Fa 17 anys que va néixer l’Institut Obert de Catalunya com a centre educatiu de formació a distància depenent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Durant tot aquest temps, són desenes de milers els estudiants que s’han graduat a l’IOC, i són centenars de professors i milers de col·laboradors els que han format i preparat a aquesta gran part de la societat catalana i d’altres territoris.

Arribats al 2023, creiem que el Departament ha de continuar apostant fermament per l’IOC com al centre acadèmic de formació en línia de referència a Catalunya. Sobretot, en un moment en què la formació ha passat a ser un negoci molt lucratiu, arran de la injecció de milers de milions d’euros provinents d’Europa, on l’empresa privada ha fixat els ulls. Això no és bo!

USTEC·STEs sempre hem manifestat la importància de gaudir d’una formació acadèmica a distància de qualitat, que cobreixi les expectatives formatives del jovent i dels més grans en situacions concretes, en especial, quan les condicions no permeten la presencialitat. Per això, hem exigit i exigim que el Departament mogui fitxa i d’una vegada per totes es comprometi a dotar l’IOC de tots els recursos humans i materials necessaris per a unes condicions òptimes que li permetin continuar essent el centre de referència de la formació a distància de Catalunya.

Demanem al Departament una plantilla estable i suficient per abastir tota la demanda en les condicions més adients, per la qual cosa entenem que el Departament ha de modificar la normativa vigent, en especial el decret 57/2020, de 19 de maig, de l’Institut Obert de Catalunya. Aquesta modificació ha de permetre, per una banda, l’estabilització del professorat i, per altra banda, modificar el sistema d’accés per crear-ne un de nou més garant i democràtic. Considerem que una plantilla de 140 docents per 19700 alumnes és insuficient, igual que considerem que un nombre de col·laboradors d’entre 400 i 900 docents, segons el curs acadèmic, és injustificat. El Departament ha d’ampliar considerablement la plantilla de l’IOC donant-hi cabuda també al professorat col·laborador.

L’altra gran qüestió relacionada amb el professorat de l’IOC és el personal col·laborador i les condicions laborals i professionals que pateix. De fet, aquest professorat no té contracte laboral, la qual cosa comporta, entre altres efectes jurídics, la dificultat d’actualitzar les percepcions econòmiques d’acord amb l’IPC. Així, en 17 anys no s’ha produït cap pujada econòmica relacionada amb l’IPC, ni cap reconeixement pel que fa a antiguitat com ara els triennis i estadis, ni cap mena de complement ni cotització per qüestions de prevenció social. A tot això, s’hi ha d’afegir que el professorat col·laborador rep les retribucions dineràries pels serveis docents prestats al cap de 6 mesos de la finalització de l’encàrrec, és a dir, uns 10 mesos després de l’inici de la seva prestació, sense compensació per interessos per la demora. A més, aquest col·lectiu no té dret a baixes laborals, però sí que està subjecte al règim d’incompatibilitats de la funció pública.

La remuneració dels docents col·laboradors es basa en una fórmula matemàtica que no s’ha revalorat en els darrers 15 anys, ni en funció de la inflació, ni de cap altre paràmetre…

La fórmula per al càlcul de la compensació per docència és la següent:

400€ + (0,1 x hores_mòdul x nombre_alumnes) + (3 x EAC_mòdul x nombre_alumnes_AC)

On  nombre_alumnes són els alumnes matriculats i nombre_alumnes_AC són els alumnes que segueixen l’assignatura i presenten les EACS o pràctiques que cal corregir.

Endemés, la norma contempla que els preus públics per estudiar a l’IOC són 50€ de matrícula per mòdul formatiu i 25€ per UF solta, la qual cosa grinyola si ho referenciem respecte al que percep un docent col·laborador.

Per exemple, ens podríem trobar que:

En un mòdul amb 50 alumnes, l’alumnat pagaria uns 2.500 euros en conceptes de matrícula (50 alumnes x 50 euros).

La percepció del professorat col·laborador de l’IOC pot variar segons els alumnes que segueixin l’avaluació continua (3 x EAC_mòdul x nombre_alumnes_AC) i segons si el docent realitza tant les EAC (Exercicis d’avaluació continua) com les PAF (Prova d’avaluació final), a més de la vigilància d’aquestes.

Si observem els resultats de les liquidacions dels últims anys d’aquests encàrrecs, i apliquem la fórmula anterior [400€ + (0,1 x hores_mòdul x nombre_alumnes) + (3 x EAC_mòdul x nombre_alumnes_AC)], el salari brut sol ser d’uns 1.800€ (Docent que realitza 2 PAF, 3 EAC i vigilàncies de les PAF amb un grup d’uns 50 alumnes i un seguiment de l’avaluació continua del 75-80%).

D’aquests 1.800€, se’n cobren una mica més de 1.500€, ja que s’hi aplica una retenció automàtica del 15%, però quan facin la declaració de la renda hauran de pagar la resta d’IRPF que pertoca al seu tram (el més normal és que aquest sigui del 37%), per tant, el salari de 1.800€ quedarà en poc més de 1.100€ nets. Un salari que no es correspon amb el que convindria per un mòdul amb 50 alumnes amb la realització de diferents exercicis i la implementació, vigilància i correcció de les PAF.

En definitiva, les xifres mostren que el Departament d’Educació fa negoci amb l’IOC! Un negoci a partir de l’explotació dels treballadors, inconcebible en una administració pública del segle XXI. En aquesta línia, USTEC·STEs exigim al Departament l’actualització immediata de la percepció econòmica que rep el professorat col·laborador de l’IOC, així com el reconeixement laboral i professional corresponent a un funcionariat docent públic.

La gràfica comparativa mostra el que paga l’alumnat i el que pot arribar a cobrar el professorat col·laborador comptant que realitza les EAC o pràctiques i les PAF o exàmens.

Aquesta irresponsabilitat o mala praxi del Departament d’Educació envers els ensenyaments a distància de l’IOC i aquesta infradotació de recursos financers, econòmics i de personal, a banda de desprestigiar el Departament, també permet que centres privats de formació a distància, els quals manquen de qualsevol mena de control, acabin augmentant les seves xifres de “clients” i, al capdavall, guanyin més diners.

En un món en què la formació a distància és inevitable, ha de ser l’Administració Pública qui la lideri. A Catalunya, ha de ser la Generalitat, mitjançant l’IOC, la capdavantera. Per això l’aposta del Govern de Catalunya ha d’anar en la línia de dotar econòmicament i suficient l’IOC, la qual cosa implica remunerar adequadament tot el professorat (en plantilla i col·laborador) i dotar-lo d’estabilitat en el centre, a més de subministrar-li el programari i maquinari necessari i de darrera generació. A més, la Generalitat ha de legislar i posar els recursos i eines necessaris per supervisar i controlar els centres formadors a distància privats per evitar praxis contràries a la legalitat i a l’ètica que posin en perill l’estat de benestar en el qual, suposadament, vivim.

Consellera, és a les seves mans millorar l’educació i, en especial, potenciar els estudis a distància en aquells àmbits que siguin necessaris en el si de l’IOC.