Ahir al ple del Parlament es va votar una moció sobre l’inici de curs 2022-2023 en què es va qüestionar, de manera inequívoca, la dinàmica negativa en la gestió del Departament que ha propiciat que el curs que deixem hagi estat el més conflictiu de les darreres dècades. Els parlamentaris, malgrat la lògica d’interès de partit, són ben conscients que el conseller Cambray és un problema greu per a aquest govern i per a una qualitat educativa que aquest curs, en base a les seves iniciatives unilaterals i propostes no contrastades, ha induït a la degradació.

La moció, que comptava amb vuit punts diferents i que ha estat votada pels diferents grups parlamentaris en funció de la seva lògica política, ha aconseguit imposar al Departament la necessitat d’arribar a un pacte amb els sindicats educatius, que inclou la recuperació per a l’hora lectiva del curs vinent a primària i secundària, fer un pla de climatització als centres educatius per evitar els problemes derivats de les recurrents onades de calor, posar recursos per a l’educació inclusiva o garantir places per a la formació professional. Altres qüestions, com ara la moratòria del calendari escolar o la derogació de la normativa que permet triar a dit al professorat, no han prosperat, tot i que ha quedat clar que el govern cada vegada resta més aïllat i qüestionat pel que fa a la seva política educativa.

Com a tota moció parlamentària, no necessàriament ha de tenir una traducció pràctica. És una dura derrota per a Cambray, encara que no necessàriament això significa que hagi de complir el que el Parlament li demana. En qualsevol cas, això implica un aïllament polític creixent i la idea, també per al propi govern, que l’actual conseller comença a representar un problema seriós.

Aquesta derrota moral del conseller representa una victòria col·lectiva, fruit d’un curs de mobilitzacions com no havien viscut mai la majoria de professionals dels centres educatius. Això precisament reforça la necessitat de mantenir aquesta estratègia de pressió al carrer, una pressió que també implica una opinió pública que contempla com l’educació del nostre país segueix més els interessos de determinades entitats vinculades als grans lobbies econòmics i financers, que estan dictant les polítiques a Via Augusta, que per al bé comú. Aquesta victòria parlamentària també és fruit del treball constant del nostre sindicat amb els diversos grups de la cambra i de la unitat sindical, que pacientment han informat de l’elevat grau de malestar de les aules i de les conseqüències negatives, per als nostres alumnes, de les ocurrències de l’actual staff del Departament, així com de la fossilització de les retallades.

En qualsevol cas, exigim al govern de la Generalitat i al seu president a fer complir el mandat del Parlament, i per tant, imposi la reducció de l’hora lectiva tal com ha exigit la totalitat de la comunitat educativa durant tot aquest curs, així com la resta de qüestions que han estat aprovades al ple. També considerem necessari i urgent que el Departament modifiqui de manera ràpida el seu posicionament respecte a l’arbitrarietat pel que fa a la selecció del professorat en el sentit que, com ja veu tothom, ha servit per generar pràctiques de clientelisme i nepotisme, fets impropis d’una democràcia i una administració virtuosa, i torni a seure a negociar amb el professorat i el personal dels centres educatius.

En qualsevol cas, USTEC·STEs farà tot el possible per mantenir la pressió, tant social com política, perquè finalment no només es reverteixin amb escreix totes les retallades, sinó que s’aconsegueixi una política educativa al servei del bé comú i el benestar de la societat, des del consens de tots els agents educatius.