Al llarg del curs anterior es van produir les mobilitzacions més intenses i continuades de les darreres dècades. El nostre sindicat va liderar, des de la unitat sindical, la resposta del professorat i dels professionals educatius per revertir les dures retallades que arrosseguem del 2010 ençà. Les lluites van comportar onze jornades de vagues i el bloqueig de la mesa sectorial. Paral·lelament, es van produir intents de diàleg i negociació amb els representants de l’Administració, implicant també el titular de la Conselleria. Els contactes van ser sempre infructuosos, i més enllà de bones paraules, observàvem més aviat tàctiques dilatòries en comptes de sinceritat en la voluntat negociadora.

A finals d’agost, la proposta de retornar l’hora lectiva semblava desencallar, per fi, les negociacions. L’acord de principis de setembre representava, a parer nostre, un primer pas per recuperar la totalitat, o almenys una part significativa de les diverses retallades, així com revertir algunes mesures de caràcter no econòmic (pacte d’estabilitat i derogació del decret de plantilles i perfils).

Ha estat un miratge. Malgrat les moltes meses sectorials i de negociació mantingudes amb l’administració durant aquest primer trimestre, no s’ha avançat ni un mil·límetre. L’Administració es tanca en banda davant les reivindicacions més tímides i considera irrenunciables aquelles polítiques educatives fonamentades en l’organització vertical al centre i la selecció arbitrària de professorat. Tampoc ha estat capaç de comprometre, en un termini raonable, cap de les mesures econòmiques exigides.

En aquest context, el conseller d’educació ens ha demanat participar en una reunió bilateral. Davant l’esterilitat de tres mesos perduts de no negociació i el no reconeixement públic d’errors greus (la impotència davant el TSJC de blindar el català, la precipitada imposició dels nous currículums o el malestar ocasionat per l’avançament unilateral del curs) considerem que no té cap sentit reunir-nos particularment amb el responsable d’aquestes polítiques que han accelerat el deteriorament de l’educació del nostre país i han sumit els centres en el caos. Aquesta proposta de reunió es podria interpretar com una voluntat de trencar la unitat sindical que tan útil ha estat per mobilitzar la comunitat educativa. Entenem, a més, que són les meses sectorials els espais legals i reglats per dialogar i, sobretot, negociar acords entre l’Administració i les parts socials.

És per tot això que USTEC·STEs declinem participar en la reunió bilateral a la qual hem estat convidats els pròxims dies.

USTEC·STEs

Dilluns 28 de novembre de 2022