Aquesta matinada, el nostre company Francesc Saló Navarra, ens ha deixat després d’una llarga malaltia. En Xicu va ser un dels membres més destacats del nostre sindicat des dels seus inicis, formant part de la generació dels fundadors, que van saber convertir les assemblees de professorat de la dècada dels 80 en el sindicat majoritari i més important de l’ensenyament públic de Catalunya.

En Xicu fou mestre de primària, professor de secundària, director de l’escola de Cadaqués, professor associat d’història contemporània a la UdG i un delegat sindical molt estimat als centres que recorria infatigablement, especialment de l’Alt Empordà on era molt conegut. A més, tingué un protagonisme innegable en les mítiques vagues de 1986-1988 i desenvolupà múltiples tasques als òrgans del nostre sindicat. També fou un dels fundadors de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i el president del VI Congrés de 2007, a Cadaqués, el seu poble, on ens va fer d’amfitrió. Entre el 2007 i el 2017 exercí de representant del nostre sindicat al Consell Escolar de Catalunya, on la quantitat i qualitat de les seves intervencions va aconseguir el respecte, afecte i admiració de la totalitat dels seus membres, sobretot entre aquells que mantenien posicionaments polítics o defensaven interessos contraris als d’USTEC·STEs.

Conegut pel seu carisma personal, amb una capacitat retòrica i mobilitzadora llegendària, se’n va un dels més històrics i destacats sindicalistes del nostre país, malgrat que ell es definia fonamentalment com a mestre. Nosaltres el reconeixem també així, mercè al seu mestratge. Per a tot el sindicat, la seva absència representa un buit difícil d’omplir. Ens resta el seu exemple de compromís, honestedat i una energia inesgotable.