USTEC·STEs proposa iniciar un veritable procés de debat amb…

USTEC·STEs PROPOSA INICIAR UN VERITABLE PROCÉS DE DEBAT AMB TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA QUE PERMETI UN PACTE PER A L’EDUCACIÓ AMB MESURES D’AMPLI CONSENS QUE PUGUIN SER IMPLEMENTADES ELS PRÒXIMS ANYS.

• Els resultats de PISA (i d’altres proves com PIRLS i competències bàsiques) mostren el fracàs de les polítiques derivades de la LEC, un fet que comporta la necessitat urgent de revisar-les. S’ha complert tot allò que ja va dir USTEC en el seu moment i que ha denunciat la comunitat educativa en múltiples vagues i mobilitzacions els darrers anys.

• La creació per part de la conselleria d’educació del grup de 18 experts que han de proposar mesures i canvis a curt i mitjà termini esdevé una estratègia per no reconèixer els errors en matèria de política educativa.

• Com a sindicat majoritari de l’educació des de les darreres dècades, i també com a organització que sempre ha tingut com a prioritat la qualitat educativa, USTEC considera que cal aparcar els retrets i ser propositius a l’hora de sortir d’aquesta situació i mirar cap endavant amb esperança i voluntat de redreçar la situació.

• El sindicat proposa un decàleg de mesures per abordar en el debat i millorar els resultats educatius que van des del finançament de l’educació a l’augment de recursos, l’erradicació de la segregació i la necessitat imperativa de retornar la democràcia als centres.

Barcelona, 17 de gener del 2024.

Els resultats de les proves PISA han fet ressorgir el debat sobre la qualitat de l’educació, ara molt centrat en els motius que ens han abocat a obtenir baixos resultats educatius. La polarització de les postures d’uns i altres està servida en safata: mentre uns se centren que la davallada del nivell de l’assoliment d’aprenentatges és causada per la implementació de les “noves” metodologies de la mà de la transformació i innovació educativa imposada des de dalt i reclamen el retorn a les velles fórmules més conservadores amb discursos més que reaccionaris; altres defugen l’autocrítica i blinden les polítiques educatives centrant l’argumentari en l’existència de la segregació (que les seves pròpies polítiques propicien) i en la formació i avaluació insuficient del professorat. El sindicat USTEC·STEs (IAC) reclama un debat més ampli que posi a la taula totes les variables que afecten directament la mala qualitat de l’educació i que es dugui a terme des dels espais de negociació ja habilitats, incloent-hi tots els agents implicats sense exclusió.

La portaveu nacional del sindicat USTEC·STEs (IAC), Iolanda Segura, recorda que, des de fa anys, el personal dels centres educatius denuncia el declivi de la qualitat de l’educació catalana en la darrera dècada. L’impacte de les retallades aplicades a partir de 2010, l’efecte dels canvis propiciats pel desplegament de la LEC en la selecció del professorat, el paper gerencial de les direccions amb la degradació de la democràcia als centres i, finalment, la pèrdua d’atractiu de la professió docent, han generat molt de mal al sistema. 

“El temps ens ha donat la raó”, diu la portaveu: tota iniciativa proposada des del Departament d’Educació que no ha comptat amb la part social i, per extensió, amb el conjunt de la comunitat educativa, ha estat abocada al fracàs i ha derivat en la situació que ens trobem ara. Un exemple és el Pacte Nacional del 2006, un intent d’aplicar polítiques neoliberals al sistema educatiu culminat amb l’aprovació de la LEC i el seu desplegament normatiu, principal culpable de la degradació organitzativa i qualitativa de l’educació a Catalunya. “Per tant, —diu la portaveu— ens adrecem a la conselleria i al conjunt de la comunitat educativa per recordar que no es pot fer cap projecte comú de país si n’excloem la veu dels docents i personal d’atenció educativa catalans.”

