El passat 30 de novembre, USTEC·STEs ens vam reunir amb el grup parlamentari d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya per tractar amb el Sr. Jordi Albert i Caballero els següents temes:

1. Estat general de la formació professional (FP) a Catalunya: devaluació de les titulacions acadèmiques d’FP.

Vam denunciar que la nova llei d’FP suposa una devaluació acadèmica i professional de les titulacions d’FP de tècnic/a i tècnic/a superior, ja que, en aquesta llei, les titulacions acadèmiques de grau mitjà i grau superior queden difuminades en els nous graus. Això pot acabar perjudicant seriosament la contractació i la carrera professional dels titulats d’FP, així com l’accés a un lloc de treball a l’administració pública i al sector privat.

En la mateixa línia, vam insistir que el gir de 180° que dona l’FP amb la nova llei (en transformar uns estudis reglats i acadèmics en estudis exclusivament ocupacionals) comporta una devaluació social i professional i pot posar en risc el teixit econòmic català i estatal. Tot això es pot veure accentuat si no s’aposta per un control exhaustiu abans, durant i després de realitzar els estudis d’FP. Per això vam demanar una veritable aposta per un control ferm de tot el procediment formatiu, per evitar el frau i la mercantilització dels títols i graus de l’FP. Aquest control, però, tan sols el pot garantir l’administració pública amb treballadors i treballadores públics.

D’altra banda, també vam demanar que el nou decret sobre el règim lingüístic en l’educació de Catalunya no deixi de banda l’FP, ja que és en aquesta etapa educativa on més pateix el català com a instrument de cohesió social. Per tant, és on l’Administració Pública més ha d’incidir.

2. Cos únic de professorat d’FP.

El professorat d’FP es troba disseminat en més de 7 cossos docents i altres figures administratives. Això n’afecta directament la carrera professional i la mobilitat i dificulta l’esperat assoliment d’un cert grau de prestigi a l’FP.

USTEC·STEs vam demanar a ERC que aposti per un cos únic d’FP adscrit al subgrup funcionarial A1 i nivell 26 perquè el professorat d’FP també imparteix formació en els estudis superiors d’FP.

3. Agència Pública de la Formació i de les Qualificacions Professionals de Catalunya.

Una vegada més vam insistir que ni el professorat públic ni l’alumnat està representat en l’Agència Pública de la Formació i de les Qualificacions Professionals de Catalunya, malgrat ser en ella on es decideix tot allò relacionat amb l’FP. Aquesta situació deixa desprotegits els més dels 100.000 treballadors i treballadores públics del Departament d’Educació, ja que no hi ha cap representació estrictament sindical.

Així mateix, vam denunciar que fa anys que la mesa tècnica de negociació del personal docent no universitari del Departament d’Educació no es reuneix per tractar temes d’FP i que és en l’Agència on es tracten.

4. Mancança de professorat.

Els baixos sous que percebem els docents públics de Catalunya, en el si de la segona comunitat autònoma més cara de l’Estat espanyol, així com les penoses condicions laborals que patim, fan molt poc atractiva la docència. Aquesta realitat en el cas de l’FP encara és més evident i cada vegada més professionals abandonen. El professorat català està patint una pèrdua de poder adquisitiu sense precedents, més del 28% respecte al 2009. El govern de Catalunya ha d’apostar pel professorat i això implica la recuperació del poder adquisitiu i un canvi envers una política de millora real de les condicions laborals de tot el col·lectiu.

Per altra banda, USTEC·STEs vam mostrar el neguit per la incorporació de personal extern a la docència. Considerem que el personal extern, en tot cas, podria participar de manera excepcional en la docència, però no pas de manera generalitzada. Aquestes mesures desprestigien encara més l’FP i fan menys atractiva la professió docent.

5. Equiparació dels preus públics i de les taxes a les EOI.

També vam demanar que les bonificacions de les taxes a les EOI s’equiparin als preus públics i es puguin aplicar en tots els nivells del marc europeu comú de referència (MECR) per a les llengües que s’hi imparteixen.

