Candidats i candidates a obtenir plaça en el procediment selectiu d’enguany poden veure en risc el seu dret a participar-hi en condicions òptimes.

La composició dels tribunals i comissions de selecció d’unes oposicions no és una qüestió fútil. Ans al contrari, som davant d’una situació molt important. Es tracta d’un acte administratiu regulat per Llei i que pretén donar compliment a diferents principis legals i, evidentment, constitucionals. A més a més, si es té en compte que són aquestes comissions i tribunals qui acorden els candidats i candidates que superen el procediment selectiu, la seva constitució afecta directament el resultat final del procediment. Per això és cabdal que l’ordenació dels membres de les comissions de selecció i dels tribunals sigui legal i objectiva.

La resolució de convocatòria del procediment selectiu per concurs d’oposició recull com ha de fer-se aquesta composició. Concretament, a l’article 6.3, es recull que “els tribunals estan constituïts per (1) una persona que exerceix la presidència, designada per la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics entre persones funcionàries del cos d’inspectors d’Educació, adscrits a llocs de treball de la Inspecció d’Educació, o entre personal funcionari de carrera docent en servei actiu a Catalunya del mateix cos o superior; (2) un nombre parell de persones que actuen com a vocals i que són designades mitjançant sorteig públic d’entre el personal funcionari de carrera, en servei actiu, amb destinació a Catalunya de les diferents especialitats convocades i (3) es considera la participació voluntària”. A més a més, es matisa que “en la composició cal vetllar pel compliment del principi d’especialitat, d’acord amb el qual la majoria dels seus membres han de ser titulars de l’especialitat objecte del procés selectiu i han de pertànyer a cossos d’igual o superior grup de classificació que el que correspongui al cos al qual opten les persones aspirants”. I, tan sols, “excepcionalment i per causes justificades es podrà sol·licitar a altres administracions educatives que proposin funcionaris de la seva especialitat o, si escau, del cos corresponent per formar part dels tribunals. També es podran completar els tribunals amb funcionaris d’una altra especialitat”.

Doncs bé, el Departament ha tirat pel dret i ha incomplert amb la normativa posant en risc el principi, entre d’altres, de seguretat jurídica i la legalitat de tot el procediment selectiu. De fet, el Departament ha recorregut a gran part dels membres dels tribunals del concurs de mèrits, obviant en part els corresponents sortejos i actes estipulats en la norma.

Però no solament estem davant d’una possible vulneració jurídica. La constitució dels tribunals manca de l’objectivitat i la serietat que requereix un procediment administratiu d’aquest abast. En el cas de la formació professional (FP) i de les escoles oficials d’idiomes (EOI), el Departament ha “creat” tribunals de difícil i estranya composició a l’estil del doctor Frankenstein.

Uns 23 tribunals han estat el resultat de la barreja de diferents especialitats docents, algunes d’elles amb cap lligam identificable. Així doncs, en aquests tribunals, docents que no són de l’especialitat avaluada seran qui seleccionin els candidats i candidates.

En el cas de la formació professional, per exemple, hi trobem un tribunal que ha d’avaluar les especialitats docents d’Assessoria i processos d’imatge personal (503), Processos i productes de tèxtil, confecció i pell (520) i Processos i productes de fusta i moble (523), tres especialitats sense cap vincle professional ni acadèmic. D’altra banda, en el cas de les EOI, hi trobem un tribunal que ha d’avaluar les especialitats d’Anglès (193), Àrab (134) i Italià EOI (135). Així mateix, en el cas de les Arts plàstiques i disseny, hi haurà un sol tribunal valorant les especialitats de Motlles i reproduccions (810), Talla de pedra i fusta (812), Tècniques ceràmiques (813), Tècniques de gravat i estampació (814), Tècniques de joieria i bijuteria (815), Tècniques del metall (818) i Tècniques murals (819).

En definitiva, ens trobem amb tribunals la composició dels quals és difícil d’entendre. Què té a veure, per exemple, la fusteria amb la confecció o amb les arts gràfiques? Com pot un mateix tribunal avaluar candidatures a Àrab, a Italià i a Anglès? Pel que fa al cos de professorat especialista en sectors singulars de l’FP, el cas és encara més greu, ja que cap dels membres dels tribunals avaluadors de les diferents especialitats és de l’especialitat. Per tant, és evident que en aquest procediment d’estabilització, el principi d’especialitat fa aigües.

Des d’USTEC·STEs hem reclamat al Departament que garanteixi la màxima seguretat jurídica en aquest procediment selectiu i que vetlli per la màxima objectivitat. Milers de companys i companyes s’hi juguen molt, però el Departament també s’hi juga la imatge i el prestigi del sistema educatiu català.

TRIBUNALS AMB MÉS D’UNA ESPECIALITAT DOCENT