El passat 25 de maig vam protagonitzar la setena vaga educativa unitària des del mes de març. El personal dels centres educatius hem tornat a sortir als carrers en les mobilitzacions més grans dels darrers trenta anys, una autèntica revolució educativa amb l’objectiu de revertir les retallades que arrosseguem, millorar les nostres condicions laborals i augmentar els recursos necessaris per a la qualitat de l’educació pública en el nostre país (6% del PIB).

Què hem aconseguit amb les vagues i mobilitzacions?

• Organitzar-nos i unir-nos des dels centres educatius.
• Canviar el relat social: la lluita per les condicions laborals és una lluita per l’educació pública i les seves treballadores i treballadors. Hem evidenciat les mancances, la creixent burocratització i la manca de recursos que pot portar al col·lapse (fet que han denunciat també més de 700 direccions en un comunicat inconcebible en altres moments).
• Fer seure a negociar el Departament d’Educació.
• Que s’hagin plantejat propostes que eren impensables des de feia anys, tot i que continuen essent insuficients: amb la recuperació de l’hora lectiva en diferents cursos segons l’etapa es pretén dividir el professorat.
• Bastir un front de lluita comú entre totes les organitzacions sindicals.
• Avui dimecres 1 de juny tornem a la mediació al Departament de Treball. Les organitzacions sindicals continuem fermes en les reivindicacions i esperem que el Departament d’Educació vingui amb clara voluntat d’arribar a un acord necessari.

Les propostes descafeïnades que ens ha fet arribar l’administració fins ara mostren la incapacitat de la conselleria per a arribar a acords, evidencien la incapacitat negociadora i la poca voluntat política de posar solucions reals i pràctiques a les problemàtiques que hem anat plantejant de manera unitària i amb el total suport del personal als centres educatius:

• El mateix dia de l’aplicació de la sentència en contra de la immersió lingüística sobre el 25% de castellà, els centres educatius i el professorat van rebre una instrucció poc concreta i poc efectiva sobre com procedir. La inseguretat del professorat és màxima, no existeix cap cobertura legal ni la garantia d’una assumpció de responsabilitat per part de l’administració.
• A les alçades de curs que estem no s’han publicat els currículums. Encara es troben en exposició pública, després de rebre cents de propostes de canvis, alguns de molt rellevants, que en bona part no s’han tingut en compte. Per al curs vinent és impracticable la seva aplicació des del punt de vista pedagògic.
• Pel que fa al canvi de calendari:
  • El Departament no ha assumit ni respectat el dictamen preceptiu del CEC en què es demana l’ajornament (moratòria) de l’avançament de curs.
  • Les instruccions que han arribat a centres del mes de juliol, en el millor dels casos, provocaran greuges comparatius entre els treballadors i treballadores.
  • No hi haurà temps material per poder preparar un curs cabdal després de dos cursos en plena pandèmia.
  • La plantilla als centres educatius, tant el dia 5 com el 7, no està garantida al 100% (cada curs, durant els primers dies de setembre, el professorat ha anat arribant als centres, enguany s’haurà d’iniciar classes sense la plantilla completa).
  • La matrícula d’alumnat tampoc està garantida, ja que hi ha comissions de garanties que es reuneixen la primera setmana de setembre.
  • Ha quedat palès que es tracta únicament d’una mesura propagandística, sense un impacte real en la qualitat per a l’alumnat.
  • S’imposa a les direccions que assumeixin unes tasques que no els pertoca i que fins ara gestionaven les AFA.
  • Les empreses de lleure educatiu i menjador tindran mancances de monitoratge importants.
• El sistema educatiu pateix una manca endèmica de professorat i personal educatiu que repercuteix directament en la qualitat del sistema. L’administració, tot i saber l’afectació positiva del retorn de la segona hora lectiva (un increment de 3.472 dotacions: 1.463 a primària + 2.009 de secundària), no només no aplica la seva pròpia proposta de cara al setembre assumint el retorn a l’horari lectiu de primària, sinó que la redueix eliminant els reforços covid pel curs vinent.

Animem a tots els centres educatius a tractar en els claustres la situació de col·lapse del sistema educatiu, els canvis que empitjoraran encara més la situació a partir del setembre i les propostes de mobilitzacions amb les vagues de 2 i 9 de juny. Si fem prou pressió a les properes convocatòries, és possible aconseguir mesures tan importants com el retorn a l’horari lectiu per a totes les etapes de cara al curs que ve. És una qüestió de voluntat política.

Companyes i companys, tot i les dificultats tenim un compromís i un deure amb la nostra feina i el nostre alumnat, ens cal fer un últim esforç! L’administració es troba afeblida: no en va el conseller González-Cambray és qui ha rebut la pitjor valoració política i social de la seva tasca al capdavant de la conselleria. #CambrayCessament

Participa en les assemblees i uneix-te a les mobilitzacions i accions al teu territori!

Participa a les vagues!

FEM UN DARRER ESFORÇ EL 2 I EL 9 DE JUNY! ACONSEGUIM MILLORES PER AL CURS VINENT!