El sindicat suggereix aparcar els retrets, defugir els debats polaritzats que només giren al voltant d’algunes variants i no centrar-se tan sols en les propostes metodològiques (si són millors o pitjors), innovació o formació i avaluació del professorat, sinó analitzar tots els elements que incideixen directament en la qualitat educativa per poder donar-hi resposta. A més, s’insta a mantenir una actitud propositiva a l’hora d’abordar la situació per mirar cap endavant amb esperança i voluntat de redreçar l’educació catalana.

USTEC entén l’educació com a pilar del benestar de la societat, com a motor per a la igualtat i com a eina imprescindible de cada individu i del país per exercir la llibertat que ofereix una bona formació en sabers, humanitats, ciència i valors ètics. 

La creació del grup d’experts. 

El coordinador d’acció sindical, Andreu Mumbrú, exposa que la creació del grup de 18 experts per part de la conselleria d’educació, que han de proposar mesures i canvis a curt i mitjà termini a l’educació catalana, és una pantalla, una cortina de fum, per no reconèixer els errors. El Departament desvia l’atenció i centrifuga responsabilitats. Mumbrú assenyala que aquest grup ha estat triat a dit amb una clara intenció d’anticipar-ne les conclusions i suposa bandejar els espais on hi ha els legítims representants de la comunitat educativa: mesa sectorial i consell educatiu de Catalunya. 

El sindicat considera que cap canvi en l’educació és possible i efectiu si no es basa en el diàleg i consens amb la comunitat educativa i proposa obrir un gran debat educatiu amb docents, famílies i alumnat, que ha de comptar amb unes fases clares:

• Una primera fase per identificar els problemes globals i els particulars de cada zona educativa i de centre. 

• Una segona, per plantejar solucions en diversos sentits: de política educativa, pressupostàries, organitzatives, de condicions laborals, pedagògiques, didàctiques, etc. 

• Una tercera fase per desplegar les polítiques i mesures consensuades.

USTEC·STEs fa una crida al màxim d’actors per impulsar aquest procés de debat des de la base que hauria de comptar amb la col·laboració i complicitat de l’administració. Mumbrú anuncia que en els pròxims dies obriran una ronda de contactes amb el màxim d’actors de la comunitat educativa per fer aquest debat possible: sindicats de treballadors, associacions de famílies, sindicats d’estudiants, associacions de docents i entitats pedagògiques, etc. 

El decàleg de mesures que el sindicat USTEC proposa per abordar en aquest debat és el següent: 

Primera: Augmentar el pressupost destinat a l’educació pública fins a arribar al 6% que marca la LEC

Amb el 6%, Educació disposaria de 7.969 milions d’euros, més del doble de la despesa actual. N’hi hauria per desfer les retallades d’un dia per l’altre, augmentar la retribució de tot el personal educatiu i resoldre pràcticament la majoria dels problemes educatius del moment.

Segona: Derogar el decret de plantilles 

El sistema educatiu català té dos elements diferenciadors respecte a la resta de comunitats autònomes de l’estat espanyol: la tria a dit del professorat i el paper gerencial de les direccions, a qui s’atorga, a més de la confecció de gran part de la plantilla del centre, la competència exclusiva en l’elaboració del projecte educatiu de centre (PEC). En més d’una dècada de funcionament d’aquest sistema, hem pogut veure com ha desaparegut el debat pedagògic als claustres, s’han generat conflictes greus a dins dels centres i s’han pres decisions pedagògiques equivocades per la manca de pluralitat. Segura afirma que això cal revertir-ho des del minut zero. Cal proveir els claustres de docents d’acord amb criteris transparents de mèrit, capacitat i ordre, perquè són necessaris claustres diversos i plurals (cinquanta ulls veuen molt millor que dos) i cal retornar el debat pedagògic i el consens en l’elaboració dels PEC, que han de tornar a ser un producte teixit per tots els membres del claustre.  Una escola democràtica és més forta i més efectiva que una jerarquització que ha extingit la capacitat creativa i de debat dels equips docents i ha donat a entendre a mestres i professors que l’obediència i la docilitat són més apreciades que la iniciativa i el criteri professional propi. L’experiència ha demostrat que les decisions de funcionament logístic i pedagògic preses des del claustre doten de bon ambient de treball i de motivació per la tasca, de treball en equip carregat de complicitat, de suport mutu, de companyerisme, a banda de donar reconeixement a la professionalitat dels docents i personal d’atenció educativa. “Volem que ens deixin fer la nostra feina i ser partícips de les decisions que es prenen en el centre”, sentencia la portaveu.

