29 de novembre de 2022, Barcelona.

Davant la proposició de llei orgànica de reforma del Codi Penal presentada al Congrés dels Diputats i Diputades, les organitzacions, col·lectius i moviments socials sota signants manifestem el nostre desacord amb la proposta relativa a la modificació dels delictes de desordres públics que suposarien una vulneració de drets i intensificarien la tendència repressiva dels darrers anys.

Celebrem la proposta de derogació del delicte de sedició. Però, no podem deixar passar que l’actual proposta de reforma genera greus afectacions i limitacions al lliure exercici del dret a la protesta, deixant en mans dels tribunals la interpretació i aplicació de conceptes jurídics massa ambigus. Si aquesta reforma tira endavant constituirà una nova agressió als drets fonamentals de la ciutadania i suposarà un retrocés en termes de democràcia.

1. Si bé es deroga el delicte de sedició, s’incorpora un tipus agreujat de desordres públics que, amb una nova terminologia, persegueix algunes de les actuacions que incorporava la sedició, traspassant-les a les formes i eines històriques de protesta que sempre s’han fet servir per defensar i/o aconseguir drets socials, polítics i laborals.
2. Es proposa la incorporació de conceptes genèrics, subjectius i indeterminats en el seu redactat que permetrien l’arbitrarietat en la criminalització d’un gran nombre d’accions que formen part del dret de protesta, actuacions freqüents a la nostra societat i que són necessàries per fer reivindicacions socials i visualitzar el malestar col·lectiu.
3. Es planteja que els desordres públics també es poden cometre per “intimidació”. Aquest concepte comporta un alt grau de subjectivitat i, previsiblement, una major incriminació. L’ús d’aquesta terminologia pot comportar la imposició de penes més elevades que en la normativa actual, fins i tot presó.
4. S’introdueix com a delicte la invasió o ocupació de locals o espais públics o privats, sense violència ni intimidació, que es castiga amb penes de fins a 6 anys de presó o 12 mesos de multa. Una vegada més, es pretén criminalitzar de manera clara una expressió del dret a la protesta indispensable per a les lluites socials.
5. S’agreuja el tipus bàsic del delicte (incloent-hi, per tant, una protesta amb intimidació, però sense violència) si els fets són duts a terme per una “multitud el nombre, organització i propòsit de la qual siguin idonis per afectar l’ordre públic”. Per tant, s’obre la porta a criminalitzar actuacions en base a la mera hipòtesi de que podrien arribar a posar en perill l’ordre públic, i a més, introdueix les penes d’inhabilitació per a exercir una ocupació o un càrrec públics, afectant als càrrecs electes i al personal que treballa a les administracions públiques.
6. El dret de protesta és el dret dels drets. Un mecanisme efectiu de participació ciutadana en els assumptes públics que permet impulsar transformacions socials i polítiques significatives, així com establir un diàleg entre la ciutadania i el poder representatiu. Si bé el dret de protesta no està codificat com a tal en la normativa internacional, és un concepte que integra un conjunt de drets fonamentals: el dret a la reunió pacífica, la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació, la llibertat d’informació i el dret emergent a defensar els Drets Humans. A l’Estat espanyol, la normativa estatal reconeix el dret de reunió i el de manifestació com a drets fonamentals (article 21 de la Constitució Espanyola); ambdós permeten la protecció harmònica i conjunta del dret de protesta social. De la mateixa manera, la normativa europea -Conveni Europeu de Drets Humans, i la seva interpretació per part del Tribunal Europeu dels Drets Humans- reafirma els ‘drets de reunió i de manifestació com a drets fonamentals de qualsevol societat democràtica’ i destaca que no es poden interpretar de manera restrictiva i que tenen una dimensió individual i col·lectiva indestriable i complementària.
   Des del 2015, la reforma del Codi Penal (Llei Orgànica 2/2015, 30 de març) i l’aprovació i vigència de la Llei de Seguretat Ciutadana -popularment coneguda com a Llei Mordassa-, s’han consolidat com una resposta repressiva davant de l’expansió de la mobilització social als nostres carrers, inclosa la que reclama el dret a l’autodeterminació. Fa anys que l’acció col·lectiva i organitzada s’ha vist repetidament perseguida, reprimida i criminalitzada.
7. La reforma proposada dels delictes de desordres, amb la referencia a la intimidació, la inclusió de les penes d’inhabilitació, la tipificació de l’ocupació temporal i pacífica d’espais públics o privats, el manteniment del concepte de pau pública i la tipificació de la mera possibilitat d’atemptar contra l’ordre públic, incrementa greument la tendència repressiva dels darrers anys. A més, planteja un escenari de retallada de llibertats fonamentals en un moment on serà molt necessària una autoorganització i mobilització social als carrers per dur a terme una transició ecosocial sense pèrdua de dets bàsics.

Davant l’actual tramitació de la proposta de reforma d’aquests delictes, exigim que el Codi Penal s’adeqüi als estàndards internacionals sobre drets humans. No volem cap Codi Penal que criminalitzi les actuacions socials que defensen i conquereixen drets humans per a totes. Per aquesta raó, malgrat no estar d’acord amb l’anterior Codi Penal, demanem que durant el tràmit parlamentari no s’agreugin els delictes de desordres públics per garantir l’exercici del dret de protesta.

Davant la proposta de reforma del Codi Penal: prou criminalització, defensem sempre el dret a la protesta!

Organitzacions impulsores:

1. Alerta Solidària
2. Aliança de Marees i Moviments Socials
3. Arran
4. Calala – Fondo de Mujeres
5. CGT Catalunya
6. CONFAVC
7. Contracorrent i Corrent Revolucionària de Treballadors (CRT)
8. Coordinadora Movimientos Sociales y Sindicales de Cataluña
9. Coordinadora Obrera Sindical
10. Ecologistes en Acció Catalunya
11. Elite Taxi
12. End Fossil Barcelona
13. Endavant-OSAN
14. Front Comú Contra la Repressió
15. Intersindical Alternativa de Catalunya – IAC
16. Irídia – Centre per la defensa dels drets humans
17. La Intersindical (CSC)
18. Lluita Internacionalista
19. Marea Blanca Catalunya
20. Marea Pensionista
21. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
22. Novact
23. Òmnium Cultural
24. Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH)
25. PAH Barcelona
26. Pirates de Catalunya
27. Plataforma 3 d’octubre
28. Plataforma Antirepressiva de Barcelona
29. Plataforma per la Pau – OTAN NO
30. Procés Constituent
31. Constituents per la República
32. Rebel·lió o Extinció
33. Sectorial de Persones Represaliades de l’ANC
34. Sindicat de Llogateres
35. Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
36. Tanquem els CIES
37. Unió de Pagesos de Catalunya
38. Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes
39. Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixampe (XHEE)
40. Xarxa per la Justícia Climàtica