Els preus públics (nivells A1, A2, C1 i C2) els regula directament el Departament d’Educació, mentre que les taxes (nivells B1 i B2) depenen de la llei d’acompanyament de pressupostos que s’aprova cada any al Parlament de Catalunya. Els diners els recapta el Departament d’Economia i Finances. Com que les taxes es regulen des del Parlament de Catalunya, li correspon al Parlament aplicar les bonificacions que sol·licitem.

L’Ordre EDU/155/2020, de 18 de setembre, recull algunes bonificacions que havíem reclamat durant anys com a USTEC·STEs (IAC) i que s’havien aprovat en un dictamen al Consell Escolar de Catalunya el juny del mateix 2020. En aquest ordre s’establien certes millores per promoure l’aprenentatge de les llengües: bonificar estudiar dues llengües a la vegada; bonificar estudiar una llengua no impartida al currículum de batxillerat, i tenir en compte la discriminació positiva envers el català i l’occità i bonificar-ne en un 50% o 75% l’aprenentatge, tal com recomana el Protocol per a la garantia dels Drets Lingüístics signat a Donostia l’any 2016.

Aquest greuge comparatiu entre cursar un nivell o altre de la mateixa llengua no és ben rebut per la comunitat educativa i la ciutadania. És per això que vam demanar al Parlament de Catalunya que faci tot el possible per compensar aquesta diferència i reculli en les taxes de les EOI les bonificacions que ja fa tres cursos s’apliquen als preus públics.

6. Reclassificació professional del personal laboral del Departament d’Educació.

Gran part dels llocs de treball públics de la Generalitat de Catalunya estan vinculats a un títol d’FP o universitari, com és el cas dels i les fisioterapeutes, TEEI, TIS, AEE… Aquestes feines estan classificades en els nivells que determina el VI Conveni Col·lectiu del Personal Laboral de la Generalitat de Catalunya del 2004. No obstant això, la normativa educativa i, conseqüentment, la normativa de funció pública no es corresponen amb aquest conveni on gran part d’aquests llocs de treball hi estan classificats en una o més categories inferiors a les que els pertocaria per nivell de titulació requerida per a l’accés.

El VI Conveni ordena els llocs de treball existents en cinc grups professionals segons el nivell de titulació, coneixement o experiència exigit per accedir-hi (A, B, C, D i E). La LOGSE (1990) ubicava el títol de tècnic/a (grau mitjà) al mateix nivell que el de batxillerat i la LOE (2006) ubicava el títol de tècnic/a superior en el nivell d’estudis superiors. És a dir, aquests estudis pujaven un esglaó en el sistema educatiu vigent. Va ser a l’EBEP (2007) on, a l’article 76 sobre grups de classificació professional, es materialitzava l’actual realitat acadèmica de la funció pública i es reorganitzaven els llocs de treball en tres grups professionals: A amb titulació universitària, B amb titulació superior d’FP i C amb la resta de titulacions (subgrup C1 per a titulacions tècniques o batxillerat i per a l’ESO). Per tant, llocs de treball com TEEI, TIS, EEE, administració, etc. haurien de ser del grup B i llocs de treball com auxiliar d’administració, AEE, oficial de cuina, etc. haurien de ser del grup C1.

Cal parar especial atenció als llocs de treball assignats a titulacions universitàries. Els pactes de Bolonya i posteriors sobre l’espai d’estudis superiors europeu van transformar el sistema acadèmic universitari espanyol que va convertir les dues titulacions del moment (diplomatura i llicenciatura) en una de sola, el grau universitari. Com s’ha dit, l’EBEP reserva el grup A de la classificació professional per a les titulacions universitàries, en concret el subgrup A2, i l’accés al subgrup A1 depèn de la responsabilitat del lloc de treball i els tipus de prova d’accés. És a dir, en tots els casos, els llocs de treball per a titulats superiors d’FP s’han d’adscriure al grup A, com és el cas dels i les fisioterapeutes.

Doncs bé, després de tants anys, la Generalitat de Catalunya encara no ha reclassificat els llocs de treball ni ha millorat les condicions laborals i professionals del col·lectiu. USTEC·STEs vam mostrar preocupació per aquesta inacció per part de l’Administració catalana i vam demanar al GP d’Esquerra Republicana un compromís ferm per reclassificar els llocs de treball tal com exigeix Llei des del 1990.