Si bé podríem admetre que l’educació no hauria de restar aliena als canvis tecnològics de la societat, no és menys cert que el desenvolupament de l’estratègia digital de centre (EDC) per part del Departament d’Educació no respon als interessos de l’educació pública. Després de dos anys de l’inici d’aquesta estratègia, més enllà de les dificultats tècniques i mancances pressupostàries, evidenciades per la dependència de fons europeus de durada limitada, és un fet que l’estratègia està marcada pel ritme que imposa a Europa i a la major part del món l’ànsia de negoci dels gegants tecnològics.

Denunciem la despesa duta a terme pel Departament d’Educació a l’hora de comprar dispositius electrònics per a escoles i instituts amb fons europeus, perquè aquests diners s’haurien hagut d’invertir a actualitzar i mantenir els equipaments informàtics obsolets de molts centres educatius. Davant l’afany de lucre d’uns quants, els diferents governs democràtics, inclosa la Generalitat, haurien hagut de fer valdre la legitimitat de l’interès públic de les societats que representen i aplicar el principi de precaució a l’hora de desplegar les tecnologies digitals en l’àmbit escolar.

Cada dia hi ha més evidència científica del valor relatiu que els dispositius amb pantalla aporten a l’aprenentatge escolar i dels perjudicis que ocasiona al desenvolupament d’infants i adolescents. Valgui d’exemple la davallada de resultats de competències bàsiques en matemàtiques i comprensió lectora a primària i 4t d’ESO (segons dades de 2022). Aquest baix nivell té relació amb l’elevat índex d’abandonament escolar que lliga amb la proliferació de les noves tecnologies. Justament el passat mes de juliol, la UNESCO es va fer ressò de les problemàtiques associades a la digitalització de les aules, en l’informe titulat Tecnologia a l’educació.

En aquest punt és on caldria que el Departament d’Educació aturés el pla en vigor i avalués (per exemple, amb un encàrrec al Consell Superior d’Avaluació) tot el que s’ha fet fins ara. En l’esmentada avaluació caldria veure la correlació entre ús de les tecnologies, abandonament, capacitat de concentració, dispersió mental i comprensió lectora.

També caldria avaluar les dades de ciberassetjament i la conflictivitat a les escoles i instituts a conseqüència de l’ús de dispositius digitals. Considerem que les prohibicions d’ús d’aquests dispositius que comencem a implementar-se en alguns països, i en instituts de casa nostra, són indicadors que haurien d’esperonar el Departament d’Educació de la Generalitat a actuar de manera coordinada i consensuada. No és acceptable que, una vegada més, es traspassi la responsabilitat de la decisió a les direccions dels centres, sobre la base del principi d’autonomia de centre, en lloc d’establir una regulació i criteri comú a tots ells i defugir així de generar diferències i greuges comparatius entre l’alumnat.

A tot això s’hi afegeix, de manera íntimament relacionada, la sobrecàrrega laboral i l’estrès que comporta entre les plantilles de personal docent i laboral la formació relacionada amb la digitalització. El personal dels centres educatius s’ha vist forçat a formar-se a correcuita, sovint amb una formació més burocràtica que pràctica i sense la necessària i prèvia justificació. Els coordinadors i coordinadores digitals de centre s’han trobat amb un excés de tasques i falta de reconeixement laboral per part del Departament. No en va, la percepció de bona part del col·lectiu d’educació sobre la formació rebuda no és gens satisfactòria.

Per tot això, USTEC·STEs demanem al Departament d’Educació que aturi de manera immediata l’estratègia digital de centre i obri el necessari període de reflexió col·lectiva, amb la participació real de totes les parts implicades en el procés educatiu i a la llum de les evidències científiques. Només això permetrà regular les tecnologies digitals a favor de l’alumnat i de la societat i no pas a conveniència de les corporacions tecnològiques.