Comunicat

Comunicat Roda de Premsa. Balanç del primer trimestre de curs

Hi havia una voluntat coincident, per part de tots els actors de la comunitat educativa, perquè aquest curs fos presencial i el més normal possible, en aquestes circumstàncies d’excepcionalitat. La provatura del mes de juny, quan el Departament d’Educació va decretar unilateralment un retorn sense garanties, no feia presagiar res de bo al setembre. I, malgrat el contacte entre els responsables d’educació i la part social al llarg de l’estiu, sembla que la necessitat compartida de retorn a la presencialitat en el sistema educatiu no ha fet que les autoritats educatives hagin pensat en la seguretat de l’alumnat, de les seves famílies, i dels professionals. Malgrat les múltiples propostes fetes per USTEC·STEs (IAC): reducció de ràtios, jornada compactada, assegurar l’accés a EPIs, no tancar grups, incrementar les contractacions,… cap no ha estat atesa, i les xifres ens demostren que, malauradament, l’estalvi s’ha imposat a la seguretat; i el manteniment de les retallades, a la salut.

Al llarg d’aquests dos mesos i mig de represa del curs, s’evidencia una situació diferenciada entre educació infantil i primària, on, en termes generals, es detecta una menor incidència de contagis, i secundària. En el primer cas,  els grups bombolla, han permès, que, en bona part dels casos, s’hagi pogut mantenir unes ràtios, si bé per sobre del convenient, més o menys raonables. El preu ha estat la pèrdua d’especialitats i desdoblaments, fet que podria generar problemes de rendiment acadèmic a mig i llarg termini. En el cas de la secundària, tenint en compte l’obsolescència de bona part de les instal·lacions educatives, la insuficiència d’espais alternatius, les sobreràtios prèvies, les dificultats per generar una organització flexible per la necessitat de mantenir les especialitats, les xifres de contagi i confinament de grups han estat més grans. La qüestió és especialment difícil a la postobligatòria, on ha estat habitual trobar 35 alumnes en aules de 50 metres quadrats, i on sovint ha estat impossible mantenir la distància de seguretat. Això s’ha traduït en taxes de contagi molt elevades. Així, a data de 23 de novembre, i amb dades de Salut, la franja de 10 a 19 anys, encapçala el nombre de casos positius probables, amb 321.130

La resposta del Departament ha estat caòtica i contradictòria: demanant als centres un ensenyament híbrid sense criteris, ni models clars, i alhora impedint els centres autoorganitzar-se. A més, cal recordar que els equipaments informàtics i les connexions promeses, en la seva major part, encara no han arribat. I, per descomptat, alguns centres concertats han exercit certa competència deslleial mantenint les aules obertes al costat dels públics.

En segon lloc, al llarg de les primeres setmanes de curs, s’ha produït una important confusió respecte el personal vulnerable. La majoria de casos de professionals per als quals el contacte amb el virus podia posar en perill, de manera molt seriosa, la seva salut i la pròpia supervivència, no han estat avaluats pels serveis de salut fins ja ben començat l’activitat lectiva, deixant en una situació d’incertesa i indefinició que ha generat molta angoixa entre les persones afectades. Estem parlant de dones gestants, majors de seixanta anys o persones amb malalties cròniques autoimmunes. La pèssima gestió en aquest àmbit ha deixat en evidència el col·lapse dels serveis administratius i la incompetència de la direcció política del Departament d’Educació.

Un dels factors que ha contribuït a aquesta sensació de caos i incompetència ha estat el manteniment del Decret d’Autonomia. Al llarg dels anys, des d’Educació s’ha donat un gran poder a les direccions, i els centres tendeixen a no ser molt transparents sobre la realitat de la seva situació, o a posar més pressió damunt dels professionals (especialment en el model híbrid), mentre que el Departament ha deixat d’aplicar i fer complir les mateixes regles per a tothom, que haurien estat més que raonables en una situació d’excepcionalitat com l’actual. Des del primer moment, USTEC·STEs (IAC) va exigir la suspensió d’aquest decret i que fos el propi Departament que liderés el retorn a la presencialitat i la gestió del curs a partir de protocols clars, amb criteris iguals per a tothom. Per contra, ara sembla que la inspecció només actua quan les direccions volen prendre decisions organitzatives raonables.

