El COVID19 ha evidenciat moltes mancances i disfuncions del sistema educatiu. Una de les més rellevants és la manca de docents. Les direccions dels centres educatius veuen amb desesperació i des del mes de setembre, com les baixes no són cobertes de forma immediata amb persones substitutes. Els serveis territorials responen que no disposen de personal a la Borsa.

El Conseller Bargalló i els dirigents del Departament d’Educació surten als mitjans omplint-se la boca de com de bé ho fan tot i que, si no cobreixen els docents malalts no és pas perquè no vulguin, sinó perquè no tenen professionals disponibles. Tot mentida.

El Departament d’Educació vol quedar, sobretot mediàticament però també entre els seus docents mateixos, com la víctima. USTEC-STEs (IAC) fa temps que sabem que n’és el màxim responsable. Durant anys no ha fet més que endurir les condicions laborals dels i les docents que s’apunten a la Borsa, els quals no tenen cap garantia de treball, cap previsió d’estabilitat, cap futur.

Una de les característiques més vergonyoses de la contractació de persones substitutes és el concepte en si mateix. Una persona substituta no existeix més enllà del tracte que rep de l’administració, ja que el seu contracte és, administrativament, el d’interí.

Fa anys que el Departament d’Educació contracta persones substitutes amb nomenaments de jornades inferiors a la sencera, les acomiada si el titular es dona d’alta o canvia de motiu de baixa i les acomiada a 30 de juny com a màxim encara que el titular no es doni d’alta. Fa anys que ja ho hem assumit com a normalitat, però no ho és, l’administració educativa és la pitjor de les ETT d’aquest país: redacta, publica i s’autoaplica normes que farien caure la cara de vergonya a l’empresariat més despietat i de dretes. Un o una docent a qui li paguen per una jornada de 1/3 o de 1/2 no deixa de fer la resta de tasques sense alumnes que implica formar part d’un claustre: reunions, tutories sense cobrar-les, claustres, avaluacions… Una estafa de contracte.

Els docents hi són. Estan treballant als centres amb nomenaments inventats de jornades d’un terç i de mitges jornades ja que per al funcionariat no existeix el concepte jornada inferior a la sencera. Existeixen mecanismes (insuficients, d’acord, però els que hi ha) per reduir la jornada per dedicar-se a les cures de familiars o per interessos particulars.

No hi ha funcionaris de carrera de mitja jornada i menys d’un terç de jornada per això, USTEC-STEs (IAC) exigim el pas a jornada ordinària per a tothom. L’augment d’hores a cada centre seria bàsic per reduir ràtios, per poder fer els reforços suficients, per assumir, amb una bossa d’hores, l’atenció a la diversitat que tanta falta fa.

Aquesta mesura caldria que comptés amb la disponibilitat de les persones interines, dones majoritàriament, les quals caldria que poguessin tramitar amb la major brevetat possible els permisos corresponents per cura de fills menors o familiars a càrrec, si s’escau. La cobertura d’aquests permisos de reducció de jornada, caldria que igualment fossin coberts per interins de la borsa amb jornada sencera.

De docents n’hi ha. Només cal fer-los un contracte just. Quina excusa posaran ara els nostres dirigents polítics?

USTEC-STEs (IAC)

11/12/20