L’Estat espanyol, després de segles de minorització i repressió de les llengües diferents del castellà, incompleix l’article 3.3 de la seva Constitució. Així mateix, cal assenyalar que les diverses administracions públiques d’arreu dels Països Catalans no han pres mesures contundents per protegir la llengua. Darrerament, però, organitzacions contràries a la immersió i el poder judicial han reprès l’atac a un dels pocs àmbits en què la llengua ha assolit uns mínims nivells de normalitat a Catalunya: l’educació. Al rebuig del Tribunal Suprem del recurs de cassació que va presentar la Generalitat contra la sentència del TSJC que insta al Departament d’Educació a implementar un mínim del 25% en castellà a tot el sistema educatiu català, s’hi sumen les denúncies de particulars (liderats per les organitzacions antiimmersió esmentades), que han desembocat en sentències que imposen percentatges de castellà en escoles concretes.

Segons l’enquesta de Plataforma per la Llengua, el 82% de la societat catalana està a favor del model d’immersió. Diversos estudis avalen que la immersió en una llengua minoritzada és beneficiós tant per als parlants d’aquella llengua com per als que l’aprenen com a segona llengua. A més, tant el Tribunal Constitucional com la LOMLOE atorguen les competències en matèria lingüística i educativa a les autonomies. Les sentències no se sustenten, per tant, ni en un criteri pedagògic homologable ni en una base legal. No hi ha cap llei vigent que especifiqui un percentatge de la llengua a l’educació: ens trobem davant d’unes sentències abusives i clarament il·legals.

Després de publicar-se que només un 46% dels docents mantenen el català en les seves interaccions orals i que el català és la llengua preferent de relació interpersonal per a només un 21,6% de l’alumnat, i després d’anunciar un pla per a la millora de la llengua als centres i d’afirmar amb vehemència que el Departament d’Educació no acatarà la sentència del Tribunal Suprem, considerem incomprensible la manca de resposta del Govern a uns atacs tan greus al nostre model de conjunció lingüística.

Davant d’aquesta situació crítica, les organitzacions sotasignades pensem que és l’hora d’avançar en un model lingüístic i educatiu que reforci la llengua i la cohesió social. És per això que exigim al Departament d’Educació que vetlli perquè es compleixin els següents punts, de mínims i irrenunciables:

• Promocionar el sistema educatiu públic com a fonament d’igualtat i cohesió d’una societat diversa, tot acabant amb el model segregador per factors de gènere, socioeconòmics i lingüístics.
• Dotar l’educació pública d’un pressupost que demostri que és una prioritat fonamental del govern de la Generalitat.
• Assegurar el català com a llengua vehicular durant totes les etapes educatives, tant en l’àmbit escolar com en l’extraescolar i de lleure.
• Augmentar la dotació d’aules d’acollida i de Suport Lingüístic i Social per tal d’integrar lingüísticament i oferir una igualtat d’oportunitats real a tot l’alumnat nouvingut.
• Abaixar les ràtios a l’aula per una millor atenció a l’alumnat.
• Invertir en formació i reciclatge gratuïts dels professionals de l’educació.
• Invertir en formació i reciclatge gratuïts dels professionals de l’educació.
• Formar el professorat en nocions bàsiques de sociolingüística catalana i dotar d’eines pràctiques i de reflexió els docents i claustres per promoure l’ús efectiu del català als centres educatius.

És el moment que els polítics assumeixin les responsabilitats inherents al seu càrrec, i que tant des de l’àmbit institucional com el social es promoguin les actuacions perquè el català sigui vehicular en l’educació com en tota la resta d’àmbits públics. La societat catalana, majoritàriament favorable a la immersió, ha de respondre contundentment davant dels intents de residualitzar el català. També ha de teixir i enfortir estratègies que abastin tot el domini lingüístic i buscar aliances amb les comunitats lingüístiques minoritàries de la resta de l’Estat i també d’Europa. Aquesta resposta efectiva i sense renúncies ha de ser consensuada entre els càrrecs electes, la comunitat educativa i la resta d’estaments socials del país. Estem davant d’una situació d’urgència que podria abocar-nos a sistemes educatius no validats per una majoria i a una desaparició de l’ús del català en l’àmbit públic. Per la cohesió social i per la plena implementació de la immersió lingüística, exigim als governs del nostre domini lingüístic que treballin per una educació plenament pública i en català.

 L´Educació, pública i en català