L’obsessió per mantenir els centres oberts, ni que sigui al preu de posar en perill la salut i la vida de la comunitat educativa, ha portat a modificar constantment els diversos protocols. Un dels fets més vergonyants és no passar proves PCR al professorat que ha estat en contacte amb els positius (només es fa amb els tutors), perquè això hauria implicat que molts més centres haurien d’haver tancat en no disposar de prou professorat. Cal recordar que, amb data de 23 de novembre, hi ha 2.593 professionals que han donat positiu respecte a 25.823 alumnes, el que representa una sobrerepresentació del primer sector respecte del segon. De la mateixa manera, també s’han mantingut centres oberts quan era evident que hi havia transmissió comunitària, amb casos on més de la meitat dels grups eren confinats. Entenem i compartim la necessitat de mantenir oberts els centres, encara que no irracionalment, quan és obvi que existeix un risc desproporcionat a contagiar-se. Entenem que aquí hi ha un interès més electoralista per aparentar normalitat que per preservar la salut de la comunitat educativa.

D’altra banda, no s’ha acceptat la proposta de promoure la jornada continuada a la primària, que hauria previngut un percentatge important de contagis. És obvi que una entrada i una sortida a l’escola representa la meitat de probabilitats de contagi que dues entrades o dues sortides. O que la presència física de cinc hores en una aula genera menors oportunitats a agafar el virus que 7 hores i mitja dins d’un recinte tancat. I això ho demostra el fet que a Catalunya s’ha produït un percentatge superior de contagis dins el sistema educatiu que aquelles comunitats autònomes on la compactada és la norma. Entenem que al Departament ha pesat més el prejudici que la salut.

S’ha mantingut el calendari de les oposicions docents malgrat la perillositat, com USTEC·STEs (IAC) ja vam advertir al mes de març, en mesa sectorial, de celebrar-les en plena pandèmia. Hem tingut constància de les dificultats dels tribunals, i la suspensió, a causa de les restriccions, de la segona prova. Malgrat que a la Mesa Sectorial hi hem insistit, el Departament no sembla acceptar la més que raonable proposta de substituir l’oposició per un concurs de mèrits que funcionaritzi aquells professionals que compleixin un mínim de requisits a fi de reduir la interinitat del 45% al 8%.

Malgrat els anuncis governamentals, sembla que fins ara només s’han rebut una mínima part dels 300.000 dispositius per a l’alumnat, els 72.000 per als professionals i les 30.000 connectivitats promeses. Les promeses incomplertes o els retards erosionen greument la credibilitat del Departament d’Educació, i de retruc, de l’escola davant la comunitat educativa.

Malgrat la protesta unànime de la comunitat mèdica i educativa, el Departament encara es planteja que l’alumnat es faci les autoproves PCR, posant en risc la seva salut. USTEC·STEs (IAC) manté la crida a què docents es neguin a supervisar les proves pels riscos que comporta, i reiterem que han d’ésser professionals de la salut aquells que les haurien de fer.

Continuem denunciant les carències pel que fa a Equips de Protecció Individual que ha fet que, en bona part dels casos, siguin els propis professionals els qui han hagut de comprar-los pel seu propi compte.

En resum, dos mesos i mig després d’iniciat el curs, es detecta un grau de fatiga creixent entre els professionals, acompanyat d’una irritació general per la pèssima gestió del Departament i que podria catalitzar en la necessitat de mobilitzacions, com de fet, ja s’ha esdevingut en les darreres setmanes.

 

Problemes amb les plantilles docents: una retallada de docents a primària, en un moment on calia prioritzar la reducció de ràtios

En la confecció de plantilles docents per aquest curs, durant l’estiu, i malgrat la necessitat evident de disposar de més professorat per reduir ràtios, vam detectar la reducció de professorat a primària en 505 docents. Això ja era un indicatiu de la falta de sinceritat del Departament a l’hora d’enfrontar-se a la presencialitat del setembre.

De fet, bona part del personal nomenant com a reforç Covid (aquells professionals destinats a propiciar un retorn segur) eren docents que havien perdut la seva plaça durant l’estiu i que van acabar començant el curs amb una setmana de retard com a mínim, amb la qual cosa el Departament es va estalviar uns pocs diners perjudicant els centres, ja que si aquest personal hagués format part de la plantilla, hauria estat des del dia 1 de setembre als centres educatius preparant i organitzant un inici de curs sense precedents.

Pel que fa al personal interí, cal recordar que ha estat víctima reiterada del col·lapse o implosió administrativa perquè al llarg dels darrers quatre mesos, el Departament va:

  • Fer una baremació de la borsa 19-20 equivocada que va portar a una nova resolució al mes de Juny,

  • Mantenir les oposicions docents en un moment tan delicat com va ser el retorn a la presencialitat del setembre, i que ha acabat amb un ajornament de la segona prova a partir de l’empitjorament de la situació sanitària fins el 9 de gener de 2021

  • Publicar una norma confusa sobre l’exempció del curs inicial interins que ha contribuït a la indignació i l’angoixa del professorat en una situació límit.

