Aquesta setmana estava previst celebrar al Parlament de Catalunya un debat monogràfic sobre la situació de l’educació i el conseller Cambray hi arribava en un moment d’especial feblesa: assenyalat com un dels causants del desgast electoral del seu partit, amb mals resultats als indicadors de salut del sistema educatiu que el mateix Departament utilitza (competències bàsiques, comprensió lectora i abandonament escolar), enmig d’unes oposicions d’estabilització marcades per la mala gestió i la incertesa, i amb un conflicte obert amb els treballadors i treballadores de l’educació pública des de fa dos cursos que ha portat a la convocatòria de 15 jornades de vaga.

No és d’estranyar, per tant, que el president de la Generalitat hagi optat pel relleu dins la conselleria, sobretot en previsió dels temps políticament convulsos que s’acosten. USTEC·STEs celebrem aquest anunci i confiem que el nou lideratge al capdavant del Departament en mans de la consellera Anna Simó vagi acompanyat d’un canvi de tarannà i en les polítiques.

No obstant això, i davant la manca d’una proposta d’acord de retorn de condicions laborals acceptable (que el Departament s’havia compromès a fer-nos arribar abans d’aquest dilluns), mantenim la possibilitat de convocar noves jornades de vaga coincidents amb l’inici de curs, que caldrà concretar durant els propers dies, a l’espera d’un gest d’entesa per part del govern. Confiem que la nova consellera aprofitarà l’oportunitat d’iniciar el seu mandat pactant i demostrant un tarannà allunyat del caràcter impositiu del conseller sortint.

També considerem necessari convocar concentracions a les portes del Parlament de Catalunya quan es confirmi el manteniment o la nova data de les sessions de debat sobre educació. En aquest sentit, mantenim el contacte amb la resta de sindicats, amb la voluntat que les mobilitzacions comptin amb el màxim suport possible.

Com a representants dels treballadors i treballadores tenim, avui amb més motiu, la responsabilitat de fer visibles les problemàtiques que pateix l’educació del país. Per això ens volem dirigir al govern català, a les forces polítiques del Parlament i al conjunt de la societat per relatar la situació que vivim als centres educatius i deixar un missatge clar: amb independència de qui encapçali la conselleria d’educació, és urgent un canvi de rumb que ha de partir d’un bon acord amb la part social.

USTEC·STEs creiem que aquest canvi ha de permetre analitzar i abordar amb profunditat els següents aspectes que hem volgut exposar de forma més extensa que en altres ocasions:

1- Condicions laborals, sense acord després d’un curs de negociació.

Malgrat que el mateix conseller Cambray ha afirmat públicament que aquesta legislatura es posarà fi a totes les retallades, i que fa pocs dies va assegurar que estava a punt d’arribar a un acord amb les organitzacions sindicals, el cert és que la darrera oferta presentada pel Departament a la mesa de negociació, ni garanteix la reversió de les retallades, ni permet superar l’actual conflicte.

Des d’USTEC·STEs (IAC) tornem a manifestar la nostra predisposició a l’acord, però exigim que es retornin les condicions laborals perdudes fa més de 10 anys i que es donin prou garanties per encetar un nou cicle de relacions marcat pel diàleg seriós, la negociació real i els consensos amplis. Això inclou els sexennis (reconeixent i calendari de retorn del deute), l’equiparació salarial permanent de tota l’FP, la reducció de dues hores lectives pels majors de 55 anys i passes clares a favor d’un calendari i una jornada escolar racionals i consensuats i d’un pacte d’estabilitat que garanteixi que cap treballador/a perdrà la feina.

Ens trobem en una situació greu de manca de professionals a diverses especialitats, que en molts casos no garanteix la correcta prestació del servei. Això es deu a la degradació de les condicions laborals (pèrdua de poder adquisitiu, imposició del nou calendari, augment de la burocràcia i sobrecàrrega de feina, empitjorament de les condicions a la borsa de substitucions, etc.) i a l’augment de la conflictivitat als centres per una major complexitat social (segregació, deteriorament de l’estat del benestar, transformacions pròpies del procés de globalització, etc.). Per tot això, cada cop més professionals de l’educació prefereixen optar a altres llocs de treball.

No s’entén que en aquesta situació, i essent els docents més mal pagats de l’Estat, el Departament sigui tan reticent a retornar els sexennis i reconèixer i establir un calendari pel retorn del deute contret. A més, som l’únic col·lectiu de funcionariat on el primer sexenni s’assoleix amb 9 anys en comptes de 6. Amb tot, aquesta exigència és més que justificada i queda lluny del que considerem necessari: que els salaris augmentin en consonància amb la inflació. Seria bo, també, que aquest retorn dels estadis als sis anys es fes d’ofici per part de l’administració, tal com passa amb els triennis.

