En els darrers anys, diverses comunitats educatives d’arreu del país s’estan organitzant per aconseguir una organització horària dels centres d’educació infantil i primària en la modalitat de jornada lectiva continuada. Aquesta, que compta amb l’experiència d’almenys 25 escoles a Catalunya, que és la jornada normal arreu de l’estat i a bona part dels sistemes educatius occidentals, consistiria a desplaçar el temps del menjador, normalment de 12:30 a 15 h, a partir de les 14h. D’aquesta manera, l’alumnat de les famílies que disposen de facilitat per a la conciliació podrien entrar a les 9 i sortir a les 14h, mentre que la resta, seguiria com fins ara, entrant a les 9 (o abans, en cas d’acollida matinal) i sortir cap a les 16:30 (o més tard). En altres paraules, que hi hauria famílies que es beneficiarien sense que ningú sortís perjudicat per la nova organització horària.

Cara a aquest curs, en base a la situació de pandèmia, USTEC·STEs (IAC) va recomanar, com a mesura sanitària, que es pogués implementar la Jornada Continuada (tot mantenint, per descomptat, els serveis de menjador oberts) a fi d’evitar l’acumulació de persones a les entrades i sortides i que una presencialitat excessiva en espais tancats generès majors possibilitats d’infecció. Com ha passat amb totes i cadascuna de les recomanacions sanitàries del nostre sindicat, la proposta ha estat ignorada per l’administració educativa.

USTEC·STEs (IAC) ha defensat la modalitat d’horari compactat a infantil i primària en tant que organització lògica del temps. Ara bé, al costat d’aquesta reivindicació, entenem que paral·lelament és necessari el manteniment dels menjadors i activitats extraescolars que, com hem defensat sempre, han de ser d’interès social i educatiu, i de caràcter gratuït, en el sentit que l’educació és un servei públic que ha de garantir la igualtat d’oportunitats.

En qualsevol cas, si bé aquesta és la modalitat majoritària als sistemes educatius europeus, fins i tot aquells estats on existeix jornada partida, pràcticament a cap, el temps lectiu s’estén més enllà de les 15h. Això vol dir que el model horari vigent és una anomalia que, més enllà de la modalitat, caldria corregir.

I, d’altra banda, i de manera molt significativa, tenim l’experiència d’un Pla Pilot de jornada compactada on han participat 25 centres d’infantil i primària catalans, que han estat analitzats al llarg de set anys per la inspecció. Les conclusions són ben clares i coincident amb experiències similars a altres països: la compactada no afecta al rendiment acadèmic (que es manté estable), encara que sí milloren indicadors essencials com la davallada de conflictivitat, reducció de l’absentisme o l’increment de la sensació de benestar.

Tot i això, el dogmatisme del Departament -i probablement els interessos d’empreses vinculades a uns menjadors escolars i activitat de lleure privatitzades- propicia, no només una negativa en rodó a acceptar peticions de diverses comunitats educatives, sinó intents d’avortar qualsevol debat als consells escolars o a intents de diàleg. Com ja hem explicat, la majoria d’iniciatives vénen de grups de famílies que entenen que la possibilitat de la jornada compactada, d’una lògica aclaparadora, pot representar grans beneficis per a alguns alumnes, mentre que no perjudica, a la pràctica, a cap ni un.

USTEC·STEs (IAC) dóna suport a bona part de les iniciatives i grups de pares i mares que desitgen poder passar més temps amb els seus fills, i una organització de les activitats lectives que, com a ensenyants, tothom sap que resulta més pràctica. Prova d’això és que no hi ha hagut cap de les 14 comunitats autònomes de les que han aplicat aquest model que s’hagin fet enrere, de la mateixa manera que ha succeït amb un ensenyament secundari que, a partir de 2012, han vist disminuir la seva conflictivitat i absentisme.

USTEC-STEs (IAC)

23/11/2020