Exigim als partits polítics que corregeixin aquest despropòsit durant la seva tramitació parlamentària

Avui, 21 de juliol, el Congrés dels Diputats ha decidit tramitar, com a Projecte de Llei, el Reial Decret Llei 14/2021 de 6 de juliol de “mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública”. La manca d’acord parlamentari, i l’oposició frontal dels treballadors públics i de sindicats com USTEC-STEs (malgrat que CCOO, UGT i CSIF hi continuen donant suport) ha impedit validar el text original. Ara bé, després de negociacions “in extremis”, el Govern espanyol ha pogut comptar a darrera hora amb els vots d'ERC, a més a més dels del PSOE i Unidas Podemos, després de pactar-hi  algunes  modificacions.

A partir de la informació a què hem tingut accés, sembla que els canvis serien els següents:

• Aplicació de l’article 61.6 de l’EBEP (és a dir, l’estabilització per un concurs de mèrits, sense oposicions) per a aquells interins que ocupen una plaça que no ha estat convocada des de fa més de deu anys. Són pocs casos, la majoria d’ajuntaments, perquè no n’hi ha en general entre els docents; a tot estirar, podria afectar el personal laboral, tot i que la Generalitat els podria estabilitzar ja actualment només modificant el VIè Conveni, que és competència exclusiva seva. Quin és, doncs, l'impediment perquè aquesta solució no es contempli definitivament per a tots el treballadors i treballadores contractats en frau de llei, tal com defensa  USTEC?

• Que els interins puguin conservar la nota d’oposicions fins a 10 anys enrere. L’aplicació d’aquesta mesura, per ser efectiva, hauria de tenir efectes retroactius a l’any 2010, que va ser quan es van produir les primeres restriccions en les Ofertes d’Ocupació Pública i que, com a conseqüència d'això, molts docents, malgrat superar la fase d’oposició, no van obtenir finalment plaça.

• Que les oposicions no tinguin fases eliminatòries, cosa que podria facilitar que més aspirants poguessin  arribar a la fase de valoració de mèrits. No obstant això, aquesta no és la solució, sinó que ho seria un concurs de mèrits de pública concurrència, tal com s'ha argumentat al primer punt.

Malauradament, la lletra petita d'aquest darrer punt diu: “si les comunitats autònomes volen”. Això resulta inquietant, perquè aquest darrer afegit podria explicar l’acord amb ERC. Amb un Departament que, via decret de Perfils i Plantilles i decret de Direccions, està foragitant la dissidència de l’escola i imposa la llei del silenci als centres, podria ser que  Catalunya “no volgués” aplicar-ho. Exigim responsabilitat política al Govern de Catalunya per aplicar les màximes millores que la normativa contempli de cara l'estabilització del personal interí.

En resum, malgrat que ens congratulem que el text original del ministre Iceta no hagi prosperat, l’actual acord no resol les incerteses creades. No ofereix regles clares que regularitzin de manera transparent i urgent la precarietat entre els treballadors públics de l’ensenyament, ni tampoc assegura que hi haurà procediments justos i garantistes que permetin als funcionaris interins i laborals temporals amb més de tres anys de serveis esdevenir respectivament funcionaris de carrera o laborals fixos, amb idèntics drets i obligacions.

Sense conèixer encara tots els detalls dels canvis pactats entre les forces polítiques que han votat a favor de la tramitació del Projecte de Llei, allò que sí que sabem amb certesa és que el curs vinent caldrà mobilitzar-nos de manera contundent. La precarietat organitzada des del propi Departament ha servit precisament per acabar amb la democràcia als centres. La lluita que es preveu a partir de la tardor, no només té a veure amb el 43% dels docents i el 90% del personal laboral que són interins, sinó amb uns claustres actius en la defensa dels drets laborals i amb un sistema educatiu democràtic per construir una societat democràtica.