Tampoc s’entén que els sous dels professionals de l’FP no siguin iguals per a tothom i depenguin de la titulació, quan sovint es tracta de famílies professionals sense cap títol universitari de referència.

Per últim, en el context actual d’augment dels riscos psicosocials, per un major nivell d’estrès i ansietat a causa de la conflictivitat que es pateix a molts centres i per la burocràcia i l’augment de càrrega de treball, és incomprensible que no s’hagi tornat ja al caràcter lectiu de les dues hores de reducció per a les persones majors de 55 anys.

USTEC·STEs (IAC) tenim clar que els avenços pels docents han d’anar acompanyats de passes similars pel col·lectiu del personal laboral, sempre doblement maltractat. Guanys com el pas dels terços de jornades a mitges jornades, el calendari de les escoles bressol de la Generalitat o la no presencialitat del PAE el mes de juliol són totalment assumibles per l’administració i haurien de ser un punt de partida des d’on avançar en altres aspectes molt rellevants com ho és la reclassificació de totes les categories de personal.

2- Processos d’estabilització: maltractament constant al personal interí.

Un element clau els pròxims mesos serà garantir que cap dels treballadors i treballadores que han sostingut el servei públic durant anys, en situació de major precarietat pel fet de ser interins, perdi ara la feina. Aquesta situació d’abús és contrària a la llei i no desitjada pels treballadors, però ha convingut a l’administració per tenir plantilles inestables sotmeses als mecanismes de tria a dit dels equips docents previstos als decrets de plantilles i direccions.

USTEC·STEs (IAC) hem considerat sempre la lluita interina com a fonamental. Des d’un inici vam situar el concurs de mèrits com a objectiu, quan la majoria dels sindicats afirmaven que era impossible. Cal valorar haver aconseguit col·lectivament gairebé 13.000 places per aquesta via. No obstant això, els barems de puntuació establerts des de l’Estat (amb menys pes per a l’experiència i punts dividits segons especialitat), la mobilitat entre comunitats autònomes no prou prevista ni ben gestionada pel Departament, i una oferta de places insuficient han deixat fins a 4.178 docents en actiu amb una antiguitat anterior a l’1 de gener de 2016 sense cap plaça al concurs de mèrits.

És per això que hem defensat públicament i a les meses fer ús del mecanisme de traspàs de places que a través de la IAC vam aconseguir situar dins l’acord d’oferta que es va signar a funció pública. Defensem que com a mínim cal ampliar el nombre de places del concurs de mèrits perquè l’oferta encaixi amb les disposicions addicionals 6a i 8a de la llei estatal.

Simultàniament, USTEC·STEs defensem que el Pacte d’Estabilitat és el millor instrument per protegir les persones que no s’hagin pogut estabilitzar en els processos previstos i garantir la seva continuïtat en un lloc de treball. Així ho hem traslladat a l’administració i amb aquest objectiu treballem en la negociació i l’acció sindical. Ara exigirem a la nova consellera que entomi el Pacte com una de les seves prioritats des del primer dia.

A la situació d’incertesa pel futur professional que pateixen molts interins, cal sumar-hi els despropòsits dels processos d’oposició provocats per la mala gestió: endarreriments en el calendari, manca de claredat en aspectes que regulen les proves, revisions de les baremacions, dubtes en el procés de renúncia i acceptació, problemes en els aplicatius, errors greus en la composició dels tribunals, etc. Tots ells fan que sigui necessària una rectificació i assumpció de responsabilitats, tal com ja hem manifestat públicament.

En aquest context, ADINDOCA, sindicat vinculat a la Plataforma d’interins PINDOC, convoca vaga del 12 de juny fins final de curs, i diverses accions de protesta. USTEC·STEs volem manifestar que, tot i no ser convocants de la vaga, compartim plenament els objectius de la lluita interina, considerem necessària tota proposta de mobilització que lluiti per ampliar drets laborals i veiem com a un fet positiu participar del conjunt de convocatòries previstes els pròxims dies.

3- Defensa de l’escola pública, som lluny del 6% del PIB.

Al pressupost de la Generalitat del 2023, aprovat fa pocs mesos al Parlament, la inversió en educació pública passa del 2,74% sobre el PIB del 2022 al 2,59% del de 2023. És a dir, es retrocedeix pel que fa a l’objectiu marcat a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que és arribar al 6% del PIB català.

Aquests comptes també són els que destinen més diners públics de la història a empreses privades. S’augmenten 92,5M per a l’educació concertada, principal factor de segregació escolar. Es consolida també una partida de 12’5M per a escoles bressol privades, que en alguns casos rebran fins a 1.600€ per alumne/a. USTEC·STEs (IAC) ho considerem inacceptable i reclamem augmentar l’oferta pública de la Generalitat d’escoles bressol. A aquest raig de diners a la concertada, cal afegir-hi els 29,4M en concepte de “monitoratge” (vetlladors i vetlladores d’empreses externes que suplanten les funcions del personal d’atenció educativa amb què caldria dotar els centres). Lamentem també que els pressupostos no apostin per l’FP. Actualment, gran part dels centres on s’imparteix formació professional es troben en un estat lamentable per la manca d’inversió.