Tercera: Un nou pla d’estudis de magisteri i de màster de professorat, amb la participació dels sindicats docents

S’ha constatat una degradació dels estudis de magisteri en els darrers anys. Malgrat que l’aplicació del Pla de Bolonya ha assimilat l’antiga diplomatura al grau, els continguts del pla d’estudis suposen una pèrdua pel que fa a fonaments teòrics i s’ha prescindit d’aquells coneixements científics i humanístics que havien permès que tradicionalment disposessin d’una formació superior a la mitjana de la població. Aquest fet també implica la manca de continguts sobre coneixement de legislació educativa, drets laborals, tècniques d’immersió lingüística, sociologia de l’educació i molts altres coneixements imprescindibles, sovint substituïts per continguts de dubtós rigor científic i cert culte a una innovació imposada des de dalt que mai no acaba de concretar-se o fonamentar-se en l’evidència. 

Quarta: Mesures per a la formació inicial: la gratuïtat dels estudis universitaris 

Sobre formació inicial, les taxes universitàries esdevenen una barrera social que cal tenir en compte perquè els diners són un mur que impedeix la igualtat d’oportunitats en l’accés als estudis universitaris per a tots els estudiants del nostre país. És per aquest motiu que el sindicat aposta perquè els estudis universitaris siguin gratuïts i compatibles amb la jornada laboral. A Catalunya el 30% dels menors d’edat són pobres i la universitat, malgrat els seus problemes, continua esdevenint una eina de promoció social i hauria d’estar a l’abast de tothom sense distincions. 

Cinquena: El desenvolupament de mecanismes perquè docents amb experiència puguin exercir com a professorat universitari

Tal com estableix l’article 133 de la Llei d’Educació de Catalunya, el Departament d’Educació ha d’establir convenis amb les universitats perquè els funcionaris docents puguin exercir com a professorat universitari. Entenem que, d’una banda, això atorgaria una càrrega de realisme als estudis de magisteri i un major coneixement del sistema educatiu; i, de l’altra, suposaria una eina de promoció professional entre el professorat, a banda de connectar molt millor el sistema educatiu amb el món acadèmic, tot promovent l’excel·lència en el sistema i la interconnexió educativa.  

Sisena: Dignificar la professió docent millorant les condicions laborals i salarials

Tenint en compte la degradació salarial de la professió, especialment després que les retallades de la dècada anterior traslladessin l’assoliment del primer estadi de promoció docent a nou anys, la portaveu del sindicat assegura que l’atractiu de la docència s’ha enfonsat, especialment si es considera la pràctica impossibilitat de tenir unes condicions dignes en un moment en què elements com l’habitatge, l’alimentació o els serveis bàsics s’han encarit. Per tant, és necessari recuperar la retallada dels sexennis, retornar el deute contret amb les percepcions no rebudes i negociar mesures que, com a mínim, permetin recuperar la pèrdua del poder adquisitiu dels darrers anys. Aquest element, juntament amb la millora de les condicions laborals, és necessari per dotar de prestigi la tasca docent, sempre qüestionada a ulls de la societat.

