La proposició de llei “sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari” de Catalunya representa l’incompliment generalitzat i sistemàtic de la llei de política lingüística i del model d’immersió lingüística als centres educatius del nostre país. És una mesura que esdevé la legitimació d’una anomalia en un moment en què és molt necessari consolidar la presència de la llengua catalana a les aules. La possibilitat d’adaptació de cada projecte lingüístic de centre a la seva realitat sociolingüística implica que el castellà pugui guanyar presència a moltes escoles on la immersió lingüística s’havia implementat amb naturalitat, amb l’ajuda i convicció del personal docent. Així mateix, deixa encara més desprotegits aquells centres en què el català ha perdut hegemonia envers el castellà.

A Catalunya, la llengua catalana és allò que ens singularitza i ens cohesiona. El menysteniment de la llengua que ha resultat del pacte contra la immersió lingüística signat pel PSC, ERC, Junts i els comuns és molt greu. Per aquest motiu, ara més que mai, cal defensar l’escola en català i la immersió lingüística davant l’agressió que pateix la nostra llengua per part de la justícia que imposa el castellà a les escoles, per raons ideològiques i no pedagògiques. Tot això és incomprensible si tenim en compte que no hi ha cap indret del nostre país que no experimenti una reculada de l’ús del català entre el jovent a causa de la diglòssia i la substitució lingüística. Les dades recollides pel Consell Superior d’Avaluació (CSA) sobre els usos lingüístics de l’alumnat i professorat català durant els darreres 15 anys evidencien que l’ús de la nostra llengua ha anat disminuint progressivament als centres, tant per part de l’alumnat com per part del professorat. Segons les últimes notícies, la sentència del TSJC que imposa un mínim d’un 25% de castellà a les aules s’està materialitzant, tot i les maniobres i excuses del Departament d’Educació i el seu màxim responsable polític, el conseller González-Cambray, que va afirmar que “cap aula d’aquest país aplicarà el 25% de castellà”. El mateix TSJC ha revocat la petició de mesures cautelars, una mesura de la Generalitat efectista i inútil, com estem veient, i ja són sis centres educatius els que es veuen obligats a mantenir el 25% de castellà.

És per a això que USTEC·STEs (IAC), com a sindicat compromès amb la llengua catalana des dels seus inicis, manifestem el següent:

1. Denunciem l’aprovació d’aquesta proposició de llei i la incompetència de la Generalitat i el Departament d’Educació per posar fre a aquest despropòsit que suposa l’abandonament del projecte d’escola pública integradora, no discriminatòria i de país.

2. Creiem necessari respondre a la judicialització i al menysteniment de la llengua catalana amb un nou pacte nacional pel model d’immersió lingüística, que impliqui no només a la comunitat educativa, sinó també a la classe política i a la societat en el seu conjunt. La defensa del català a les aules no pot ser abandonada al voluntarisme dels treballadors de l’educació.

3. Animem la comunitat escolar, docents, famílies i alumnes a lluitar cadascú des del seu àmbit i la seva funció, per la defensa del català i la promoció del seu ús com a llengua vehicular i pròpia del nostre país. Cal proporcionar els recursos i oportunitats a tothom per tal que conegui i estimi la nostra llengua i la utilitzi en tots els ambients de la vida social, econòmica, legislativa i laboral. És necessari un pacte de país que obligui la justícia i les forces contràries a la nostra llengua a retrocedir en la seva infame “creuada” en contra del català.

Que no ens retallin la llengua! Escola pública i en català.

USTEC·STEs

Dimecres 16 de novembre de 2022