La percepció del personal interí de l’USTEC-STEs és que el Departament fa les coses molt malament amb decisions cada vegada més errònies. I la impressió del nostre sindicat és que bona part dels errors són deguts a l’arrogància incompetent de no fer cas dels consells que en tot moment s’han fet des de la part social per tal d’haver propiciat un retorn segur.

 

Estadístiques de manca de professorat

Un altre factor que està perjudicant els centres educatius, i per tant, l’educació, és la manca de substituts i per tant, la manca de personal als centres educatius que en molts casos ha comportat el trencament de la bombolla dels grups estables, tot propiciant una circulació d’alumnat i professorat que impliquen el trencament de les poques mesures preventives existents.

Amb dades d’enguany i en comparativa amb el curs passat dels nomenaments que s’han produït des del setembre a mitjans novembre constatem que 1 de cada quatre nomenaments no es cobreixen:

 

Nomenaments 2019/20:

9.438

Nomenaments 2020/21

25.518

No coberts 2019/20

716 – 7,59%

No coberts 2020/21

6.125 – 24%

 

 

 

 

 

És evident que la cobertura de nomenaments és una de les problemàtiques més grans de l’inici de curs tenint en compte que de mitjana el curs passat en cada acte de nomenaments es quedaven sense cobrir uns 40, i enguany, se’n queden sense cobrir una mitjana de 218 nomenaments.

Realitzant una anàlisi més exhaustiva podem veure com és en l’etapa d'infantil i primària on hi ha hagut més nomenaments sense cobrir amb un total de 3.683 que representa un 58% del total. Els serveis territorials que n’han resultat més afectats han estat el ST Barcelona Comarques (1.484) i el ST del Vallès Occidental (873).

 

Les especialitats amb menys cobertura als nomenaments d’infantil i primària han estat:

  • Primària amb un 53,9% de nomenaments no coberts

  • Música, amb un 12,76%

  • Educació Especial, amb un 12,25%

  • Anglès, amb un 10, 86%

Pel que fa a la secundària, no s’han cobert un total de 1.973 nomenaments. Els serveis territorials que n’han resultat més afectats han estat el ST Barcelona Comarques (507), el ST del Maresme Vallès Oriental (363) i el ST del Baix Llobregat (312).

 

 

Les especialitats amb menys cobertura als nomenaments de secundària han estat:

  • Llengua i Literatura catalana amb un total de 618 nomenaments no coberts, que representa un 31,32%.

  • (507), Informàtica, amb 256 nomenaments no coberts

  • Física i Química, amb 180 nomenaments no coberts

  • Matemàtiques, amb 169 nomenaments no coberts

  • Llengua i Literatura Castellana, amb 165 nomenaments no coberts

Finalment, pel que fa a Formació Professional, no s’han cobert un total de 504 nomenaments, afectant amb major importància el ST del Consorci (120), el ST del Baix Llobregat (95) i el ST de Barcelona Comarques (82). De les EOI, no s’han cobert un total de 211 nomenaments, amb una major incidència al ST del Consorci (72) i el ST de Girona (55).

En definitiva, la manca de personal substitut d’enguany que pràcticament s’ha quadruplicat de manera escandalosa, ja la patíem des de fa anys. És per això que la proposta que llancem al Departament per reduir l’impacte als centres educatius és eliminar els terços de jornada (una dedicació del 33% de l’horari) en la cobertura de les substitucions de forma immediata, i oferir a aquelles persones que ja la fan, passar a mitja jornada o jornada sencera. D’aquesta manera, cada centre guanyaria hores, els potencials substituts tindrien més estímuls per acceptar els nomenaments, i el nombre de substitucions a cobrir serien inferiors

És per tot això que exigim al Departament negociar, amb urgència, aquest punt, que en el fons no és altra cosa que revertir una de les retallades que compten amb el suport unànime del professorat i de la comunitat educativa.

 

La problemàtica del personal laboral

Malgrat que aquest col·lectiu present a llars d'infants, escoles de primària , escoles d'educació especial, instituts,com són les educadores d’educació especial, tècnics d’integració social, tècnics d’educació infantil, fisioterapeutes, audioprotesistes i altre personal són del tot imprescindibles per mantenir obert el sistema, han estat, un cop més, oblidats i maltractats.

Malgrat excepcionalitat del moment, es manté l’endèmica infradotació de plantilles. A això s’ha afegit la no substitució de personal vulnerable, almenys fins ben començat el curs.

