Defensem l’FP al Parlament de Catalunya

El dimecres passat, 8 de novembre, USTEC·STEs ens vam reunir a la seu del Parlament de Catalunya amb Esther Niubó, la responsable d’educació del grup parlamentari del PSC, per traslladar-li la preocupació pels següents temes relacionats amb la formació professional (FP):

1. Estat general de l’FP a Catalunya: devaluació de les titulacions acadèmiques d’FP.

La nova llei estatal d’ordenació i integració de l’FP desplaça a un segon pla les titulacions acadèmiques de tècnic/a i tècnic/a superior, fins ara eix vertebrador i referent de l’FP, i les substitueix per un sistema estructurat en graus esgraonats (A, B, C, D i E), essent el D i l’E els que correspondrien a una titulació acadèmica. Aquest canvi de 180° en l’estructura de l’FP també afecta els centenars de milers de persones titulades en FP, de Catalunya i de la resta de l’estat, en especial aquelles per a qui la promoció professional depèn de la titulació, com ara els treballadors i treballadores públics, perquè implícitament el requisit de promoció laboral pot esdevenir el grau en comptes de la titulació, tal com reclamen alguns sectors sindicals d’empresa.

L’estructuració en graus de l’FP també pot esborrar la distinció entre els estudis de grau mitjà d’FP, actualment secundària postobligatòria, i els de grau superior, estudis superiors. Això ja succeeix en els mòduls de grau mitjà, que són convalidats amb mòduls formatius de grau superior.

En aquesta línia, la falta de control oficial i institucional del sistema d’FP que preveu la nova llei en què tot pivota sobre l’empresa, en el marc d’un sistema econòmic i polític cada vegada més liberal, vaticina un caos sense precedents, que ben segur desprestigiarà encara més l’FP en l’àmbit social i empresarial. Sens dubte, però, qui més hi perdrà serà l’alumnat i la societat.

USTEC·STEs hem demanat que el desenvolupament de la nova llei d’FP blindi el valor acadèmic, administratiu i professional de les titulacions. Per això, entre altres mesures, defensem que qualsevol formació que doni accés a un certificat o titulació sigui supervisada i impartida per l’administració pública mitjançant funcionariat públic com a garantia de control i qualitat a l’FP.

2. Reclassificació professional del personal laboral del Departament d’Educació.

La classificació professional del personal d’atenció educativa (PAE) es determina pel VI Conveni Col·lectiu del Personal Laboral de la Generalitat de Catalunya del 2006. Aquest ordena els llocs de treball existents en cinc grups professionals segons el nivell de titulació, coneixement o experiència exigit per accedir-hi (A, B, C, D i E). La LOGSE (1990) ubicava el títol de tècnic (grau mitjà) al mateix nivell que el de batxillerat i la LOE (2006) ubicava el títol de tècnic superior en el nivell d’estudis superiors. És a dir, aquests estudis pujaven un esglaó en el sistema educatiu vigent. Va ser a l’EBEP (2007) on, a l’article 76 sobre grups de classificació professional, es materialitzava l’actual realitat acadèmica de la funció pública i es reorganitzaven els llocs de treball en tres grups professionals: A amb titulació universitària, B amb titulació superior d’FP i C amb la resta de titulacions (subgrup C1 per a titulacions tècniques o batxillerat i per a l’ESO). Per tant, llocs de treball com TEI, TIS, EEE, administració, etc. haurien de ser del grup B i llocs de treball com auxiliar d’administració, AEE, oficial de cuina, etc. haurien de ser del grup C1.

Cal parar especial atenció als llocs de treball assignats a titulacions universitàries. Els pactes de Bolonya i posteriors sobre l’espai d’estudis superiors europeu van transformar el sistema acadèmic universitari espanyol que va convertir les dues titulacions del moment (diplomatura i llicenciatura) en una de sola, el grau universitari. Com s’ha dit, l’EBEP reserva el grup A de la classificació professional per a les titulacions universitàries, en concret el subgrup A2, i l’accés al subgrup A1 depèn de la responsabilitat del lloc de treball i els tipus de prova d’accés. És a dir, en tots els casos, els llocs de treball per a titulats superiors d’FP s’han d’adscriure al grup A, com és el cas dels i les fisioterapeutes.

Doncs bé, després de tants anys, la Generalitat de Catalunya encara no ha reclassificat els llocs de treball ni ha millorat les condicions laborals i professionals del col·lectiu. USTEC·STEs vam mostrar la preocupació per això i vam demanar al grup parlamentari socialista un compromís per reclassificar els llocs de treball tal com exigeix la llei des del 2007.

3. Cos únic de professorat d’FP.

Avui dia, les especialitats docents d’FP estan adscrites a set cossos docents (cos de professorat d’ensenyament secundari, cos de professorat tècnic d’FP, cos de professorat especialista en sectors singulars de l’FP, cos de professorat d’art i disseny, cos de mestres de taller d’arts i disseny, cos de catedràtics i catedràtiques i cos d’inspecció) i altres figures assimilades com tècnic/a de gestió o professorat especialista. Aquesta situació inconcebible no es dona en cap altre àmbit de l’administració pública i vulnera diferents principis constitucionals o del dret públic.

És evident que tal desgavell no beneficia ni docents, ni la gestió de l’FP, ni la qualitat, ni l’alumnat. Per això, USTEC·STEs sempre hem demanat un cos únic de professorat d’FP adscrit al subgrup A1 i al nivell 26 de la funció pública. Exigim el nivell 26 perquè pertoca, perquè, entre altres, el professorat d’FP imparteix classe a nivells superiors.

4. Agència Pública de la Formació i de les Qualificacions Professionals de Catalunya.

Durant tota la tramitació de la Llei d’FP catalana del 2015, USTEC·STEs vam demanar que el centre de decisions de Catalunya sobre l’FP pivotés entorn del Departament d’Educació per les garanties i control que pot oferir. Malauradament, l’Agència va ser adscrita al Departament de Presidència, de difícil control per la part social sindical, i la composició va deixar-ne clara la finalitat. Tan sols la patronal empresarial (Foment del Treball i PIMEC) i els sindicats-empresa, CCOO i UGT, van ser admesos com a membres, i va quedar exclosa tota la part social sindical de la mesa sectorial de negociació del personal docent no universitari i la representació de l’alumnat.

USTEC·STEs vam traslladar a la senyora Niubó la preocupació per la falta de representació social no empresarial en l’Agència i vam expressar la voluntat de formar-ne part. No és lícit que els més de 91.000 docents públics i els centenars de milers d’estudiants catalans no estiguin representats en l’Agència.

5. Mancança de professorat.

USTEC·STEs vam explicar que falta professorat a l’FP per diferents causes. La primera i més general és el baix salari del professorat a Catalunya. Som el professorat pitjor pagat de l’estat a la segona comunitat autònoma més cara d’Espanya. Evidentment, hi ha altres causes com el minvant prestigi social del professorat, els horaris interminables i indeterminats en alguns casos…

La manca de professorat és un tema molt seriós i el Departament, cec a la realitat, opta per possibilitar l’augment d’hores lectives del professorat d’FP i la incorporació de personal extern expert del sector productiu per hores. Tot això desprestigia encara més l’FP i fa menys atractiva la docència a Catalunya.

USTEC·STES vam demanar un compromís per part del PSC de buscar com fer atractiva la funció docent a Catalunya. Això comporta, irremeiablement, recuperar el poder adquisitiu perdut des del 2009.