En definitiva, som lluny d’un govern que aposti per l’escola pública com a únic garant de la igualtat i que camini de forma decidida cap a l’objectiu del 6% de PIB d’inversió que la llei d’educació de Catalunya determina que s’hauria d’haver assolit ja fa sis anys.

4- Política educativa, grans temes embarrancats.

En darrer lloc, el Departament tampoc ha estat capaç de resoldre satisfactòriament cap de les seves grans apostes en clau de política educativa.

La més destacada d’aquestes polítiques ha estat sense dubte la imposició de l’avançament de l’inici de curs, mesura impregnada de populisme pedagògic, i acompanyada des de l’inici d’una campanya de desprestigi dels docents catalans, que ha generat molt de “soroll” i un enorme malestar als centres educatius, alhora que ha dificultat la preparació del curs en detriment de la qualitat educativa. En el marc de la negociació, i a proposta d’USTEC·STEs (IAC), la conselleria ha acceptat una moratòria a la presencialitat de la primera setmana de juliol per dos cursos, però manté l’avançament del curs i hi afegeixen el caràcter lectiu de les tardes de setembre.

En el cas de la defensa del català a l’escola, s’ha vist clarament com davant l’ofensiva de la judicatura de l’estat, l’administració autonòmica resulta impotent per plantar cara i blindar el sistema. Per contra, ha facilitat l’aprovació d’un nou marc normatiu català que enterra el sistema d’immersió lingüística i centrifuga les responsabilitats als centres educatius.

Mentrestant, seguim sense el desplegament real del decret d’educació inclusiva. Si bé hi ha hagut un increment d’alguns suports i recursos intensius, USTEC·STEs considerem que una escola realment inclusiva no s’assoleix amb “partides pressupostàries puntuals”. Per estar en la línia del model europeu inclusiu (i no només integratiu), caldria invertir seriosament en els suports i recursos universals i addicionals. És a dir, dedicació en horari lectiu per a l’orientació acadèmica, l’acció tutorial personalitzada i específica, la docència compartida, la coordinació, els suports lingüístics, etc. Així com reduir les ràtios a totes les etapes, veritable i més destacada mesura d’inclusivitat.

Per últim, la gran aposta per la digitalització s’ha traduït en 157M anuals destinats a equips informàtics que acaben a les butxaques de grans empreses tecnològiques, i en un augment exponencial de feina pels coordinadors digitals sense cap mena de compensació. El Departament ha optat per tirar endavant la digitalització sense cap inversió en personal. Una política cada cop més qüestionada als països del nostre entorn, que posen el focus en la correlació entre un augment generalitzat de les pantalles i una caiguda dels resultats educatius, sense oblidar l’augment de problemes psicològics i entre els adolescents i de convivència als centres.

5- Cap a un compromís públic de defensa de l’escola catalana i en català.

Ens trobem en un moment complex per a l’educació pública catalana per una suma de factors: problemàtiques socials creixents, la manca d’inversió crònica, la coexistència de la doble xarxa, errors polítics, la manca d’un sistema de governança estable en educació que faciliti els consensos i la dinàmica de conflicte entre el Departament i els treballadors i treballadores, que sembla encallada.

Aquesta situació es pot veure agreujada per la possible entrada de l’extrema dreta espanyolista al govern de l’Estat, terriblement hostil amb els serveis públics i la defensa de la llengua catalana. Entenem que per aquest motiu el president de la Generalitat va reclamar fa pocs dies públicament un “front democràtic” per “defensar l’escola catalana, la llengua i la cultura, els drets civils i polítics, la igualtat de totes les persones, l’economia del país, les institucions catalanes i el dret a escollir lliurement el nostre futur”. Mentrestant sentim amb preocupació com els representants de Vox al País Valencià proposen “purgues de docents” amb criteris polítics i “asfixiar el català”. No tingueu cap dubte que en aquesta conjuntura ens trobareu a USTEC·STEs (IAC) més compromesos que mai en la defensa de l’escola pública i en català i disposats a fer-ho des d’espais amplis.

En aquesta conjuntura, USTEC·STEs (IAC) defensem que és urgent una nova etapa en la gestió de l’educació catalana. El temps del conflicte, les imposicions i el descrèdit dels treballadors de l’educació ha d’acabar i donar pas a un temps de diàleg, escolta i avinença amb el conjunt de la comunitat educativa que només pot començar amb un bon acord entre el Departament i la part social, fonamentat en la reversió de les retallades, la millora de les condicions laborals, l’estabilització real de les plantilles i el consens per decidir les polítiques educatives.

Barcelona, 12 de juny de 2023