Que, des de 2007, no s’han convocat oposicions d’algunes categories professionals, i això implica que el 85% del personal laboral sigui temporal (un col·lectiu de 7.300 professionals). Aquesta situació impedeix la promoció interna i la mobilitat. Que la situació d’excepcionalitat a causa del Covid, que hauria estat una bona oportunitat per estabilitzar el personal laboral temporal fent un accés diferenciat, la possibilitat de poder fer un concurs de mèrits, a fi d’arribar el 8% màxim que estableixen les directives europees. Que ni tan sols s’han concretat la convocatòria d’oposicions. De fet, fins ara, l’oferta prèvia d’ocupació pública de 380 places de TEI, les hem rebutjat per insuficients i perquè no serveixen, en cap cas, per a la consolidació dels llocs de treball.

Finalment, volem constatar que atesa l’alta taxa de precarietat laboral i la sobrecàrrega de treball que suposa treballar atenent directament alumnes amb necessitats educatives especials, sobretot en el marc d’una escola realment inclusiva, el personal laboral és un dels col·lectius afectat per les baixes mèdiques, tal com reflecteixen les diferents avaluacions de riscos psicosocials dels diferents col·lectius que s’han dut a terme.

 

Davant les circumstàncies exigim:

  • La cobertura amb celeritat de totes les substitucions I reduccions de jornada. Que no s’apliquin criteris arbitaris en funció de la dotació econòmica de la qual disposi cada servei territorial, com passa actualment. La millora tècnica de l'aplicatiu de borsa poc àgil que endarrereix les substitucions.

  • L’aprovació de tots els permisos vigents I legals sense estar condicionats a les necessitats del servei I a la signatura previa de la direcció del centre. Constatem negatives davant el permís d'alletament, com les reduccions de jornades per cura d’un infant , vulnerant els drets dels infants i de les professionals. (90% de plantilla són dones).

  • El compliment dels criteris i mesures de seguretat i control, amb EPIs adients enfront la Covid, especialment a aquell personal laboral que dóna suport a l’alumnat vulnerable, amb qui no es pot mantenir distàncies de seguretat, així com molt especialment al personal itinerant.

  • Disposar dels equipaments i connexions necessaris per poder fer teletreball sense vulneració de drets laborals pel que fa a jornada i càrrega de treball, d’acord amb el que estableix al decret 77/2020.

  • Dotar llars d’infants, escoles i instituts de personal de suport educatiu (inclosos estudis postobligatoris), que aquesta dotació sigui revisada i ampliada cada curs.

  • Que s’acabi amb la discriminació contra el col·lectiu (en un 90% format per dones) en quant el gaudiment del permís de cures, que a la pràctica si són nomenades dintre de les 6 primeres setmanes (de obligatorietat per la mare) del permís no poden accedir a la vacant o si es troben després de la sisena setmana, han de renunciar per tenir un nomenament

  • Exigim el retorn de l'horari per a les EEE a les 25h d’atenció directa i així com per tots els col·lectius.

 

Proposta mobilitzacions

Vist que el Departament d’Educació ha obviat des de finals del curs passat i en l’inici del curs actuals no només les reclamacions de retorn de condicions laborals que arrosseguem des de fa més de 10 anys (2a hora lectiva, ? a ½, consolidació personal interí via concurs de mèrits…) sinó també tot el conjunt de propostes per garantir la seguretat als centres educatius (reducció de ràtios a tots els nivells educatius, màscares FFP2, distàncies de seguretat, augment de personal,…) USTEC-STEs (IAC) proposa al conjunt de professorat, personal d’atenció educativa i comunitat educativa un calendari de mobilitzacions per aquest final de trimestre, i sobretot per la represa després de les vacances, que inclou un ultimàtum al Departament amb una mobilització contundent el mes de febrer, que hem plantejat a la resta de sindicats de l’educació.

Calendari de mobilitzacions:

  • Assemblees de zona en tots els territoris

  • Concentracions davant els centres educatius, els dimecres.

  • Concentració el 3 de desembre a les 18h a Pl. Sant Jaume: “Volem una educació segura i de qualitat!”

  • Participació activa en la Concentració el dissabte 12 de desembre a les 17h: “Per uns centres educatius oberts i segurs. Davant la pandèmia garantim el dret a una educació pública.” convocada per l’Assemblea Groga.

USTEC-STEs (IAC)

26/11/2020

Informació sobre l'ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques i perquè tinguis la millor experiència d'usuari/ària. Si continues navegant, estàs donant el teu consentiment per acceptar les esmentades galetes així com la nostra política de galetes