Ahir, 19 de novembre, es va votar al Congrés de Diputats la LOMLOE (Ley Orgánica de Modificació de la LOE) la que serà l’enèsima llei d’educació aprovada en els darrers anys. Com ja han explicat els seus responsables polítics, la finalitat d’aquesta llei ha consistit a derogar la LOMCE, promulgada durant l’etapa del ministre Wert, que va comptar amb el rebuig unànime de la comunitat educativa catalana i el d’USTEC·STEs (IAC). La LOMLOE, tal com explica el propi enunciat, prova de restaurar la LOE de 2007 que ja va ser derogada durant l’etapa de govern del PP, tot incloent-ne alguns retocs menors.

És obvi que els vaivens legislatius que comporta l’aprovació de lleis i contralleis d’educació responen a uns enfrontament partidistes i batalles culturals a nivell espanyol que demostra la distància entre la realitat escolar i l’ús que la classe política fa de l’educació. Entenem que la llei que avui es presenta a les cambres espanyoles ja ve viciada d’origen, perquè en cap cas respon a les necessitats de la comunitat educativa, ni ha estat elaborada en base a debats entre professionals, famílies o estudiants, ni tan sols respon a la necessitat de proposar solucions a problemes reals, sinó que més aviat està contemplada com a munició electoral. En qualsevol cas, el terme que descriu l’estat d’ànim dels treballadors i treballadores de l’educació és el de decepció. La LOMLOE, almenys en el seu redactat actual decep perquè:

• No acaba amb la segregació educativa. No contempla mecanismes reals i eficaços per combatre la concentració de determinats grups socials en uns centres o en uns altres. No contempla la desaparició dels concerts educatius o de pràctiques socialment discriminatòries.

• No elimina els concerts educatius, o el que és el mateix, les administracions podran continuar finançant amb diners públics negocis privats que, en la seva majoria existeixen per preservar centres “lliures de diversitat” i amb “capital social”, i promoure la separació de les classes mitjanes autòctones d’una societat desigual.

• No acaba amb la precarietat dels professionals. Malgrat que la norma explica que s’arbitrarà un sistema d’accés de la professió docent (fet que ja s’ha enunciat altres vegades) no entra a resoldre el greu problema que més d’un 40% de les plantilles actuals estan cobertes per contractes temporals. La llei podia haver contemplat la solució de fer un concurs de mèrits per regularitzar a milers d’interins. No ho ha fet.

• No soluciona la discriminació laboral del professorat del Cos de Professors Tècnics de Formació Professional, titulats de FP2 i GS. Amb la nova llei milers de professors interins d'FP es quedaran sense feina, alguns amb dècades de serveis prestats a l'administració Pública. Ens trobem davant el major ERO dels darrers anys.

• No dota el sistema de recursos suficients. No es preveu un percentatge d’inversió del 6% del PIB, tal com demana l’OCDE (a la LEC catalana sí, encara que mai no s’ha aplicat).

• No fa una defensa valenta del laïcisme. La religió, en tant que doctrina, no desapareix de l’oferta dels centres públics.

• No rebaixa les ràtios, que és la manera contrastadament més eficaç de lluitar contra el fracàs escolar i millorar el nivell educatiu de les noves generacions. Es mantenen les mateixes que va fixar la LOGSE, de fa 30 anys, amb 25 a infantil i primària; 30 a ESO i 35 a postobligatòria

• No blinda el català. Malgrat que no s’explicita que el castellà pugui ser llengua vehicular, no garanteix que es pugui imposar per conveniència política. Per cert, que la llei, ni tan sols s’atreveix a esmentar la pròpia paraula “català”, com tampoc fa amb el “gallec” o l’”èuscar”.

• No garanteix la coeducació. Encara que, a hores d’ara, encara no està clar si s’aprovarà l’exclusió dels concerts als centres que segreguen per sexe, els propis dubtes del govern espanyol demostren que aquesta qüestió no resulta cap prioritat.

• No garanteix la gratuïtat ni de l’escola bressol, ni dels estudis universitaris, fet que impedeix el sistema educatiu actuar en la direcció de la igualtat d’oportunitats. Mentre no hi hagi gratuïtat socials, l’escola no podrà exercir d’ascensor social.

• No defensa la democràcia al centre. La LOMLOE continua defensant un model de direcció autoritari, triat per l’administració, a fi que aquesta esdevingui una mena de representant del Departament davant la comunitat, en comptes de representar i defensar els interessos de la comunitat enfront de l’administració.

És per tot això que USTEC·STEs (IAC), encara que coincideix en la necessitat de derogar la LOMCE, una llei clarament nociva per a la societat, considerem que cal que qualsevol llei d’educació sigui el resultat d’un consens ampli, no pas entre partits polítics, sinó entre els representants dels agents socials i educatius.

USTEC-STEs (IAC)

20/11/2020