Setena: Implementar l’escola inclusiva amb totes les mesures necessàries

Reducció de ràtios 

Mumbrú defensa que la reducció de ràtios és la mesura i suport universal per excel·lència que reverteix directament en la millora de la qualitat educativa, i probablement és l’única proposta que pot donar resultats immediats. S’ha pogut constatar que la reducció de ràtios millora la qualitat de l’atenció, ja que propicia la possibilitat de donar una atenció més individualitzada a l’alumnat, i també té un efecte directe en la reducció de la conflictivitat dins els grups, fet contrastat durant el temps de pandèmia, sobretot a la secundària, en aquells grups en què es va reduir el nombre d’alumnes. Això ha d’anar acompanyat d’un pla de construccions i renovacions escolars que faci servir mecanismes d’urgència. Cal acabar amb l’actitud política de les darreres dècades consistent a esperar que arribi una davallada demogràfica que no s’ha donat en absolut i deixar de suprimir places públiques mentre es mantenen els concerts educatius.

Augment dels recursos per atendre a tot l’alumnat

És un clam que falten recursos en els centres, sobretot els recursos humans, que donen resposta tant a l’atenció i suport de l’alumnat amb NEE com al conjunt de tot l’alumnat. Mumbrú apunta que es fa imprescindible dotar tots els centres del personal educatiu suficient, tant docent com d’atenció educativa, per donar resposta a la inclusió, tant a escala universal com addicional i intensiva: psicopedagogues, especialistes d’educació especial, TEEI, integradors socials, educadors d’educació especial, auxiliars d’EE… També són necessàries les hores de tutoria i de coordinacions per planificar, implementar i avaluar les actuacions.

Vuitena: Aposta decidida per erradicar la segregació educativa 

Tal com es va plantejar a la ILP d’Educació impulsada pel sindicat USTEC i bona part de les entitats educatives, Mumbrú afirma que per combatre la segregació escolar, la mesura més efectiva és la incorporació progressiva, en un termini màxim de deu anys, de les escoles concertades que així ho desitgin a la xarxa pública o, en cas que no ho vulguin, retirar els concerts educatius. 

Novena: Generalització de la jornada continuada, acompanyada per activitats extraescolars gratuïtes 

El coordinador d’acció sindical assenyala que, si bé no hi ha evidències científiques que la jornada continuada impliqui millors o pitjors resultats, sí que resulta una constatació la millora pel que fa a la convivència escolar, reducció de l’absentisme i clima de benestar a dins les aules, cosa que repercuteix molt especialment en la salut dels docents i del mateix alumnat. La generalització de la jornada continuada a tots els nivells educatius ha d’anar acompanyada d’un pla nacional d’activitats extraescolars de qualitat que siguin diverses pel que fa a la seva naturalesa: (físico-esportives, artístico-culturals, lleure, sociabilitat, cooperació…) on els ajuntaments poden tenir el seu paper, i que no necessàriament han de tenir lloc a l’espai educatiu, sinó que impliquin la participació d’estudiants de diferents centres educatius i entorns sociodemogràfics a fi de perseguir una cohesió social comunitària. Aquestes activitats haurien de ser gratuïtes perquè tot l’alumnat, independentment de la situació socioeconòmica, se’n pugui beneficiar, per tal de caminar cap a una societat realment igualitària i equitativa que posa a disposició de tota la ciutadania les mateixes oportunitats.

Desena: Llibres de text gratuïts (llicències i edició) i ajuts per a la seva elaboració

Des del sindicat es constata que hi ha prou evidències que la digitalització acrítica i descontrolada, també la dels llibres, ha generat més problemes que avantatges. En aquest sentit, els llibres de text (i els llibres en general) en paper propicien una millor concentració i són una eina més (no exclusiva) que ajuda a concretar continguts i sabers curriculars necessaris, exposats de manera ordenada i organitzada, que representen un suport d’aprenentatge d’eficàcia provada entre tots els membres de la comunitat educativa —incloses les famílies—. En la situació d’extensió de la pobresa infantil, els llibres no poden ser sufragats com a despesa familiar, sinó que han de ser gratuïts i universals. Hauria de ser possible, a més, recuperar la possibilitat d’atorgar llicències per a docents per a l’elaboració de materials didàctics. USTEC defensa també fer un programa de biblioteques rigorós que faci de la lectura un eix fonamental de l’experiència educativa.