable de veritat aquest tancament total. Quan n'arribi el moment, així ho exigirem.

Finalment, esperem que aquestes setmanes esdevinguin una part d'un procés de canvi de consciència, de paradigma vital. Entenem que aquest període d'alentiment i, fins i tot d’aturada completa de l’activitat industrial, comercial i laboral del país, anirà acompanyat d’una forta crisi econòmica. Tanmateix, tenim clar que no l'hem de pagar els de sempre.

Ara, responsablement, ens toca quedar-nos a casa per poder alliberar tots els recursos sanitaris, molt minvats per les retallades, per cert. Després, tocarà, sens dubte, sortir al carrer per reclamar que cal posar la vida al centre i que no permetrem que es vulnerin drets socials i laborals amb l’excusa d’una nova crisi. Ho hem viscut abans, però n'hem après la lliçó i estarem preparats: no tolerarem que alguns en facin el seu negoci, traient-ne profit a costa de les treballadores i els treballadors, de les famílies i dels serveis públics.