Xavier Diez Rodríguez, en representació del sindicat USTEC·STEs presenta aquest vot particular negatiu sobre l’informe de retorn de l’estudi “Mesura de les tardes de lleure educatiu” i propostes per l’inici del curs 2023-2024 aprovat, en sessió plenària, al Consell Escolar de Catalunya el 15 de març de 2023.

La qüestió relativa al calendari i horari escolar, normalment recollida anualment a les disposicions normatives pertinents, representa una qüestió delicada per les implicacions i possibilitats de divisió entre els membres de la comunitat educativa del nostre país. És per això que considerem que l’administració té una gran responsabilitat a l’hora de legislar perquè, com lamentablement hem comprovat en aquests dos darrers anys, s’ha fet de la qüestió relativa al temps escolar una batalla política on es busquen més els resultats electorals i els interessos de partit que els interessos dels estudiants i de la bona organització del sistema.

El curs passat, i per primera vegada en la història d’aquesta institució, es va produir un desencontre públic entre la direcció política del Departament d’Educació i el Consell Escolar de Catalunya. Les propostes de modificació del calendari escolar es va anunciar als mitjans de comunicació, molt abans que, com ha succeït sempre, es discutís en el si de la Comissió d’Ordenació, complint amb les funcions legals de consulta i consell.

Plenament conscient que el CEC té una composició variada, que representa diferents sectors, sensibilitats i ideologies, la idea que se’ns imposés unilateralment una mesura amb intencionalitats més polítiques que educatives, va propiciar un malestar profund entre els membres no lligats directament a l’estructura del Departament, perquè en tant que màxim òrgan consultiu del sistema educatiu, havíem estat bandejats de tota possibilitat d’influir en una decisió ja presa. Fruit d’això, tenim un dictamen en què es va demanar una moratòria per discutir amb calma sobre l’afer.

La negativa del Departament a acceptar la voluntat del CEC ha aprofundit el malestar en el si del Consell. Les declaracions públiques als mitjans del Conseller no han fet més que confirmar les sospites que el parer del consellers i conselleres resulta del tot prescindible, i que les formes de la conselleria, a la pràctica, invaliden les seves propostes de continguts, més enllà que la unilateralitat del titular del Departament es pugui embolcallar amb bones paraules o es faci servir el comodí de l’alumnat vulnerable, la conciliació, el feminisme o altres excuses.

En el Ple Extraordinar del passat febrer, convocat per tal que se’ns exposés el contingut de l’informe sobre l’aplicació de les tardes del setembre de 2022, va fer encara més fonda la rasa que separa la comunitat educativa de la direcció política de l’educació del nostre país. Mentre esperàvem per fer arribar les nostres preguntes o consideracions, els mitjans de comunicació ja publicaven les intencions del Departament de tirar pel dret i acabar amb el format actual, sense molestar-se a esperar que pensaven els diversos actors de la comunitat educativa, i en particular el nostre, la qual cosa ja representa un clau més en el taüt de l’entesa entre la cinquena planta de Via Augusta i aquest Consell.

Feta aquesta introducció, entenc que necessària per explicar el context en què es produira el debat a què el president del Consell ens ha convidat a participar, passo a expressar un seguit de consideracions i preguntes que voldria compartir amb els membres de la comissió de programació en general, i amb el seu president en particular, així com al president del Consell.

Consideracions a propòsit de l’informe sobre l’avaluació de les tardes de setembre, elaborada per la Sra. Neus Martí.

• Considerem que aquest no és l’estudi que aquest Consell havia demanat, perquè no valora en global l’impacte de l’avançament del calendari, sinó un aspecte parcial i limitat, que és el de la valoració de les tardes de setembre.
• En l’estudi veiem que està contaminat d’origen, perquè en la seva formulació parteix d’un biaix de confirmació. I, en base al testimoni d’algunes persones entrevistades, hem detectat preguntes capcioses que buscaven validar des de l’inici unes conclusions prèviament acordades i desitjades pel Departament. Això, no només és greu des d’un punt de vista polític, sinó que, des d’un punt de vista acadèmic, suposa una greu violació del codi deontològic de tot investigador, i afecta a la credibilitat de la investigadora. També, per trajectòria professional, col·laboradora de la Fundació Jaume Bofill, molt lligada a la direcció de la política educativa d’aquest Departament, resulta incompatible amb el principi de neutralitat.
• Des d’un punt de vista formal, l’estudi és deficient. No compleix les regles més elementals de la recerca acadèmica, en el sentit que, amb vint entrevistes de cinc entitats, i la participació escrita de cinquanta-tres persones triades, no se sap exactament amb quin criteri, no pot ser considerat una investigació, sinó que en el millor dels casos, un reportatge periodístic sense rigor.
• Per tant, l’estudi no és vàlid, és acientífic, amb els tics habituals d’una feina encarregada per demostrar conclusions precuinades.
• Per tant, en nom d’USTEC·STEs reclamem un estudi seriós que comporti:
  • Una recerca seriosa, encarregada per aquest mateix Consell, a un equip acadèmic, preferiblement de caràcter internacional desvinculat completamnet de la direcció política del Departament, i que abasti la totalitat dels aspectes del que implica avançar el calendari o disposar d’un sistema educatiu amb un nombre d’hores lectives més ampli de la Unió Europea

