La irrupció de la Covid-19 no ha fet més que fer visible un fenomen que feia anys constatàvem i denunciàvem: el col·lapse de l’administració educativa. Els reiterats errors detectats en procediments quotidians —les adjudicacions, la gestió de la borsa…— es deuen a factors fàcilment identificables:

• Una insuficiència pel que fa al nombre de personal administratiu. Les retallades de fa una dècada van ser especialment dures amb aquest sector necessari i van provocar sobrecàrregues de treball o la pèrdua d’atenció personalitzada al professorat i personal laboral. Això també inclou el personal dedicat al tractament informàtic.

• Una complexificació normativa, que ha contribuït al caos i arbitrarietats. La LEC i la seva obsessió per posar fi als criteris d’igualtat, especialitat, mèrit, capacitat i transparència han propiciat un sistema de nomenaments i adjudicacions complexos i incompatibles, no només amb la democràcia als claustres sinó amb els criteris mínimament objectius necessaris per resoldre procediments administratius. La incorporació del dit com a criteri bàsic a l’hora de seleccionar el professorat, incompatible amb la normativa vigent que exigeix objectivitat en les adjudicacions de llocs de treball públics, ha generat errors i una situació d’indefensió a tothom.

• Una versió molt esbiaixada de l’autonomia educativa i administrativa que ha propiciat una atomització tant dels centres educatius com dels serveis territorials i que ha carregat de tasques burocràtiques poc útils el personal docent i administratiu. Els aplicatius informàtics, molts dels quals d’escassa consistència tècnica, han sobrecarregat de tasques no essencials el sistema educatiu i han fet perdre el temps a tothom.

• La voluntat d’evitar qualsevol negociació amb la part social d’una direcció política del Departament carregada de prejudicis envers el nostre sindicat. Els suggeriments que hem fet sempre al Departament són avalats per l’experiència i proposats amb l’objectiu de fer les coses més útils i fàcils per al personal tècnic de l’Administració.

Al llarg dels darrers anys hem denunciat aquesta situació, tant a la Mesa de Negociació com davant la comunitat educativa. Ara bé, també hem tractat de ser constructius i hem anat elaborant propostes per solucionar aquests problemes. Uns problemes que, evidentment, tenen solució a condició que existeixi una voluntat política, que fins ara, cap de les direccions polítiques, carregades d’ideologia i desconfiança respecte als treballadors, han admès o corregit.

Es tracta de solucions simples, que, com ha demostrat un passat en què els tràmits com les adjudicacions o la gestió de borsa eren més simples i generaven menys errors, són possibles. A grans trets cal:

• Derogar —o, com a mínim, suspendre— els decrets de direccions, d’autonomia i de provisió i perfil, responsables directes de generar el col·lapse, la inseguretat jurídica i la indefensió en la selecció del professorat i els procediments que se’n deriven. Tractar de fer servir l’arbitrarietat dels sistemes de l’escola privada (l’entrevista, la proposta, la reclamació del director respecte dels docents) no només són dubtosos des d’una perspectiva ètica i ineficaços pedagògicament, sinó incompatibles amb els criteris d’objectivitat, igualtat, mèrit, capacitat i transparència que han de caracteritzar el sistema públic.

• Reduir a dues les fases dels processos d’adjudicació d’estiu: una per a personal funcionari i l'altra per a personal interí, fent servir l’especialitat i el número d'ordre de la borsa com a criteris prioritaris. Aquesta simplificació hauria de permetre que qualsevol opositor que superés el procediment de selecció el mes de juliol pogués ser nomenat, mitjançant el procés d’adjudicació ordinari de cada curs, funcionari en pràctiques a 1 de setembre del mateix any, .

• Eliminar el pla pilot que permet a les direccions triar subjectivament docents —i que comporta errors i sobrecàrregues al personal administratiu.

• Que sigui prioritària la baremació de la llista de les persones inscrites a la borsa d'acord amb el sistema d'obertura permanent de l’1 d’abril del 2019 al 15 de març de 2020. USTEC·STEs ja va denunciar l'any passat que aquest model comportaria que no es fes efectiva la baremació de les persones inscrites fins al cap d’un any. Per si no n'hi havia prou, la publicació de la llista definitiva de persones admeses i excloses s’ha deixat sense efecte per la gran quantitat d’errades que contenia, que, en situació de confinament i sense un període de reclamació establert, no es podien esmenar. No cal dir que aquest co·lapse ha comportat un perjudici evident per al col·lectiu que s’hi havia inscrit. A més que la baremació de la llista de l'1 d'abril sigui prioritària, cal simplificar les adjudicacions d’estiu i ampliar els terminis fins a finals del juliol, per tal de poder incloure-hi les persones baremades aquesta llista i que qui en compleixi els requisits pugui optar a una vacant el curs vinent. Així mateix, s'ha de consolidar fins a 31 d'agost el nomenament dels substituts i substitutes que obtinguin una vacant a partir de l’1 de març.

• Posar fi a les entrevistes personals com a criteri de selecció, incompatibles amb el principi d’objectivitat que regeix l’àmbit públic, que distorsionen clarament les tasques administratives i que, com hem anat denunciant, esdevenen un sistema de clientelisme immoral.

• Ajornar les oposicions de 2020 a l’estiu de 2021. Si es manté en la data prevista, i especialment quan no sabem si es mantindrà el confinament, si es produiran confinaments successius o caldrà prendre mesures de prevenció extraordinàries, ens sembla una irresponsabilitat mantenir-los en el període proposat per l’administració, i encara més, mentre es desenvolupi activitat lectiva. L’experiència negativa dels processos de 2017 així ho avalen.

• Que hi hagi una negociació real amb el Departament. USTEC·STEs (IAC) té una àmplia experiència educativa i administrativa, i alguns delegats i delegades són veritables experts en matèria de borsa, adjudicacions i personal interí i substitut. Les nostres propostes han demostrat en el passat i en el present (les comunitats autònomes que es regeixen pel número d’ordre i l’objectivitat presenten molts menys problemes i errors) que simplifiquen el treball de l’Administració i serveixen per prevenir conflictes.

• Incrementar de manera molt significativa el personal administratiu tant als centres com als serveis territorials, almenys amb una ràtio administratiu-personal docent similar a la que hi havia abans de les retallades. De la mateixa manera, cal dotar de personal administratiu, a jornada completa, a tots els centres públics.

• Fer una revisió completa de les tasques burocràtiques que el professorat i les direccions estan obligats a fer i eliminar totes aquelles que no tinguin justificació

Contràriament a la imatge propiciada per la direcció política del Departament d’Educació, i estesa pels seus mitjans afins, USTEC·STEs (IAC) treballa per al benestar de tots els treballadors i treballadores del sistema, també el de les persones que fan tasques administratives molt essencials perquè la maquinària funcioni. I col·laborarà, perquè és la nostra responsabilitat davant la societat, per descol·lapsar un sistema que comet errors perquè pren males decisions polítiques. Per això és més necessari que mai matar al monstre que va ser la LEC, que ja ha perjudicat seriosament l’educació del nostre país. Davant del col·lapse de l’Administració, proposem solucions fàcils, pràctiques i necessàries.

USTEC·STEs (IAC)