L’arribada del nou Conseller sembla aprofundir en l’estancament i reculada pel que fa a les condicions laborals del professorat i el personal laboral educatiu. Parlem d’un col·lectiu que ja va veure la seva situació molt deteriorada arran de les retallades de 2010-2017, així com del desplegament dels diferents decrets de la Llei d’Educació de Catalunya, aprovada al juliol del 2009, i que imita el marc de gestió de les empreses privades en els centres de titularitat pública.

La primera Mesa sectorial a la qual se’ns ha convocat després que el nou Conseller hagi pres possessió, ens indica una política continuista i absència de voluntat política de recuperació de drets laborals.

D’una banda, el professorat més gran de 55 anys seguirà sense poder reduir dues hores lectives, contràriament als acords amb la part social signats el 2007. L’excusa del pressupost ja no serveix per recuperar una de les retallades més injustes que afecten els docents més veterans. I, això, després dels dos darrers cursos, marcats per la pandèmia i les difícils condicions físiques, materials ambientals i mentals, resulta encara més punyent i demostra una absència d’empatia per part dels gestors del Departament.

D’altra banda, en els documents rebuts per a la mesa es constata el continuisme de polítiques privatitzadores i de retallada de drets materialitzat en una gestió piramidal als centres educatius. Les polítiques del Departament estan fent que la democràcia s’estigui esvaint als centres educatius.

El Decret de plantilles (Decret 39/2014 de 25 de març), aprovat al març del 2014, s’ha anat desenvolupant amb més places perfilades. Un mecanisme que s’aplica en la majoria de les vegades al marge dels claustres i que implica una negociació entre direccions i serveis territorials, deixant al marge la part social, que representa els treballadors públics. Aquest Decret deixa les propostes de continuïtat de les vacants en mans d’uns directors i directores que poden confirmar o no el docent interí si porta només quatre mesos al centre. I això, sovint es fa des de la més absoluta arbitrarietat i deixa en total indefensió el professorat. A més, cal afegir-hi el Pla pilot conegut com a PDI, consistent en entrevistes personals i selecció subjectiva del professorat substitut, que des del març del 2015 s’està portant a terme en diferents serveis territorials i que a partir del setembre de 2021 s’aplicarà en la totalitat dels SSTT.

Aquest pla pilot, que també penja del Decret de plantilles, suposa una triple intervenció per part de les direccions en tres moments diferents en els nomenaments de personal substitut i, per tant, deixa de banda els criteris de transparència, objectivitat i publicitat que regulen tota contractació a la funció pública. A més, aquest pla pilot no ha demostrat en cap cas que millori els resultats i la qualitat dels centres educatius ni que disminueixi el fracàs escolar –només cal comparar amb les comunitats autònomes que no es regeixen per aquests criteris, i que obtenen millors resultats–, sinó que, ben al contrari, es fonamenta en prejudicis ideològics, jerarquitza la presa de decisions en la contractació, que recau només en una persona que pot arribar a contractar el substitut en la fase de l’entrevista personal i sense saber com desenvolupa una sessió a l’aula.

La demanda de retirada d’aquest sistema, que al llarg del temps hem reclamat insistentment des del sindicat, i que atempta contra tot principi de contractació a la funció pública, es va sustentar, en el seu moment, per la proposta de resolució aprovada al plenari del Parlament de Catalunya en la qual s’instava el govern a paralitzar el pla pilot dels substituts conegut com a PDI. El Parlament, ens donava la raó i detectava pràctiques poc transparents, irregulars i gens democràtiques en aquest mecanisme. I tanmateix, aquest Departament tira pel dret i deixa de respectar el bon criteri de la representació popular.

Des d’USTEC demanem al nou conseller que acati les resolucions aprovades al Parlament de Catalunya que, a més a més, no tenen cap sobrecost afegit.