Des del moment en què, arran del Pacte Nacional d’Educació de 2005 es va imposar la sisena hora a primària, USTEC·STEs (IAC) s'hi va oposar per la seva inutilitat pedagògica, el caràcter de malbaratament de recursos i la filosofia d’imitació de l’escola privada.

La seva aplicació ens va donar la raó. En una recerca feta per aquest sindicat el 2008, més del 90% dels mestres s’oposaven per la seva ineficàcia com a mesura educativa, per la fatiga de l’alumnat i perquè, fent servir els recursos addicionals de la mesura es podrien haver dedicat a desdoblar les matèries instrumentals a tota la primària. Noves recerques en base al seguiment de les proves de competències bàsiques indicaven que l’evolució dels centres que l’aplicaven era inferior a aquells centres que no ho feien, de manera que, no és que la sisena hora no funcionés més que com a propaganda política, sinó que era clarament contraproduent, especialment entre aquelles comunitats educatives amb major índex de complexitat social.

La pròpia administració educativa, veient-ne els efectes, va decidir rectificar per la porta del darrere. I només la va mantenir en alguns centres concrets. La pandèmia, tanmateix, va propiciar la suspensió de la mesura, en termes generals, ben acollida per les comunitats educatives respectives. Tanmateix, el nou Conseller ha decidit, de manera unilateral, i en contra de l’opinió dels centres, dels seus Consells Escolars respectius, reimposar-la, amb cap altre criteri que cert dogmatisme educatiu o propaganda política.

USTEC·STEs (IAC) exigeix, un cop més, que no es torni a implementar. Va ser un error fa més d’una dècada, i continua essent un error ara mateix. L’evidència indica que són les ràtios i els desdoblaments les mesures eficaces per millorar la qualitat educativa, mentre que, com ja va passar en el seu moment, perllongar la jornada entre infants de 6 a 12 anys no provoca altra cosa que fatiga i una creixent desconnexió. Més ara, que després d’aquesta experiència de confinament i limitacions a la mobilitat, els nostres infants necessiten més aire lliure i sociabilitat fora de l’escola que mai.

USTEC·STEs (IAC), exigeix també al nou conseller, que prengui decisions d’acord amb evidències científiques, no pas amb prejudicis ideològics (fer l’escola pública a imatge i semblança de la privada), i que es posi al servei dels claustres i consells escolars de centre, que tenen més criteri per decidir què convè a cada comunitat. O és que l’autonomia educativa només es redueix a la possibilitat de triar a dit professorat afí i submís?