Consideracions generals

• L’obsessió, per part del Departament, per fer anar els docents, durant el mes de juliol no té cap sentit pedagògic, i respon exclusivament a la voluntat d’humiliar el professorat. I que ha tingut com a efecte la caiguda en la formació tradicional d’estiu, i encara pitjor, un ressentiment creixent dels professionals envers el seu Departament. Aquesta mesura arbitrària i irracional representa una degradació de les condicions laborals dels docents, unilateral, i que a mitjà termini aprofundeix en un factor que ja estem patint. En fer de la professió docent una opció cada vegada menys atractiva, veurem com cada vegada tindrem menys candidats, i de pitjor qualitat, per fer de docents, el que representa una degradació del sistema educatiu que resultarà molt més difícil i complicada de revertir que retallades econòmiques. Tot i que hi ha veus que comencen a pensar que aquest és el veritable objetiu d’aquesta adminstració.
• Tenim constància que l’avançament unilateral del calendari no respon a la direcció política del Departament, sinó que és una decisió del govern i del seu president. I això és el que explicaria aquesta unilateralitat i el reiterat bandejament d’aquest mateix consell. Pensem que això és una qüestió extremadament greu perquè no respon a la voluntat de millorar l’educació, sinó de fer mesures populistes, és a dir, de fer servir escoles i instituts per mirar de guanyar vots, ni que sigui també per propiciar cert populisme pedagògic que sovint serveix per encobrir un menyspreu profund envers la professió docent.
• Detectem una actitud thatcheriana en l’actitud de la conselleria. La seva intransigència malgrat el clamor de la comunitat educativa i el parer raonable dels diversos actors educatius en resulta un agre exponent, esperant potser a què els seus oponents polítics es desgastin. Tanmateix, a llarg termini, i com va succeir a la Gran Bretanya, representa un gran fracàs com a societat, amarada d’anòmia política i social, i capaç de trinxar la societat civil i degradar el sistema educatiu, la convivència i la qualitat democràtica. Considerem que té una actitud irresponsable i és nociu per a l’educació d’aquest país.
• Avançar el calendari en plena crisi climàtica és una irresponsabilitat, especialment en un parc d’equipaments escolars la majoria dels quals són obsolets i amb greus carències. Durant el mes de setembre de 2022 l’anomalia de temperatura va ser de +2,5º. Bona part de la inasistència de molts alumnes a la tarda tenien precisament com a motiu aquest discomfort tèrmic.
• Fer coincidir l’inici de les classes en tot el sistema no té gaire sentit ni justificació. A etapes educatives diferents, és normal que hi hagi inicis i finalitzacions diferents.

• Cal tenir en compte uns fets objectius que ens haurien de fer reflexionar: la mitjana d’hores lectives a la Unió Europea, a l’ensenyament primari, és de 769 hores, mentre que a Catalunya, són 830. En el cas de la secundària és més escandalós: 892 hores a la secundària enfront a les 1.054 a Catalunya. Hi ha un excés d’hores lectives que l’avançament del calendari no farà sinó empitjorar.

• Les tardes de setembre van ser improvisades i mal organitzades, com vam assenyalar en el seu moment. Tanmateix, el professorat va valorar molt bé la jornada intensiva de setembre, i per tant, segons les nostres recerques estadístiques, un 95% del professorat hi està d’acord.

• Iniciar el curs 2023-2024, en un moment en què els processos d’estabilització del professorat i els efectes del concurs general de trasllats implicaran una gran mobilitat en els claustres docents, resulta especialment irresponsable i contrari a la qualitat educativa disposar de tan poc temps per a una correcta preparació del curs el setembre. Això deixa en evidència que les apel·lacions de caràcter pedagògic o social a les quals apel·la la Conselleria representen a la voluntat de manipular l’opinió pública mentre practica una absoluta indiferència davant els problemes reals de l’educació, i que no li fa res deteriorar el sistema a canvi de millorar les perspectives electorals d’un govern políticament aïllat.

Propostes

• El més raonable és tornar a la situació anterior, i, d’acord amb el dictamen d’ordre i calendari del curs 2022-2023 d’aquest Consell, dedicar l’any a buscar consensos en el si de la comunitat educativa
• Considerem que el juliol s’ha de dedicar exclusivament a la formació docent, i demanem a aquest Departament que faci una oferta àmplia formativa, gratuïta, i de diverses modalitats. Per tant, demanarem al Dictamen que les activitats programades als centres educatius finalitzin el 30 de juny, com assenyalaven la majoria d’ordres anteriors de calendari escolar.
• Considerem imprescindible que, com a mínim, els cinc primers dies hàbils de setembre s’han de dedicar a la preparació del curs, i per tant, no hi pot haver activitat lectiva.
• Considerem que durant el mes de setembre s’ha de continuar oferint lleure educatiu, no lectiu amb una òbvia millora pel que fa a organització i finançament. Considerem també que el lleure educatiu gratuït hauria de poder ampliar-se a tot el curs a fi de millorar la cohesió social i suport a l’alumnat vulnerable.
• Si el curs ha de començar la primera o segona setmana de setembre, considerem imprescindible l’agrupament dels dies de més en una setmana blanca, igual per a tota Catalunya, que espongi el calendari i que eviti greuges comparatius, com ja va reflexionar aquest mateix Consell en ocasions anteriors.

És per tot això que presentem aquest vot particular, perquè així consti en l’acta del Plenari i que serveixi de testimoni documental a la història posterior per tal que les generacions futures siguin conscients del greu error que ha comès aquesta conselleria, que en nom de la normalitat, només busca un retrocés pel que fa a drets socials, laborals, civils i democràtics.

Girona, 16 de març de 2023